Recorreré al tòpic : anit va començar la campanya amb la ” tradicional enganxada de cartells “. Vaig dedicar uns minuts a observar aquest acte per la televisió i em van venir al cap unes petites i modestes reflexions que ara us intentaré traslladar en aquest primer comentari de campanya.
Primera reflexió, primera pregunta : per què en diuen cartells quan en el fons són pòsters?. Si anem a l’Enciclopèdia catalana trobem aquesta clarificadora definició de cartell : gran full manuscrit o imprès que hom fixa en llocs públics per a anunciar alguna cosa. Evidentment la clau és el concepte “anunciar”. Vegem: Què anuncia CiU? : Per una Catalunya millor. I “dos huevos duros” diria el meu estimat Marx, Groucho. No s’accepta com anunci (avís mitjançant el qual és posada alguna cosa en coneixement del públic). I Iniciativa? : verd esperança, solucions d’esquerres. Sense paraules, per un moment he tingut la impressió d’estar davant una campanya de Titanlux. I el PPC? : Solucions per als catalans. Manual d’autoajuda amb ínfules de best seller de consum ràpid. ERC : Gent valenta. Ho sento, em sona al lema, amb tot el respecte per aquesta noble activitat, dels missioners del Vicariato apostólico de Yurimagüas. S’ha de ser valent per votar-los?. I finalment el PSC : Garantia de progrés. El lema és sòlid, potent : són una garantia. Em recorda l’exitós “Come to Malboro Country”. Com anunci, sense arribar a l’excel.lència, segurament el millor.
Conclusió , fruit d’aquesta ràpida anàlisi dels suposats cartells electorals : el que pengen o afixen la gran majoria dels partits polítics en aquest tradicional dejà vu son pòsters i no cartells. Tornem a l’Enciclopèdia a cercar el significat de pòster : cartells de contingut primordialment decoratiu.
P.M.
