« Quan l’art s’esfuma | Inici | Castells a Euskadi »
Mas: l’ambigà
Per Raimon Obiols | 21 November, 2007
Imprimir
És significatiu que un dels conceptes que més s’utilitza en els comentaris de la premsa al discurs d’ahir d’Artur Mas és l’”ambigüitat“.
Salvador Cardús escriu que “s’abandonen (en el discurs de Mas) unes ambigüitats incòmodes i se’n busquen altres de noves per tal de mantenir el marge de maniobra“. Francesc-Marc Álvaro diu que “el millor d’aquesta aposta de Mas és la seva imitació de l’ambigüitat productiva que permeté a Pujol sumar vots de procedència molt diversa“. L’editorial de La Vanguardia parla de “calculada ambigüitat“. Ferran Mascarell escriu que “torna a dominar l’ambigüitat del llenguatge“.
Podem seguir. Pilar Rahola diu el mateix d’una altra manera: “aquesta conferència és pujolisme en estat pur, fins i tot en els càlculs que s’han fet per donar-ne una de freda i una de calenta“. Francesc Puigpelat es refereix a l’ ambigüitat del discurs en el terreny del sobiranisme (”Per què Mas formula només una mena de sobiranisme a mig gas?“) i Francesc Codina a l’ambigüitat en el terreny programàtic: “Conceptes com l’Estat del benestar, l’educació inclusiva, la cohesió social i la sostenibilitat, en comptes de ser frontalment qüestionats, com fa sovint l’ala més liberal de CDC, han estat hàbilment modulats per Mas en una hibridació social-liberal en què es detecta l’emprempta sarkozyana“.
No cal continuar. Però potser allò que interessa és demanar-se a què obeeix aquesta significativa coincidència en titllar d’ambigu el discurs de Mas.
Em sembla que la resposta la dóna El Punt, quan recorda que “de fet, aquest navegar entre dues aigües ha estat la marca de la casa de CDC“. És el mateix que apunta gràficament Francesc-Marc Álvaro a La Vanguardia: “El repte de Mas és anar dues passes més enllà de Pujol sense espantar a la senyora Pérez“.
Categories: General, Política catalana, Semblances | 2 Comentaris »
November 21st, 2007 a les 20:14
Sincerament , crec que tal com exposa en J. Barbeta i en F.M.Alvaro , aquesta conferència té diverses lectures:
- La primera és de consum Intern; reforçar el lideratge.
- La segona és aturar la suau però continua caiguda de suport d’una part de l’electorat pujolista.
- Alhora,que busca ampliar l’espai electoral entre els sectors més sobiranistes.
. En fi, crec que no aporta cap reflexió intelectualment profunda ( és un nou accent a l’antiga idea pujolista del “pal de paller”, però revestida de “reformació del catalanisme” ), cap nou paradigme polític .
Futurs nous moviments?
1. Aquesta idea d’en Mas, busca assolir un suport explícit de sectors d’opinió pública catalans ( socials, económics, acadèmics…), semblant a la d’en Pasqual Maragall Ciutadans pel canvi, que l’impulsi cap a les pròximes eleccions.
2. La proposta de “fer front comú “davant del cas que el T.C retalli l’Estatut, obeix a una estratègia a la línea de flotació i de destabilització de govern d’Entesa ( ningú discuteix que si és produeix aquest fet caldrà reflexionar seriosament, però també no cal oblidar que la unitat del Parlament es va trencar , quan el govern Zapatero estratègicament va obrir una esquerda d’aigua ;i amb el beneplàcit de l’Artur Mas!.)
Així doncs, vigileu ciutadans amb els moviments tàctics . Rellegiu les propostes fredament i siguem crítics.
November 23rd, 2007 a les 12:50
El discurs que Mas realitza des de fa temps no solament transpira ambigüitat, al meu entendre és un llenguatge “orwelliano”.
El llenguatge “orwelliano” s´utilitza per partits conservadors quan estan afeblits i quan no poden aparèixer i dir el que pensen, indica debilitat.
Quan escoltem aquest tipus de llenguatge hem d’observar d’on sorgeix, perquè és una referència per a saber on són vulnerables.