Manifest d’intel·lectuals i professionals espanyols sobre la situació a Catalunya

Aquest és el text íntegre:

Volem atendre aquesta crida perquè els promotors d’una independència immediata de Catalunya addueixen beneficis obviant penoses conseqüències per a tots. A més s’eximeixen de respondre als ingents problemes que, com a europeus, com a espanyols, com a ciutadans d’una comunitat autònoma i com a veïns d’un municipi, ens planteja la crisi econòmica i la incapacitat que aquí i a Europa s’adverteix per adoptar decisions vàlides. Afegir una proposta de secessió augura, sota el pavelló d’un nacionalisme exacerbat, el desbordament a curt termini del malestar social a què ens ve arrossegant el sobtat empobriment i el vertigen de la desesperança d’un nombre creixent de ciutadans.

Els independentistes converteixen la seva particular idea d’Espanya en el boc expiatori sobre el qual carregar tots els malestars. Abonen així el terreny a la minsa minoria que, des de la resta d’Espanya, es proposa fer el mateix amb la seva particular idea de Catalunya. L’afirmació que Espanya va perpetrar agressions contra Catalunya és una desgraciada manipulació del passat, que oblida deliberadament com en els conflictes i guerres civils en què tot el país es va veure embolicat, els catalans, igual que la resta dels espanyols, es van dividir entre els diferents bàndols.

Ni Catalunya està sotmesa a una espoliació per part d’Espanya, ni el comú dels espanyols alberga cap sentiment de menyspreu cap a ella. Ben al contrari: Catalunya suscita afecte, admiració i reconeixement, entre altres raons perquè sense ella, sense la seva llengua, sense la seva cultura i sense la seva aportació solidària, no pot entendre’s l’Espanya democràtica. Les forces polítiques que han abraçat l’independentisme calculen que, donada la dràstica reducció dels recursos de l’Estat i els patiments de la crisi, seria arribada l’hora de pugnar per les seves aspiracions maximalistes, sense atendre a l’ordre constitucional pactat per tots.

A Catalunya hi ha un profund sentiment nacional, del qual la resta dels espanyols són plenament conscients. D’aquí que sostinguin amb fermesa que hagi de ser reconegut i integrat de nou en el si de les institucions compartides. Tanmateix, si aquest sentiment de manera majoritària es manifestés contrari de manera irreductible i permanent al manteniment de les institucions que entre tots ens vam donar, la convicció democràtica ens obligaria a la resta dels espanyols a prendre’l en consideració per trobar una solució apropiada i respectuosa: els ciutadans de Catalunya han de saber que aquest és el nostre compromís irrenunciable. Però han de saber també que a la resta d’Espanya i en la mateixa Catalunya hi ha moltes veus que reclamen seguir avançant junts.

El programa de construcció nacional incentiva als independentistes a sentir-se víctimes d’una opressió per part d’Espanya, a rebutjar la presa en consideració de les propostes d’entesa i a silenciar o relegar a tots aquells ciutadans catalans que no subscriguin aquest programa de secessió. La transició de la dictadura a la democràcia es va fer de la llei a la llei passant per la llei. Ara, paradoxalment, els independentistes per tirar endavant la seva anomenada transició nacional es proposen violentar la llei democràtica, feta per tots i per a tots, amb el propòsit d’il·luminar una llei nova, feta només pels que se senten cridats a una missió sense comptar amb els altres. En l’aritmètica política succeeix que l’ordre dels factors altera el producte

Ni Espanya ni la Constitució de 1978 ni l’Estatut del 2006 neguen als ciutadans de Catalunya exercir el seu dret a decidir, són els partits que donen suport a la fulminant independència de Catalunya que confonen les opcions en concórrer, una per una, a les cites electorals amb programes edulcorats, indolors i sense cost polític, social o econòmic, pensant ampliar així els seus suports a les urnes.

Cal que CiU i les altres forces d’afinitat independentista assumeixin les seves greus responsabilitats en l’equivocada gestió d’aquesta crisi econòmica i en els abusos en què van incórrer i deixin d’exculpar-se sota el supòsit de l’espoli perpetrat per Espanya. Aquesta estratègia d’exculpació els estalvia el debat econòmic i social que necessiten tant Catalunya com la resta d’Espanya, exacerbant i absolutizant, en el seu lloc, un debat nacional i nacionalista.

Considerem, a més, que totes les forces democràtiques haurien de sumar-se en la recerca d’un millor encaix institucional per a Catalunya, d’un finançament més just i d’una federalització del deteriorat Estat de les autonomies, que s’inscrigui en la seva norma suprema la solidaritat interterritorial i els criteris de la seva aplicació compatibles amb l’esforç comú de tots i el principi d’ordinalitat. Per aquest camí podrem seguir ampliant les cotes de llibertat, igualtat, progrés i respecte mutu aconseguides amb la Constitució de 1978.

[També ahir, un altre grup de persones de diversos àmbits de la política, la cultura o l’economia difonia un altre comunicat sobre els últims esdeveniments relacionats amb el futur de Catalunya, en el qual exposen arguments aproximats al text anterior. Entre el mig centenar de de signants d’aquest segon text figuren Antonio Elorza (catedràtic de Ciències Polítiques de la Universitat Complutense), Jon Juaristi (escriptor), Javier Varela (professor de la Història del Pensament Polític), Enrique Gimbernat (catedràtic de Dret Penal ), Agustín Ibarrola (pintor i escultor), Félix Ovejero (professor d’Economia) o Emilio Lamo de Espinosa (catedràtic de Sociologia)].

Alguns signants del text

• Aguilar, Miguel Ángel. Periodista.
• Alberdi, Inés. Catedràtica.
• Almodóvar, Pedro. Cineasta.
• Álvarez Junco, José. Catedràtic.
• Arregi, Joseba. Exprofessor de la UPV i exconseller de cultura del Govern Basc.
• Azúa, Félix de. Escriptor.
• Barreiro, Betlem. Sociòloga.
• Caballero Bonald, José. Escriptor.
• Cajal, Máximo. Ambaixador d’Espanya.
• Casanova, Julián. Historiador.
• Cortés, Matías. Catedràtic de Dret Financer.
• Croissier Batista, Luis Carlos. Economista.
• Eguiagaray, Juan Manuel. Economista.
• Goytisolo, Juan. Escriptor
• Grandes, Almudena. Escriptora.
• Guelbenzu, José María. Escriptor.
• Juliá, Santos. Historiador.
• Laborda, Juan José. Senador constituent.
• Lindo, Elvira. Escriptora. Madrid.
• López, Cayetano. Director del CIEMAT.
• Luna, Álvaro de. Actor.
• Mariscal, Javier. Dissenyador.
• Martín Pallín, José Antonio. Magistrat Emèrit del Tribunal Suprem.
• Martínez Reverte, Javier. Escriptor.
• Martínez Ten, Carmen. Pta. Consell Seguretat Nuclear.
• Moneo, Rafael. Arquitecte.
• Muñoz Molina, Antonio. Escriptor.
• Ontiveros Baeza, Emilio. Catedràtic.
• Probst Salomon, Barbara. Escriptora.
• Quadra Salcedo, Tomás de la. Catedràtic.
• Querejeta, Elias. Productor de cinema.
• Rábago, Joaquín. Periodista.
• Recalde, José Ramón. Exconseller Govern Basc.
• Ridao, José María. Diplomàtic i Escriptor.
• Rubio Llorente, Francisco. Catedràtic Dret Constitucional.
• Sánchez-Gijón, Aitana. Actriu.
• Solchaga, Carlos.
• Vargas Llosa, Mario. Escriptor.

El País