Entrevistes
Entrevista a Joaquim Mestre: “La proposta d’Ada Colau és personal i no tan democràtica”
Acabat de sortir del despatx del secretari municipal de Barcelona per tramitar la seva nova condició de regidor no adscrit, a Joaquim Mestre (Terrassa, 1960) li dol la bel·ligerància dels seus excompanys d’ICV-EUiA per haver deixat les seves files per incorporar-se a la candidatura del socialista Jaume Collboni. –¿Quan va conèixer Collboni?
–Fa un any, quan van celebrar les primàries del PSC. I a l’estiu, quan hi va haver els problemes de la Barceloneta, vam parlar diverses vegades. És un home de tracte agradable.
–¿En quin moment li va plantejar que s’incorporés a la seva candidatura?
–Deu fer uns 20 dies. Va saber que no comptaven amb mi per a la llista de Barcelona en Comú (BC) i em va preguntar si em voldria sumar al seu equip. Em va sorprendre que ho fes, però li vaig respondre que m’ho pensaria perquè BC em generava molts dubtes.
–¿Quin tipus de dubtes?
–La proposta que encapçala Ada Colau és una capsa tancada de la qual no sabem res. Es coneixen prioritats i equips, però res sobre el model de ciutat que tenen, són contradictoris i dispersos.
–¿Què hi troba a faltar?
–Algunes propostes no estan prou ben treballades. Tot gira al voltant d’una persona, Ada Colau, que és un referent i valoro positivament el treball que va fer a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, però la democràcia radical de la qual parlen no ha existit.
–¿Per què ho diu?
–Els 14 membres de l’equip que encapçala Colau han sortit d’una llista tancada, sense alternativa. Guanyem, Podem, ICV i EUiA han aportat les persones, però malgrat que han defensat que els seus mètodes de decisió han sigut democràtics i oberts, en realitat no ha sigut així.
–¿Com va caure de la candidatura?
Me’n vaig adonar fa mesos que no comptaven amb mi. Guanyem mai em va demanar informació ni suport sobre àrees que he portat jo aquests anys.
–O sigui, ja s’imaginava que prescindirien de vostè.
–Em va arribar per diferents vies que no els convenia. Ningú del nucli dur de Guanyem, la mitja dotzena de persones que envolten Colau, es va dirigir a mi personalment, però sí amb intermediaris. La raó és que jo havia estat en l’últim govern de l’alcalde Jordi Hereu, el del pacte entre ICV-EUiA i el PSC.
–¿I què va passar llavors?
–A l’adonar-me que estava qüestionat, li vaig dir a l’executiva del meu partit que m’exclogués de la llista de propostes per a BC, que no volia conflictes amb el meu nom.
–¿Entén Guanyem?
–Ells plantegen la tesi que s’ha de partir de zero i que sota cap concepte es pot reconèixer el que han fet els governs de progrés en 32 anys.
–¿Va passar igual amb Ricard Gomà?
–Amb en Ricard, la decisió va ser seva, però és una gran pèrdua. No m’ho hauria imaginat mai, és una llàstima.
–¿Està decebut amb el seu partit per no forçar que el seu nom es mantingués a la llista de BC?
–No. El que m’ha passat a mi forma part dels costos de la confluència. A més, vull ser molt respectuós amb Iniciativa, més del que ells han sigut amb mi. No obstant, no crec que BC sigui una fórmula duradora perquè d’aquí pocs mesos ICV–EUiA i Podem hauran de competir pel mateix electorat en dues eleccions.
–¿La seva marxa d’ICV invalida un futur pacte entre Collboni i Colau?
–Crec que no. Un acord s’ha de fer sobre un programa de govern, confrontant models… no persones.
–Els seus ja excompanys l’acusen de voler aferrar-se a un càrrec.
–Em sap greu, és injust. He sigut honest i lleial, i vaig acordar amb Collboni que no faríem públic el meu pas a la seva llista fins que s’haguessin acabat els plens. He complert amb ells i sóc lliure d’anar amb qui vulgui.
Entrevista de Cristina Buesa publicada a El Periódico
