Raimon Obiols: L’apunt del dia/288 (Una llista de botiflers)
Una llista de botiflers
2 de desembre de 2023
Fa molts anys (aviat en farà vint) vaig seguir amb interès un «fòrum» d’una xarxa social, el títol del qual em va encuriosir: «Fotos de botiflers».
«Proposo inaugurar una secció», deia l’iniciador (que s’ocultava rere un pseudònim), « amb fotografies de botiflers famosos de tots els temps. Comencem amb el que es creu que ens mana als patriotes, il·lús d’ell». A continuació publicava una fotografia de Pasqual Maragall, que acabava de ser elegit president de la Generalitat. Seguia, en segon lloc, una fotografia de Salvador Espriu, també comentada: «Té un poema dedicat a Sepharad (Espanya en hebreu) i escrivia cartes en espanyol al mallorquí Llorenç Vilallonga»).
Es van aplegar al «fòrum» un seguit d’altres anònims, amb comentaris que denotaven que gairebé tots eren joves o adolescents. En total, 21.974 lectures i 596 comentaris. La llista de presumptes botiflers que establiren acabà essent una delirant i curiosa barrija-barreja de noms, que em sembla interessant reproduir, amb alguns dels seus comentaris:
Joan Laporta, Rafael Ribó, Josep Ferrater Mora, Laureano López Rodó, Josep Gomis, Arcadi Espada, Federica Montseny («una anticatalana amb la síndrome d’Estocolm»), Joan Peiró, Juan Negrín, Xavier Casp, Ricard Fernández Déu, Francesc Macià («Proclamà la República Catalana i als tres dies cedia amb l’etern Estatutet de sempre que ens donen els espanyols per entretenir-nos»), Lluís Companys («Lliurà Catalunya als anarco-espanyolistes de la CNT»), Félix de Azúa, Pere Esteve, Dolors Nadal, les JNC (les joventuts de Convergència: «carden MOLT de fàstic!»), Josep Guia, Josep Maria Porcioles, Anna Pagans, Francisco Rico («No és un botifler, és directament un fatxa»), Martí de Riquer, Xavier Pomés, Maruja Torres, Marta Mata («del PSOE»), Aleix Vidal-Quadras, Lluís Llach, els Goytisolos, Manuel Royes, Teresa Pàmies, Aramis Fuster, Salvador Dalí, Alicia Sánchez-Camacho, Martí Marcó, Floquet de neu, Juan Marsé, Lídia Santos, Francesc Boya, Carmen de Mairena, Miquel Àngel Nadal, Vicente Gonzalez Lizondo, «tres oficials dels Mossos d’Esquadra botiflers del PSOE», Ferran Cardenal, etc.
He recordat i he repassat aquella llista (Internet fa molt fàcil aquestes excavacions arqueològiques) després de llegir un article d’uns sociòlegs italians que resumeix un estudi que han fet sobre els sentiments de la gent jove del seu país. Demanar-se com són o què senten els joves pot arribar a tenir tan poc sentit com demanar-se com són els adults, o els vells. N’hi ha de totes menes. Això no obstant, els trets generacionals existeixen, i en aquest sentit té interès aquest estudi, fet a partir de converses amb 360 estudiants, d’una edat compresa entre el 18 i els 25 anys, de cinc ciutats italianes (Torí, Pàdua, Perugia, Cosenza i Palerm).
Diuen aquests sociòlegs italians que la gent jove del seu pais fa ús sobretot de les xarxes socials per a construir bona part de la seva identitat, dels seus valors i de les seves posicions sobre els temes del moment. Potser la gent jove del nostre país no és gaire diferent. També s’apunta en l’article que els joves troben a les xarxes socials la font principal de les seves emocions, que ordenen i comenten, a partir dels resultats de les seves enquestes.
L’emoció més freqüent dels joves, diuen aquests sociòlegs, és la ràbia. No valoren negativament aquesta constatació: diuen que és una «ira positiva», una mostra d’indignació davant dels escàndols i injustícies que perceben.
A la ràbia li segueixen, de manera aparentment contradictòria, els sentiments de felicitat i alegria (propis de l’edat, per bé que alguns joves es queixen que «s’hi senten una mica obligats»), i també d’ànsia (que atrbueixen al ritme intens, quasi frenètic, de la interactivitat digital); i finalment, en menor grau, l’enveja, la por i la tristesa.
Em demano què se n’ha fet d’aquells anònims joves i adolescents del «fòrum» de 2004. Si aleshores tenien, posem per cas, entre 15 i 25 anys, ara s’apropen o superen la quarantena. Deuen haver fet estudis, creat famílies; potser alguns han criat panxeta. Podríem demanar-nos, a la manera de François Villon, «Mais où sont les rages d’antan?» («On són les ràbies d’abans?»). Què se’n deu haver fet, de la seva ràbia adolescent?
Em demano que pensarien avui (si la repassessin), d’aquella llista de proscrits que van confeccionar col·lectivament ara fa dues dècades. Indultarien alguns noms del catàleg? N’hi afegirien d’altres?
O bé, pel contrari (tant de bò) s’han recuperat d’aquelles inútils passions maniquees? És una incògnita. Una de les deixes del Procés haurà estat el destí d’aquella lleva dels més joves d’ara fa vint anys.
_____________
Altres apunts sobre el tema:
L’apunt del dia / 94: Els més joves
L’apunt del dia / 109: «Postprocés», joves, dinàmica global
L’apunt del dia / 258: Els joves? Ni picapedrers ni saltimbanquis
