Setze mesos és temps suficient per donar una idea de les capacitats d’un Govern. Al que presideix Artur Mas aquest període li està resultant una penosa ascensió per un calvari econòmic i pressupostari. Un viacrucis en què, segons diu un dels seus membres, cada reunió setmanal està protagonitzada per una ansiosa recerca de diners per pagar deute, proveïdors i nòmines.
Si aquesta és la crua realitat imposada per la crisi econòmica, també és cert, però, que la gestió governamental se la jutja no només per paràmetres econòmics i pressupostaris. El conseller d’Interior, Felip Puig, per exemple, es va delectar en els seus primers mesos tirant enrere algunes polítiques del seu antecessor, Joan Saura. I amb això va satisfer els interessos corporatius i ideològics sobre les campanyes en contra del Govern d’esquerres que havia cavalcat CiU com a partit de l’oposició. Coses com suprimir el codi ètic de la policia i el programa contra la violència masclista, per exemple. Per Puig va ser un moment feliç. Tot molt fàcil i gratis. Però el temps passa i va arribar el moment en què el conseller va haver de demostrar que sabia fer alguna cosa més que atendre els grups de pressió afins. Va arribar el 27 de maig i el Departament d’Interior no va saber organitzar i dur a terme una operació tan assequible per a una policia moderna com el desallotjament de la plaça de Catalunya convertida en campament del moviment del 15-M. El que havia de ser, i va poder ser, una simple operació d’higiene a càrrec de brigades de escombriaires va acabar en càrregues policials i violència. Un fracàs.
Un parell de setmanes després, el conseller Puig va aconseguir el dubtós honor de portar a la primera pàgina de la premsa internacional la imatge de l’helicòpter policial amb què el president de la Generalitat va aconseguir arribar al Parlament. El dia abans s’havia anunciat la concentració de manifestants del moviment del 15-M davant el Parlament i el Departament d’Interior va ser incapaç de portar a terme el que deu ser una de les operacions més típiques de tota policia: garantir l’existència d’un pas d’accés segur als diputats i el Govern a un edifici oficial. El dispositiu organitzat va ser un fiasco total i va oferir una altra vegada un penós espectacle de càrregues policials inútils.
No va ser l’última oportunitat que el moviment del 15-M va brindar al Departament d’Interior per demostrar la seva imperícia. Quatre mesos després, la policia va improvisar sobre la marxa l’ocupació de res menys que la Ciutat de la Justícia amb l’objectiu de detenir a sis participants en les manifestacions de juny, quan havien acudit al jutjat per prestar declaració per aquells fets! Aquella delirant iniciativa d’Interior va provocar una dura i insòlita nota de protesta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que la va definir com un abús en l’exercici de la força, en seu judicial.
La vaga general de fa un parell de setmanes va oferir a Puig una nova oportunitat de col·locar un altre fracàs de la policia catalana a les portades de la premsa internacional. Aquesta vegada per xocs amb el nucli de manifestants anarquitzants que a Barcelona sol aprofitar algunes grans concentracions i celebracions per fer acte de presència. Aquesta vegada van cremar un Starbucks i nombrosos contenidors d’escombraries, entre altres coses. No era la primera vaga general en els últims anys. En les anteriors hi havia hagut desplegaments policials discrets, prèviament pactats amb els sindicats, i no hi havia hagut xocs destacables. Però a Puig li agraden les portades de la gran premsa. Aquesta vegada, va escalfar la vaga ordenant la detenció de piquets el matí del 29 de març, per si no n’hi hagués prou amb les retallades salarials i la destrucció d’ocupació.
Ara, davant l’evidència del seu desbordament, Puig recorre al populisme, en companyia del ministre Fernández Díaz, per vendre la idea que retallant drets i endurint el Codi Penal aconseguirà controlar el que se li escapa de les mans. Però abans de pensar en com ficar més gent a la presó, seria més rendible cercar un conseller d’Interior i un director general de policia prudents i experts.
Un comentari