Un partit com el PSOE, amb més de 100 anys defensant la democràcia com el millor sistema de govern, no pot estar en contra del “dret a decidir” escudant-se en preceptes constitucionals. Defensar aquesta postura sota l’empara del contracte social pel qual un individu o un grup d’ells resten vinculats a una estructura política és pervertir l’essència del propi contracte que se centra en la voluntat manifesta de les parts.
Ja que si fos així, la Constitució perdria la seva naturalesa contractual i esdevindria document doctrinal amb legitimitat superior a la dels subjectes als que en lloc de servir d’instrument de convivència pactada, constrenyiria. Conseqüentment això no pot ser així, ja que el requisit indispensable de tot sistema democràtic és el de fonamentar la legitimitat de cada decisió en la voluntat dels propis subjectes sotmesos a aquesta.
Per tant, si en un determinat territori, un nombre important dels ciutadans que l’habiten, manifesten que volen poder decidir sobre si aquest territori ha de seguir políticament unit a altres, no hi ha cap raó perquè una persona que es consideri demòcrata es pugui oposar frontalment a que aquests ciutadans puguin expressar lliurement la seva voluntat.
Espanya és un Estat de dret, amb una Constitució que marca unes regles de joc. Però de la mateixa manera que no hi ha regles de cap joc que obliguin a un individu o individus a restar eternament jugant, no pot haver-hi una Constitució democràtica que impedeixi als que a ella es van sotmetre amb la finalitat de conviure en una col·lectivitat concreta, deixar aquesta col·lectivitat.
Per tant, com compatibilitzem un “dret superior”, “el dret a decidir” amb el dret que emana de la vigent Constitució? L’única resposta és mitjançant el diàleg entre el Govern del Regne d’Espanya i el Govern de la Generalitat de Catalunya, per establir un marc de garanties consensuades, que permeti la lliure expressió de la voluntat de tots els ciutadans de Catalunya en el moment en què es dugui a terme la consulta.
La Constitució estableix camins perquè es pugui dur a terme una consulta legal a Catalunya sobre si els catalans volen seguir formant part del Regne d’Espanya.
Nosaltres proposem un, la utilització d’una interpretació pactada del text de l’article 149 (en el qual s’enumeren les competències exclusives de l’Estat) paràgraf 1, apartat 32a que diu textualment: autorització de consultes populars per via de Referèndum.
Es tractaria doncs de cedir, per a l’ocasió, per part del Govern de l’Estat a la Generalitat de Catalunya la possibilitat d’exercici del contingut del text constitucional que hem esmentat. Tenim doncs com a mínim un camí constitucionalment acceptable, si les parts en litigi el donen per vàlid, per poder exercir legalment “el dret a decidir”. Però els socialistes no podem quedar-nos aquí.
Si, com esperem, l’exercici “del dret a decidir” per part dels ciutadans de Catalunya, dóna com a resultat que una majoria vol seguir formant part d’Espanya, s’haurà de procedir a continuació a una reforma de la Constitució que doni pas a una nova, en la qual es defineixi Espanya com un estat federal, plurinacional, plurilingüe i pluricultural.
Aquesta reforma constitucional ha de reconèixer, entre altres coses, d’una manera explícita i garantista “el dret a decidir” (en el sentit que es dóna a la frase en l’actualitat) per part dels ciutadans de qualsevol territori.
En aquest sentit propugnem que les properes eleccions generals es declarin constituents i conseqüentment, es procedeixi a la reforma de la Constitució, per part dels parlamentaris electes, d’acord amb el procediment que l’actual Constitució preveu.
Només així creiem que la majoria dels ciutadans de totes les comunitats autònomes de l’actual Regne d’Espanya voldran seguir formant part del mateix a mig i llarg termini.
Antoni Garcias Coll és exsenador per Mallorca del PSOE i Joan March Noguera exsecretari general del PSIB-PSOE.
