« Llibres, llibrets, llibrots | Inici | Idees i elefants »
Un llibre d´en Miquel Iceta
Per Raimon Obiols | 17 December, 2007
Imprimir
El mateix dia que Màrius Serra escrivia a La Vanguardia un article remarcant que les llibreries eren plenes exclusivament de literatura de CiU, es podia llegir en el mateix diari, unes planes més enllà, una crònica d´Alfred Reixach sobre la presentaciò d´un nou llibre de Miquel Iceta. Això és típicament icetià: el seu caràcter juganer és un dels trets que m´agraden més del nostre viceprimer secretari.
Iceta ha tingut l´encert de no posar la seva foto a la portada del llibre, com fan gairebé sense excepció els politics que avui publiquen (algun fins i tot s´hi posa disfressat de general supercondecorat). En comptes d´un general de divisiò de posat inequívocament feixistitzant, Iceta ha fet l´entremeliadura de posa-hi un nen antifeixista, brandant la senyera.
Ès un dibuix del meu pare, Josep Obiols, i alguns amics m´han demanat si és tractava d´un retrat meu. Permeteu-me la petita coqueteria de dir que vaig nèixer uns quants anys després: el dibuix és de l´”Auca del noi català, antifeixista i humà” que publicà en temps de guerra (1937) el Comissariat de propaganda de la Generalitat. Era un llibre molt difícil de trobar (jo en tenia un parell d´exemplars, un dels quals vaig regalar fa anys a l´enyorat Ramon Fernàndez Jurado i ara deu estar en alguna biblioteca de la UGT); però aquest any 2007, per sort, se n´han fet dues reedicions en facsímil: una de la pròpia Generalitat i l´altra en el coleccionable de quiosc Els llibres de la nostra escola de la editorial Ara Llibres.
El llibre de Miquel Iceta, que du per títol “Catalanisme federalista“, és un aplec d´articles i intervencions parlamentàries que té el doble interès de donar testimoni d´un període de discussions apassionades (el que girà al voltant de la negociació del nou Estatut) i de demostrar d´una manera brillant i contundent que l´afirmació repetida que no hi ha un cos d´elaboració del socialisme català entorn dels reptes actuals del catalanisme és un mite, massa sovint interessat.
Iceta diu (i tothom amb dos dits de front que conegui la realitat present de Catalunya li hauria de donar la raò) que “no es tracta de radicalitzar una minoría de nacionalistes para convertir-los en independentistes, sinò de garantir que la immensa majoría de catalans tingui en el catalanisme un punt d´encontre“.
Avui, un repàs de l’opinió catalana (no de l’opinió pública sinó de la publicada) podria donar a entendre el contrari: una dotzena i mitja de polítics i comentaristes es repeteixen tres cops per setmana com si representessin un país que en bona mesura ni els comprèn ni comparteix les seves idees. Manca un equilibri mínim i tenen raò els qui troben a mancar més presència dels socialistes en el debat. Per això cal saludar l’excel.lent llibre d´Iceta que és, em sembla, l´anticip d’una necessària contraofensiva del bàndol del “noi català, antifeixista i humà” contra les tropes del “general Patton“. Gràcies, Miquel, i a l’atac!
Categories: General, Política catalana, Semblances | Sense Comentaris »