« Pujol i Europa | Inici | Avenços concrets del català a Europa »
Moralitzar el capitalisme?
Per Raimon Obiols | 8 February, 2009
Imprimir
Aquests dies es parla d’introduir moral en el capitalisme. Obama ha exigit als dirigents dels bancs salvats per l’Estat que les seves remuneracions no depassin els 500.000 dòlars. Sarkozy ha demanat també que els banquers francesos renunciin a les seves primes. Corbacho acaba de demanar als directius espanyols que es congelin el salari. En una situació de crisi, en la què milions de persones han passat ja a l’atur, és el mínim.
Aquests dies, entre els qui s’oposen a aquests llindars “morals” o legals de les altes (altíssimes) remuneracions,s’ha posat de moda citar a Adam Smith: “Excel·lir en una professió en la què molt pocs assoleixen el nivell de la mediocritat és la marca més decisiva del què anomenem el geni o el mèrit superior… En una professió en la que vint persones fracassen per cada una que reeixeix, aquesta ha de guanyar tot el que haurien guanyat junts els vint que fracassen“.
Això està molt bé i estaria disposat a acceptar-ho (amb reserves que no fan al cas) en el cas de l’excel·lència en el camp de les ciències, de les arts o fins i tot de l’esport professional. Que escriptors, artistes plàstics, actors, intèrprets o jugadors de bàsquet d’alt nivell guanyin molts diners té una lògica. Però els “traders“? Els qui han estat gestionant els “hedge funds”, aquests fons especulatius amb estratègies d’inversions agressives, especulatives, a la recerca d’enormes beneficis a curt terme, peti qui peti?
L’afer Madoff, amb un frau de 50.000 milions de dòlars, ha rematat la mala reputació que ja tenien. Però no totalment: diuen que malgrat la gravíssima crisi dels mercats financers, malgrat els cracks a la borsa, hi ha una minoria de “hedge funds” (un 10 % més o menys) que estan obtenint resultats espectaculars.
És el cas de l’americà John Paulson, el “sultà de les subprimes” que, aconsellat per l’antic president de la Reserva federal, Alan Greenspan, ha obtingut un rendiment del 19% (cal dir que l’any 2007, el benefici havia estat del 590 % , especulant justament sobre l’ensulsiada dels crèdits hipotecaris!).
Per a especular a l’alça o a la baixa en un mercat, poc importa la salut de l’economia. Per a alguns, la crisi, amb lla seva volatilitat, les seves dislocacions, representa una oportunitat. Encara que això precipiti més la crisi. Demanar-los-hi moralitat seria un exercici condemnat a la malenconia.
Categories: Món, Socialisme, Treball | Sense Comentaris »