Raimon Obiols: L’apunt del dia / 253 (Ajudar els palestins, abominar de Hamàs)
Ajudar els palestins, abominar de Hamàs
12 d’octubre de 2023
És probable que Netanyahu pugui formar un govern d’unitat nacional a Israel, i que en el futur immediat quedin aparcades les divisions que havien sotraguejat la societat israeliana en els darrers mesos. Però en algun moment la gent haurà de reconsiderar la situació en la que s’ha produït la tragèdia actual: l’aval del govern a la construcció il·legal de colònies a Cisjordània, que forçava a desplegar allà la major part dels soldats israelians; una «reforma judicial» que ha esquinçat el país, amb sis mesos de manifestacions de centenars de milers de persones; fallades greus dels aparells d’intel·ligència i seguretat; el joc de la carta de Hamàs contra l’Autoritat Palestina de Ramallah; i una política exterior d’establiment d’acords amb el món sunita obviant la qüestió palestina. Aquestes polítiques, impulsades per Netayahu i l’extrema dreta ultranacionalista i religiosa, han estat de pèssims efectes interns i una font d’errors externs.
Fa dues setmanes Jake Sullivan, el conseller de Seguretat Nacional de l’administració Biden, va valorar positivament la situació a l’Orient Mitjà (una treva establerta a Iemen,una situació «estable» a l’Irak, etc.) i va dir que «la regió de l’Orient Mitjà és la més tranquil·la de les dues últimes dècades». Aquells mateixos dies, Netanyahu va pronunciar un discurs a les Nacions Unides, proclamant la gènesi d’un «nou Orient Mitjà», centrat en els acords entre Israel i diversos països àrabs, on els palestins («un 2% de la regió» segons el primer ministres israelià) quedaven pràcticament cancel·lats del mapa.
L’error d’aquestes visions era que no veien, o no volien veure, que una política orientada a ocultar la situació de violència estructural que es pateix a Gaza i Cisjordània – la tremenda situació de patiment viscuda per milions de palestins- equival a tractar de taponar un volcà. «Descartant tot procés polític a Palestina i afirmant de manera temerària que “el poble jueu té un dret exclusiu i inalienable a totes les parts de la Terra d’Israel”, les declaracions del Govern van llançar Israel a una ruleta on tard o d’hora havia de córrer la sang», ha escrit Shlomo Ben Ami, que fou ministre d’Exteriors i ambaixador a Espanya. Més de la meitat de la població palestina té menys de 15 anys. Si no se’ls obre una mínima perspectiva de futur, alimentaran durant les properes dècades els cicles de la venjança.
P. S.- No hauria de ser necessari dir que defensar el poble palestí implica abominar de Hamàs. Valguin aquestes línies de Cinzia Sciuto a Micromega:
«Això no és resistència. Atacar civils no és resistència. El segrest indiscriminat de persones indefenses (inclosos activistes de la causa palestina) no és resistència. L’amenaça de matar un ostatge per cada bombardeig israelià no és resistència. El terrorisme gihadista de Hamàs, que utilitza mètodes no llunyans dels de l’ISIS i que compta amb el suport explícit de l’Iran (el mateix règim iranià que va matar Mahsa Jina Amini i manté a la presó a desenes de dones i homes, inclosa la nova premi Nobel de la Pau, Narges Mohammadi), certament no beneficia la causa del poble palestí, que té molt a perdre des que es va desencadenar aquest atac, com ja demostra el setge a Gaza en aquests moments» (Le scelte di Hamas, e quelle di Israele, Micromega, 10 d’octubre de 2023).
