Tal com estan les coses, crec que s’entendran aquestes paraules com a desinteressades, encara que no se sap mai. Tant me fa: permeti’m mostrar-li el meu agraïment personal per la seva tasca al capdavant del Govern. Permeti’m felicitar-lo especialment pol que ha fet al llarg de l’últim any. Governar contra les pròpies conviccions per evitar un mal major fa l’estadista. No sé si acabarem com Grècia o Itàlia, però de moment vostè ho ha evitat perdent popularitat, vots i somnis.
Ara que Rajoy serà president del Govern, es fa el bo i demana comprensió. Jo l’hi atorgo, però ell l’hi ha negat a vostè en una Espanya al caire de l’abisme. És una pura qüestió de qualitat humana.
No és pura alternança, és alguna cosa més. Que guanyin i vostè descansa. Cregui’m. No és pura alternança, perquè és molt difícil oblidar el que han dit alguns antisistema del PP i la seva premsa incendiària. Han dit que vostè és d’ETA i que els ajudava a fugir. Han dit que la fiscalia i els jutges que han investigat els vergonyosos casos de corrupció eren ninots a les seves ordres. Han dit que els policies i els guàrdies civils que han perseguit delictes monetaris eren una banda de gossos corruptes que ensumaven només les preses que vostè els indicava. Han maleït el Tribunal Constitucional quan les seves sentències no els semblaven adequades.
No van votar al Congrés a favor de les mesures econòmiques d’urgència per escapar del rescat, malgrat que les consideraven oportunes. Vostè estava treballant per a Rajoy, sense Rajoy.
El vull felicitar per allò del seu tarannà, que aviat es trobarà a faltar. El vull felicitar com a català per allò de l’Estatut. Ara aquí diuen que vostè i Rajoy són el mateix. La pròxima vegada, impugni l’Estatut al Constitucional. Tot plegat, perquè després li diguin que són el mateix… Faci com el PP i no perdrà vots a la resta d’Espanya.
A aquestes altures de la vida desitjo la millor sort a qualsevol Govern que surti de les urnes i l’hi desitjo també al senyor Rajoy. Al senyor Rajoy cal felicitar-lo com a pròxim president del Govern, però en cap cas, insisteixo, per la seva tasca com a líder de l’oposició. Com més favorables li eren les enquestes, menys altura de mires. Pura cobdícia de majoria absoluta a qualsevol preu.
La vocació política és la més injuriada i incompresa per un ampli sector de la ciutadania. Segurament, això ha de doldre als que viviu intensament aquesta vocació. Un president sap més bé que ningú que els Reis Mags no existeixen malgrat que, això sí, tothom demana al Govern la solució màgica dels problemes.
Ara que fa les maletes i que amb prou feines l’han ensenyat durant aquesta campanya electoral, en aquest moment de records i balanços, em sembla de ben nascuts reconèixer els justos mèrits dels seus anys com a president. ¿Estrany, no? Doncs sàpiga que no tot el que ha fet ha caigut en sac foradat. Hi ha gent que sap valorar la dificultat de la vostra feina i la soledat en què de vegades heu de bregar amb la realitat. Sort. Jo què sé…
Excel·lent article. I a més de polític com bé diu Sardà: una pura qüestió de qualitat humana.