« El Fòrum Social Mundial de 2008 | Inici | Comunicació i manipulació »
Desregulació moral
Per Raimon Obiols | 25 January, 2008
Imprimir
La sarcàstica i paradoxal contradicció de les dretes actuals és que no hi cap factor tan corrosiu pels valors més proclamats pels conservadors (família, comunitat, religó, pàtria, etc.) que les forces implacables del neoliberalisme, i els seus efectes culturals, de caràcter consumista i materialista. Els socialistes no tenim aquest dilema, i no per manca de valors sinó perquè defensem un enfocament equilibrat entre la importància econòmica del mercat i dels interessos individuals, d’una banda, i de l’altra la regulació democràtica orientada als interessos col·lectius, a la justícia i la moral socials i a la solidaritat humana.
La posició de Friedrich Hayek (el principal autor de referència del neoliberalisme) és clara en aquest punt: defineix la moralitat com el conjunt d’actituds necessàries pel mercat i desenvolupades en el mercat; és a dir un conjunt de regles sobre la propietat privada, la honestedat en els negocis, el respecte dels contractes, el comerç, la competència, la recerca del guany, la privacitat, etc. A causa de l’evolució social, argumentava Hayek, els principals valors compartits són la llibertat i la recerca ilimitada de béns materials. Repudiava així, explícitament, la solidaritat i l’altruisme en tant que valors socialment rellevants: pertanyien a l’esfera privada, a la família o les associacions voluntàries.
El neoliberalisme hayekià, i les seves versions extremistes actuals, tenen poc a veure amb les posicions d’un Adam Smith, que escrivia en la seva Teoría dels sentiments morals: “Per egoista que se suposi que es l’home, hi ha evidentment alguns principis en la seva natura que fan que s’interessi en la fortuna d’altres, i hi lligui la pròpia felicitat encara no n’obtingui més plaer que contemplar-la”.
Negant tota legitimitat als valors altruistes i combatent aferrissadament tota temptativa d’estendre’ls a l’esfera pública (perquè, deia, no feia altra cosa que anorrear aquests valors i dur-nos a la servitud), Hayek era, naturalment, conscient d’una dura paradoxa. Però proposava resoldre-la simplement pel camí d’aprendre a “viure simultàniament amb diferents tipus d’ordres pels diferents àmbits – el dels mercats i el de la família. Hem de ser rudament egoistes en el mercat i dolçament carinyosos (’sweetly caring’) en la família, cobdiciosos en la feina i generosos a la llar…“.
El problema insalvable pel neoliberalisme és que, en la realitat generada per la seva hegemonia en les darreres dècades, aquests dos móns no es desenvolupen en paral·el, no poden mantenir-se autònoms. Un món (el del mercat, el diner) està lentament mercantilitzant l’altre (el de les relacions humanes, la moral pública, la cultura, l’art o l’esport), i pot convertir les economies de mercat en societats on tot obeeixi a la lògica de mercat, tot esdevingui mercat, tot tingui un preu, tot pugui ser comprat.>> El paradigma intel·lectual de Hayek, denunciant “l’atavisme de la justícia social” o rebutjant qualsevol obligació moral en l’esfera econòmica, prèn, en el món del turbocapitalisme globalitzat del segle XXI, un caràcter de lenta i persistent agressió que ataca totes les relacions no mercantils i tnedeix a mercantilitzar-les.
En aquest context, les crides a la responsabilitat individual queden contaminades: poden confondre´s amb apelacions a l´autoacceptció resignada de les desigualtats i de les lògiques de dominació. Això fa que totes les proclames neoconservadores contra el “relativisme moral“, o la denúncia del papa Ratzinger contra la “dictadura del relativisme“, en la mesura que els qui les fan o bé sustenten el fonamentalisme de mercat o bé parlen en termes de poder i jerarquia (però no d’igualtat, solidaritat i sostenibilitat) no sols no reeixeixen a donar resposta al procés de desregulació moral del món contemporani sinó que contribueixen de fet a alimentar-lo. Sols una perspectiva raonable i concreta de superació de les situacions d´injustícia i de dominació permet combatre la desregulació moral que comporta l´expansió de la societat de mercat. És aleshores quan la gent respòn a l´apelació a la responsabilitat individual (que ha estat, d´altra banda, una constant de la millor esquerra: el “reclama els teus drets i compleix amb els teus deures” de les socialdemocràcies nòrdiques).
Categories: General, Món, Socialisme | 1 Comentari »
March 12th, 2008 a les 14:46
[...] escriure en aquest bloc, fa unes setmanes, parlant de la desregulació moral, que “la sarcàstica i paradoxal contradicció de les dretes actuals és que no hi cap factor [...]