Espanya

Entrevista a Pere Navarro: “No sé què més podem fer per reduir les víctimes”

Després de més de set anys al capdavant de la Direcció General de Trànsit, Pere Navarro (Barcelona, ​​1952) se sent satisfet. El permís de conduir per punts funciona i Espanya es troba al capdavant d’Europa en la reducció de la sinistralitat viària.

Pregunta. El carnet per punts compleix cinc anys. Ho celebra?

Resposta. Sí, perquè gaudeix de bona salut. I això que quan va entrar en vigor [l’1 de juliol de 2006] es deia que duraria un any i només baixarien les víctimes de trànsit un 10%. Però anem ja pel vuitè any de descens i hem reduït les morts més d’un 50%. És un tema de mentalitat espanyola, no creiem en la nostra capacitat de fer coses. Però el permís per punts ha suposat un abans i un després en la política de seguretat viària perquè va ajudar a obrir el debat sobre els accidents.

P. Per què?

R. Perquè és tremendament pedagògic. El permís de conduir no és un dret etern. És un crèdit de confiança que li ha atorgat la societat a vostè per conduir. A més, me l’han copiat. Sempre explico l’anècdota d’un alcalde d’una localitat del nord que em diu: “Estic molt content amb el permís per punts”. I jo li dic: “Però si no tens ni policia local”. I ell diu: “No, l’he aplicat a les terrasses dels bars. Els trec una taula per cada queixa que m’arriba”.

P. Però nosaltres també ho hem copiat, de França.

R. I per això els devem de respecte i consideració, però ho hem fet millor. El 2010, a Espanya hi havia 54 morts per milió d’habitants, i a França 62. L’alumne ha superat al professor, la qual cosa això als francesos no els agrada gens i mai els hi diré.

P. Ha complert llavors els seus objectius al capdavant de Trànsit?

R. Recordo quan vaig arribar i el llavors ministre de l’Interior, José Antonio Alonso, abans de dir-me “hola” em diu: “Has de posar en marxa el permís per punts, has d’acabar amb les cues d’Arturo Soria [Prefectura Provincial de Trànsit de Madrid], i si pots, baixa una mica els accidents”.

P. Esperava el 2011 un nou descens de les víctimes?

R. Ja fa alguns anys que no esperàvem els resultats que hem obtingut perquè ens havien explicat a Europa que pots baixar tres o quatre anys i després tens un repunt.

P. Hi ha encara més marge de reducció?

R. Qui diu que sí o que no? Ho diré d’una altra manera, fins avui portem 660 morts a la carretera [l’entrevista es va fer el 29 de juny], és una catàstrofe. Ja no sé què més podem fer, excepte fer jocs de mans. Abans podíem copiar dels millors, però ara no podem perquè som un d’ells, ens toca obrir camí, inventar, encara que som bons inventant.

P. I amb la limitació de 110?

R. Era una mesura per estalviar energia. Quan es va prendre ens van donar fins al carnet d’identitat. Jo recordo a un diputat d’un altre partit que ens deia que el Govern s’havia suïcidat. El debat sobre la velocitat en relació amb el consum, la contaminació i la seguretat ens convé perquè no hem interioritzat el risc de la velocitat, que és un valor en aquesta societat. Em fa l’efecte que hi ha espanyols que tenen gasolina en lloc de sang a les venes.

P. Queda temps per a una altra mesura Trànsit? Per exemple, limitar a 30 per hora els carrers amb un carril per sentit.

R. Està llesta, però què queda de legislatura? El manual diu que quan s’acaba la legislatura no pots prendre decisions de risc. A veure si ens dóna temps.

P. I si Rajoy el convidés a quedar-se?

R. No crec que Rajoy cometés aquest error.

El País

omentaris

  1. Sr. Mas, a mes dels molts suggeriments que ja he fet en altres comentaris, imposi a Catalunya una taxa d’entrada de 3€ per persona que entri a Catalunya, tan per mar, terra o aire; una taxa a la sanitat publica de 0’50€ per visita i 0’20€ per recepta a tothom; Imposi la obligatorietat de l’instal-lacio de tacògraf a tots els turismes que es matriculin, i als de cinc anys en circulació, amb la obligació d’entregar cada mes els 30 discos a transit per ser revisats i sancionar els excessos de velocitat amb 3€ per Km; suprimeixi els radars, que nomes porten despesa i la gent ja sap com esquivar-los; quan es faci l’entrega dels discos a transit s’ha de donar un justificant per poder presentar en el cas de ser requerit en algun control de transit per aquest afer, que de ben segur que serà mes rendible que sancionar amb quantitats que per molta gent son difícil de pagar.
    Procurar que els tacògrafs es construeixin a casa nostre , per poder crear llocs de treball, per una part dels 700.000 aturats que tenim a Catalunya, que entre fabricació i la instal•lació ,crec seria un bon cop d’ajut, però seria convenient el control de la facturació de l’hora treballada en tots els sectors, perquè facturar a mes de 28€hora, es un abús , que contribueix a enriquir als que mes tenen i empobrir als que han de pagar.

  2. I tant que se’n pot fer més! Embargaments de vehicles, sigui qui sigui el propietari, quan aquests estiguin implicats en accidents on es demostri negligència o temeritat, per exemple alcohol o excés de velocitat, co-responsabilitzant així al conductor i al propietari que presta el vehicle. Canvi de radars fixes per radars mòbils de l’estil “prismàtics” que fan servir els gendarmes francesos… i algunes coses més. Marius: els tacògrafs ja són digitals i no cal els discs, es fa servir una targeta electrònica on queden enregistrades totes les dades, que només s’han de descarregar a un terminal.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code:

Entrades relacionades

Back to top button