« Dos comentaris sobre el futur dels partits | Inici | “Caca de la vaca” »
Ha començat la Convenció pel Futur
Per Raimon Obiols | 14 July, 2007
Imprimir
S’ha celebrat la primera trobada de la Convenció pel Futur, amb una assistència molt nombrosa i activa : els debats van ser intensos, amb molta gent intervenint. Després d´una primera sessió en la que Pia Bosch, Maria Badia i Daniel Font van explicar els objectius inicials de la iniciativa i els mètodes de treball que s´utilitzaran, es van realitzar tres discussions simultànies sobre «Catalunya, economia i societat», «Els partits del segle XXI» i «El futur del catalanisme». Es tractava, tots n´erem conscients, d´un inici, d´un punt de partida. «Si vols arribar lluny», diu un proverbi africà «vés ben acompanyat». Des d’aquest punt de vista, l´itinerari de la Convenció amb la participació ativa de molta gent, ens pot dur molt lluny. La qüestió que està oberta és quina força propulsiva prendrà i quina capacitat mostrarà l’expansió de vitalitat del debat, de qualitat de les aportacions, de capacitat de les aportacions concretes. Això depén de la participació activa de molta gent i, en aquest sentit, l´acte del 12 de juliol ha estat extraordinàament encoratjador. No sols per l’alt grau de participació que ha mostrat fins a quin punt hi ha una intensa necessitat d’un debat de fons. També perquè en totes les intervencions es posaven de manifest diagnòstics, sentiments i actituds en forta sintonia. Dues qüestions apareixien prioritàriament, des d’enfocaments diversos:
1. La necessitat d’un debat polític i d’idees dut a terme amb actituds i mètodes oberts i impecables, amb la màxima participació.
2. La necessitat d’un debat ample, que impliqui molta gent, en un moment en el que la “política realment existent” tendeix a allunyar-se la ciutadania. Un debat que impliqui, especialment, els “militants del segle XXI“, els joves, dones, activistes dels sindicats, dels moviments socials, de les associacions, de les entitats locals i de la Xarxa global.
Uns temes prioritaris van sorgir de la discussió del 12 de febrer:
1) L’estudi de les realitats i tendències de la societat i l’economia de Catalunya, especialment des de la centralitat del món del treball. La problemàtica de les coalicions post-fordistes (assalariats – professionals de l’economia del coneixement – precaris qualificats i no qualificats – treballadors immigrats). La problemàtica de la “flexiseguretat“. La relació entre drets individuals i drets comuns.
2) La discussió sobre les pràctiques polítiques actuals i futures. La relació entre els nous moviments socials i els partits. La “networked politics” (“politica en xarxa”). Com seran els partits del futur.
3) El debat sobre el catalanisme del segle XXI. El catalanisme social. Els desenvolupaments del federalisme a Espanya i a Europa.
4) La necessitat d’abordar temes d’especial importàia en aquests moments. Es va proposar, en aquest sentit, que es preparin sessions, a la tardor, sobre: “Vivenda, moviments ciutadans i acció política” i sobre “Política i mitjans de comunicació”.
Ara la discussió segueix a la Xarxa, on s´han obert una web i un bloc que van publicant les aportacions i ofereixen a tothom la participació interactiva en el debat.
- Ací trobareu comentaris i cròniques d’ Alain Jorda, Pia Bosch, Joan Ferran, Albert Balada, Jordi Mena
Categories: General, Política catalana, Socialisme | 3 Comentaris »
July 14th, 2007 a les 17:09
I com diu el proverbi africà que reflecteixes: Si vols arribar lluny ves ben acompanyat.
Són les forces d’esquerra, amb especial el socialisme, les que més pateixen de la manca d’interès per la política dels ciutadans.
I es pel socialisme i per les forces d’esquerra per les que hem de treballar.
Qualsevol altra composició no deu ser admesa, segons la meva conclusió particular treta en la meva assistència, en aquesta convecció.
Gracies per una tarda tant encoratjadora.
July 16th, 2007 a les 18:10
Sr. Obiols, m’agrada tenir la oportunitat de fer comentaris directament a un històric de la política catalana com vostè. La veritat, és que suposo que, per molts, haurà estat una sorpresa -agradable- que aparegués aquest corrent que pretén que es tingui en compte el catalanisme dins el PSC. Però, senyor Obiols, no han cosniderat la possibilitat, de crear un nou partit socialista català, per a poder portar a terme aquests objectius polítics. I el tema del federalisme, vol dir que no s’ha convertit en un lloc comú més del socialisme català, sense cap connexió amb les possibilitats d’acció reals?? Bé, salutacions cordials.
August 4th, 2007 a les 21:33
La pregunta no pot ser més pertinent: Com és que la gent s’interessa tan poc per la política (abstenció catastròfica en les eleccions, etc.)? Jo diria: com és que els polítics s’interessen tan poc per la gent? Alberto Gonzalez, Berlusconi: mentiders professionals. Sarkozy: els seus deals amb el sinistre Kadafi queden sota les tovalles de l’Élysée. La gent no té per què saber-ho. Fernandez de la Vega: la situació a Guatemala curosament escamotada del discurs públic. Guatemala és l’infern: droga, maffias, corrupció, para-militars – el chaos. Ara, llegiu el que la nostra vice-primer ministre declara en els periòdics després del seu viatge en aquell país – equival a confessar que dir la veritat i donar els resultats del que hi ha fet no està a l’altura d’aquesta gent inculta. Zapatero a Barcelona: la gent no sap ben bé que hi ha vingut fer, i no té per que saber-ho, amb una bona dosi de retòrica i quatre bajenades ja en té ben bé prou. Repeteixo: pot esperar-se que el dia que la política no prengui la gent per imbècils (ja sia dient la veritat – o callant) la gent farà més cas de la política i estarà mes disposada a participar.