« Declaració del Grup Socialista al Parlament Europeu (GPSE) sobre Gaza | Inici | De victòria en victòria… »
Deu comentaris sobre la Conferència Oberta
Per Raimon Obiols | 15 January, 2009
Imprimir
Avui La Vanguardia publica una crònica de Cristina Sen sobre la Conferència Oberta que estem començant a posar en marxa, i rebo missatges interessant-se per les característiques que prendrà aquesta iniciativa. El noste projecte es va configurant i de moment les respostes que estem rebent de gent molt variada resulten francament estimulants. Es tracta d’un procés que tot just s’està posant en marxa i que anirà desplegant-se de manera progressiva. De moment, allò que importa és tenir les idees ben clares sobre el què ens proposem. Aquí hi ha deu comentaris sobre la Conferència Oberta que espero que puguin ser útils:
1. El fil narratiu que presenti la Conferència Oberta és un requisit fonamental del seu èxit: la seva argumentació, l’expressió dels seus propòsits i característiques, les seves diferències amb altres iniciatives del passat o del present. Cal establir, d’entrada, la millor descripció possible dels reptes, les idees i els projectes de la Conferència Oberta. I sobre aquesta base procedir a un debat que mobilitzi idees i terminologia, per afrontar noves batalles.
2. Ens hauríem de proposar ser brillants en el disseny conceptual i gràfic, els lemes, les imatges i els estils de la Conferència. Els nostres millors moments han anat acompanyats d’un llenguatge estèticament innovador i de qualitat. La imatge que prengui la Conferència ha de ser de proximitat i igualtat entre els participants; diàleg respectuós i participació activa; joventut, optimisme i simpatia; imaginació, concreció i rigor en els debats i plantejaments. Com que la imatge sempre acaba sent el reflex de la realitat, aquests valors qualificadors de la Conferència han de ser reals.
3. Els factors negatius que caldrà vèncer són relatius a l’actual “crisi de la política” (fenomen general) i la “campanya del pessimisme” (que avui interessadament es promou al nostre país). En aquest sentit, les condicions no són propícies: poc prestigi de la política, menor disponibilitat a la participació i major desconfiança de les persones i sectors independents (no adscrits o identificats amb un o altre partit), i una certa crisi dels moviments i organitzacions de la societat civil.
4. En canvi hi ha factors que ens poden ajudar molt: la crisi financera i econòmica mundial, el caràcter dramàtic i espectacular de la última fase de l’hegemonia del fonamentalisme neoliberal, la victòria d’Obama als EUA, la consciència que cal obrir una nova fase ideològica i política a Europa, etc. Aquesta nova fase es desenvoluparà sobre una nova afirmació forta de la idea de progrés, i tota la temptativa intel·lectual i mediàtica d’afebliment dels plantejaments progressistes s’està esgotant ràpidament a Catalunya. En una etapa de crisi, canvis i noves oportunitats, tenim una ocasió d’or per a construir sòlidament el nou discurs de la majoria de progrés de Catalunya.
5. Hi ha també dos altres factors que ens ajuden: 1/ el cansament i la sensació d’embafament col·lectiu produïts pel nacionalisme identitarista i el “discurs del pessimisme” (sobre un imaginari declivi de Catalunya i una pretesa crisi terminal del catalanisme); i 2/ el ressorgiment dels plantejaments unitaris que volen reforçar les posicions de Catalunya en els processos pendents (sentència del TC, nou finançament, desplegament de l’Estatut).
6. En aquesta situació (que té naturalment altres característiques que no podem enumerar aquí) ens cal desenvolupar la Conferència Oberta amb una estratègia clara i una planificació definida (que incorpori tant els grans temes com els petits detalls).
7. Aquesta estratègia general ha de perseguir la realització d’ unes determinades trajectòries:
€¢>> Del cercle viciós de la desconfiança al cercle virtuós del diàleg i la participació corresponsable.
€¢>> Dels missatge unilateral confrontat (retòric, reiteratiu, desqualificador, manipulador) al debat obert i lliure de la cultura del respecte (transversal, creatiu, imaginatiu, precís i amb conclusions).
€¢>> De la interactivitat virtual a la Xarxa a la participació social efectiva.
€¢>> De la majoria electoral de l’Entesa i de la preponderància del discurs identitarista a una majoria social més cohesionada i activa, i a l’hegemonia democràtica de les idees de progrés.
8. A qui ens adrecem? Al “mainstream” català actiu. A tots aquells i aquelles que se senten responsables de Catalunya.>> A tots aquells i aquelles que fan o volen fer coses per millorar el país, a través de la seva professió, de la seva participació en una o altra associació, a través de la seva activitat social o cultural. A tots aquells i aquelles que valoren la importància de la gestió, les idees i els projectes col·lectius. És a dir, als que no accepten el pragmatisme sense valors ni idees, i que tampoc accepten les idees vagues i desresponsabilitzadores, sense conclusions ni concrecions.
A tots ells els hem de convidar a treballar, pensar, conversar, imaginar, proposar, treure conclusions, actuar, amb nosaltres. A les generacions més joves i, entre elles, d’una manera especial, als joves professionals que veuen avui, en el descabdellament de la crisi, fins a quin punt han estat enganyats pel discurs ultraliberal i les seves promeses.
9. Com hem de discutir? Amb autoritat i sense falses jerarquies. Amb rigor intel·lectual i sense intel·lectualismes. Donant valor a les idees i evitant els ideologismes doctrinaris. Amb un sentiment de catalanitat real, sense abrandaments sentimentals i victimismes o identitarismes de confrontació. Construint nous relats, nous arguments, nous horitzons. Amb passió: cal que el projecte desperti passions (preferiblement positives). Amb energia: la Conferència Oberta només donarà tots els seus resultats potencials si hi apliquem una energia radical.
10. Entrem en competició amb la “Casa Gran” d’Artur Mas? No i sí. No, perquè la iniciativa de la Conferència Oberta no prendrà ni el caràcter electoralista de la “Casa Gran” (és una iniciativa de suport propagandístic a Mas) ni el seu caràcter doctrinari (l’ intent frívol de pretendre una “refundació” del catalanisme). Sí, ho vulguem o no, perquè els mitjans i la mateixa confrontació política establiran de manera recurrent el paral·lelisme i la competició entre les dues iniciatives. No és dolent que es produeixi una tensió narrativa entre elles.
Categories: Catalunya Causa Comuna, Conferència Oberta, Política catalana, Socialisme | 1 Comentari »
March 3rd, 2009 a les 19:52
Benvolgut Raimon,
Ho he demanat en un altre post del teu blog: com es pot participar en la Conferència Oberta? On puc trobar més informació?
Gràcies
Jordi