« No és per despit | Inici | Carlo Rosselli »
Tornant d’Istambul
Per Raimon Obiols | 5 June, 2010
Imprimir
He estat un parell de dies a Estambul, en una reunió conjunta de les comissions política i de cultura de l’Assemblea parlamentària euromediterrània. Discussions sobre el conflicte del Pròxim Orient, en una de les poques instàncies que manté encara la presència simultània de palestins i israelians. Encara no s’havien produït les darreres morts a mar obert, que probablement haurien fet impossible la discussió mateixa. Moments desoladors, quan no es veu cap sortida possible a l’espiral de por, odi i violència en un conflicte que perjudica greument el desenvolupament de la Unió del Mediterrani (la reunió del 7 de juny a Barcelona ha estat ajornada) i que pot marcar tràgicament el nostre avenir comú.
Únic element esperançador de l’encontre: la vitalitat i l’optimisme dels nostres interlocutors turcs. Estambul, que aquest any és la capital europea de la cultura, està esplèndida i dóna la impressió d’estar ben gestionada i d’acarar el futur amb empenta. “No sé si convé a Turquia entrar o no a la Unió europea“, ens va dir un dels nostres interlocutors, “però sí sé que el procés de negociació ens convé, perquè ens estimula i impulsa les reformes“. He tornat d’aquest encontre més convençut que abans sobre el fet que l’adhesió de Turquia a la UE seria beneficiosa no sols per aquell país sinó també, i potser sobretot, pel conjunt europeu.
He il·lustrat aquesta nota amb una petita meravella que ve a tomb. El pintor venecià Gentile Bellini passà un any i mig, entre 1479 i 1481 , arran de la signatura de la pau entre Venècia i els turcs, a la cort otomana de Mehmet II. Ultra el retrat del sultà, reproduït fins l’excés a Turquia, i altres pintures i dibuixos, féu aquest retrat d’un jove escriba, un dibuix acolorit amb aquarel·la, que em sembla la millor icona possible del diàleg i del desitjable mestissatge cultural entre l’est i l’oest del nostre mar comú.
Un crític britànic, Graham Dixon, comentà així aquest retrat: “Un musulmà estudia; un venecià cristià l’estudia a ell mentre estudia – la imatge és la destil·lació d’un moment de pau, de perfecta amistat.” Pamuk ha escrit que “aquest retrat atribuït a Bellini ens allunya de les disputes i les preocupacions erudites sobre la correcció política i ens parla amb extraordinària elegància de la relació entre Orient i Occident en el sentit més humà.” Tant de bo simbolitzés el nostre avenir mediterrani.
Categories: Art, Mediterrani | 2 Comentaris »
June 5th, 2010 a les 22:19
Jo tamb?enso de Turqu?deuria estar a l’uni??ropea. De fet els turcs ja hi son, a l’Alemania i a Belgica sobretot, i a Fran?i a …
Per la Anatolia no ?Istambul…
July 8th, 2010 a les 9:48
Raimon, sempre tan mediterr?, penso totalment com tu pels grans i petits detalls…Hem de fer quelcom amb tu sobre l’Euro-Mediterr?a al setembre a Perpiny?er final setembre de 2010…No oblidis ! Tinc un amic maronita i periodista de Beirut aqui a Perpiny?ue ho espera… Gentil