El Parlament va aprovar, amb els vots de CiU i l’abstenció del PP, el repagament en farmàcia, una taxa coneguda com euro per recepta que és del tot innecessària. És un pas més en la reconversió del sistema de salut iniciada pel Govern d’Artur Mas, que ens porta a un sistema dual amb més pobresa i desigualtat entre els catalans, i una iniciativa que facilitarà els canvis que pretén el PP a tot l’Estat . Segur que el Govern d’Espanya sabrà agrair en breu el servei prestat pel conseller Boi Ruiz. És possible fer les coses millor en salut i resulta més eficient, com ha estat demostrat pels governs catalanistes d’esquerres. Mentre a Catalunya el consum en farmàcia creixia l’11% entre 2004 i 2009, a l’Estat ho feia el 21,5%. Corregir aquesta tendència a l’alça va permetre a Catalunya estalviar 1.000 milions d’euros.
Les polítiques de farmàcia que es van realitzar entre 2004 i 2010 han suposat les millors estratègies moderadores del consum de fàrmacs. En citaré algunes, començant per la més important, la recepta electrònica, que ha permès que la dispensació de fàrmacs als pacients es limiti als estrictament necessaris, el que al seu torn permet als metges establir pautes més adequades i racionalitzar la programació de visites als CAP.
La incorporació de la direcció per objectius i la retribució variable en els acords amb els metges incorporar incentius a l’ús racional dels medicaments i la prescripció de genèrics, que el 2009 suposaven a Catalunya el 33% dels envasos receptats, percentatge que a la resta de les comunitats autònomes es reduïa al 25%. La política de concertació amb el sector farmacèutic també va suposar un gran avanç en l’ús racional del medicament, així com la creació, el 2009, de la Mesa del Medicament de Catalunya, que va permetre establir un consens en polítiques farmacèutiques. La Mesa del Medicament és, o era, un òrgan constituït amb tots els agents relacionats amb el sector del medicament a Catalunya: indústria, distribució, oficines de farmàcia, col·legis professionals, patronals, fòrums de pacients, experts i el Departament de Salut . Es va desenvolupar en tres grups de treball, que incloïen la investigació, l’ús racional i la sostenibilitat de la prestació farmacèutica, i el pacient com a gestor del seu tractament. Desenvolupant aquests instruments, Catalunya ha gaudit d’un notable avantatge competitiu respecte a la resta de les comunitats, legitimada pel fet d’estar consensuada amb el sector farmacèutic.
Aquestes polítiques han estat els veritables moderadors que han fet baixar el pes de la farmàcia dins del pressupost del Departament de Salut del 23% el 2004 al 17% el 2009. I tot això abans dels reials decrets llei de 2010 de racionalització de la despesa farmacèutica i del Reial Decret 9 de 2011, que, a més de regular la recepta per principi actiu, introduïa més modificacions en el sistema de preus de referència.
Boi Ruiz, per seguir amb la racionalització del consum, només havia de seguir les polítiques que són útils. Però el conseller ha estat víctima d’un rampell, típic de CiU, que impulsa a experimentar amb coses que, al final del camí, sempre acaben per incrementar la bretxa social i generar més pobresa. El Servei Català de la Salut ja va estudiar la variació en la coresponsabilitat dels usuaris en el cost del medicament-euro per recepta … -, però no es va implantar perquè les previsions demostraven l’aprofundiment de les inequitats si prèviament no es corregia el copagament actual, la regulació és estatal i ascendeix al 40% (excepte per a pensionistes) sense tenir en compte el nivell de renda del pacient. El Govern del president Mas actua al revés: s’implanta sense estudiar, genera desigualtats, confon els professionals i desconcerta i fa por als ciutadans en dificultats econòmiques.
Aquesta taxa que introdueix el repagament, pagar dues vegades pel mateix, portarà més desencontres amb el sector farmacèutic, professionals de la salut i usuaris. És un impost al consum de medicaments i el fet imposable és estar malalt. No aportarà cap avantatge, reportarà alguns ingressos a la caixa de la Generalitat avui i molt més cost en el futur. És indispensable, per no seguir perdent credibilitat i lideratge, que el Departament de Salut recuperi el consens amb el sector i, sobretot, amb professionals i ciutadans. Aquests temps difícils requereixen seny i sentit comú, no tiquets que aprofundeixin les desigualtats, cosa que sembla preocupar molt poc a CiU.
