Per a la dreta que governa Catalunya i Barcelona, la defensa del medi ambient no passa de ser un obstacle per al desenvolupament. Les empreses anirien millor sense tantes foteses com pretén el moviment verd. Només cal escoltar els consellers i regidors per comprovar aquesta afirmació i, el que és pitjor, només cal veure les seves actuacions. L’última, a què es refereix la lectora ILC, als jardins de Roig i Raventós, a la confluència dels carrers Ganduxer i Dalmases, a Barcelona. Això de seguir cridant-los jardins és una forma de parlar, perquè del que s’hi troba és un espai erm, cobert de màquines i soroll.
Hi havia fins fa poc més d’un mes uns jardinets molt aprofitats pels veïns de la zona. A l’estiu, donaven ombra gairebé un centenar d’arbres. La majoria han desaparegut gairebé amb nocturnitat i traïdoria. L’ajuntament va notificar al veïnat l’actuació en els jardins, amb l’objectiu de construir un aparcament privat, però ho va fer quatre o cinc dies abans d’iniciar les obres. Als veïns només els va quedar la possibilitat de fotografiar i inventariar el que anava desapareixent.
Un portaveu municipal explica que s’han retirat 57 arbres, dels que 44 seran trasplantats després d’haver estat traslladats a un viver. Altres 13 es perdran (10 pins i 3 pollancres) perquè el seu estat no permetia replantar. 29 més no han estat afectats. L’aparcament privat (l’actual govern municipal té certa al·lèrgia al públic) tindrà 257 places per a cotxes, 88 per a motos i 16 per a bicicletes.
La versió dels veïns no té res a veure amb l’oficial. El primer que critiquen no és ja la tala d’arbres, sinó la decisió mateixa d’autoritzar-hi un aparcament privat sense consulta pública. Res objecten a l’empresa que, en una economia de mercat, busca la línia més curta cap al benefici, sinó a l’administració municipal que ha autoritzat un aparcament on, asseguren, no és imprescindible perquè al costat hi ha un altre de rotació amb places constantment disponibles, com va poder comprovar aquest diari.
Però, a més, els veïns no creuen en absolut que s’hagin de replantar els arbres com diu l’ajuntament. A què s’haurà la creixent desconfiança de la ciutadania cap a la paraula dels dirigents polítics? Els motius de la seva falta de fe els explica IL amb claredat. “Dels arbres arrencats, només” unes 20 tipuanes van ser remogudes amb el seu pa de terra, se suposa que per ser replantades. Van estar 10 o 12 dies tirades a terra, unes damunt les altres, sense regar les les arrels (amb la sequedat actual), només per fer-nos creure que les replantarien, però és obvi que han anat a la trituradora, per trossets de fusta que després col·loquen en lloc de parterres, és més còmode per Parcs i jardins i sobretot molt més antihigiènic”.
Els veïns creuen que això no acaba aquí. I, en efecte, l’ajuntament reconeix que, de moment i durant vuit mesos, les obres afecten a la meitat del terreny, però que durant quatre mesos més afectaran tot el parc. El veïnat exigeix la reparació del que hi havia (inclosa una font), així com els 10 pins arrencats, dues oliveres, sis bedolls, acàcies i xiprers amb més de 45 anys d’edat, difícils de reposar sense més. Caldrà veure què passa i si l’actual equip de govern recorda que en la seva campanya parlava de la ciutat de les persones i no la dels cotxes. Per més que, com afegeix el portaveu, l’actuació no tingui cost per al municipi. Per al veïnat si el té.
Un comentari