Raimon Obiols: L’apunt del dia/147 (El que hem d’evitar, 2: «El regionalismo bien entendido»)
El que hem d’evitar, 2 («El regionalismo bien entendido»)
14 de juny de 2023
Què es pot esperar d’un govern de la doble dreta espanyola, a Catalunya ho sabem prou bé. No és casual el fet que, si aquestes dretes arribessin a governar desprès de les eleccions del 23 de juliol (toquem fusta), no seria precisament pel suport rebut a Catalunya. Una vegada, José Bono va dir, a la televisió, que el percentatge de ciutadans que es diuen López i Pérez en els llistins telefònics de Lleida i de Toledo era exactament el mateix. No ho he comprovat, però no m’estranyaria. S’oblidà d’afegir que als percentatges de vots del PP (o de Vox) no els hi succeeix el mateix.
A Catalunya, electoralment parlant, el PP (o abans AP) ha lluitat simplement per sobreviure, per no desaparèixer (i això durant dècades, des que es recuperà la democràcia). A Badalona tindrem un peculiar alcalde del PP, però una flor no fa estiu. D’alcaldes o alcaldesses del PP, a Catalunya em sembla que quasi no en veurem (i de Vox sense quasi). Cada terra fa sa guerra.
No és de mal averany, sinó pur realisme, preveure que si tornés a haver-hi un govern del PP (toquem fusta), tornarien a agreujar-se els conflictes amb Catalunya. Potser aquesta perspectiva els hi resulta atractiva als nacionalistes espanyols i catalans. Aquests conflictes interminables els hi donen vots. A la resta ens produeix urticària la idea d’una perpetuació, prosseguint durant anys i panys, de les discussions, les retòriques i les pèrdues de temps i d’oportunitats que comporten les estratègies d’hostilitat identitària.
Són estratègies que es retroalimenten, amb pèssims efectes. Com ha escrit Jordi Amat, «situar el focus en aquesta dimensió identitària , excita les baixes passions, la rancúnia i la ràbia». Afirma Amat, i té raó, que «la principal batalla cultural a Espanya –la nostra gran cortina de fum– és la pulsió que es retroalimenta entre nacionalismes enfrontats. He vist les millors ments de la meva generació, aquí i allà, destruïdes per aquesta bogeria».
Si, en aquest terreny, un govern del PP obriria perspectives més que problemàtiques, si hi hagués un govern de coalició PP-Vox (com el que es forma a València), el panorama seria pitjor.
El líder de Vox va fer fa poc un míting a Barcelona. No es limità als clàssics atacs a l’esquerra («están dispuestos a que la identidad de esta tierra sea islámica»), o a Ada Colau («una comunista psicópata y peligrosa»): carregà també contra els del PP. Els troba tebis, acovardits: «Hicieron un 155 de mierda que devolvió el poder a los separatistas».
Estem avisats i no hi ha misteri: Vox vol liquidar l’Estat de les autonomies. El seu programa preveu «la devolución inmediata al Estado de las competencias en Educación, Sanidad, Seguridad y Justicia» i «la creación de un Estado unitario, administrativamente descentralizado». Aquest programa, el coneixem molt bé: es «el regionalismo bien entendido», que Jaume Claret i Joan Fuster-Sobrepere van ressenyar recentment.
__________________________
(El que hem d’evitar, 1: la «Reconquista»)
