Felip Infiesta: No es una crisi, es una estafa….
Els ciutadans son ara conscients de que els estan robant i que això de la crisi és una estafa, la recessió continua, el PIB Grec ha baixat un 6 % quan el FMI deia que únicament seria del 1,1 %, Espanya segueix el mateix camí, la recessió a Europa és de tal magnitud que la pròpia Alemanya ha entrat en recessió. En realitat el que es pretén des de la UE (Alemania), es sortir de la crisi via increment de productivitat, sobretot dels països del sud, el que significa baixar i baixar els salaris, (es l’objectiu de la reforma laboral) es pretén començar a créixer imposant a la gent, als treballadors, precarietat i condicions de subdesenvolupament. La clau està, en si els ciutadans aguantaran aquest estat de coses durant molt més temps?, pel que sembla els ciutadans i ja d’una forma generalitzada cada dia que passa, estan més indignats i crispats i per tant es probable que es comenci a instal·lar un clima de desobediència social, en el que el “si se puede” sigui el lema. En aquet context, es possible que els ciutadans facin entrar en crisi a l’establishment polític actual i s’iniciï un període constituent, similar al de Islàndia o a alguns països Llatinoamericans, doncs està clar que la crisi es pot gestionar de diverses formes, i per suposat hi ha més sortides que les que prediquen el FMI i la UE (Alemanya), els exemples son la pròpia Islàndia, països de llatinoamericà (a on, han nacionalitzat els recursos estratègics i han primat les polítiques socials) i els països del nord d’Europa (estats amb una forta cohesió social i preservació de l’estat del benestar). Des de la perspectiva espanyola, pot ser?, l’única sortida possible sigui l’opció llatinoamericana, doncs el país quedarà en unes condicions lamentables i s’haurà de tornar a començar per l’ A, B, C. Si ho mirem des d’una perspectiva catalana i aconseguim l’ independència en un temps no més enllà del 2014, el model i l’opció per nosaltres, podria ser la dels països del nord d’Europa, estats com hem dit, amb forta cohesió social, sense renunciar a l’estat del benestar. Ah!! i no es necessari estar a la UE, únicament si ens és avantatjós, doncs podem establir una relació amb la UE similar a la de Suècia, o perquè no, ser semblants als Suissos o Andorrans, en fi, si hem d’estar a la UE, ja ho decidirem en el seu moment.



