Sempre diem que el Pressupost és la Llei més important que presenta anualment el govern perquè és la plasmació concreta, numèrica, detallada, de les seves accions, de les seves prioritats.
I així és. I així serà també aquesta vegada. Quan finalment el govern de Catalunya entri els pressupostos al Parlament podrem veure com i sobre què la Generalitat ha decidit gastar i quant i sobre qui ha decidit ingressar. Perquè entre les despeses fixes i condicionants com el pagament d’interessos, el marge de maniobra és petit, d’acord, però no és innocu com s’utilitza.
Però tot i que aquesta és la discussió rellevant que haurem de fer, tota la discussió prèvia, la que acapara l’atenció mediàtica, és amb qui s’aprovaran i amb quina xifra de dèficit.
I és sobre aquests temes, que crec que convé fer cinc aclariments.
1.- La manera com s’han repartit els marges de dèficit entre el govern central i les CCAA és injusta. Esbiaixada cap al govern central, que ja el darrer cop es va atorgar quasi en exclusiva la relaxació d’objectius de dèficit que va permetre Brussel·les. No correspon a la lleialtat institucional mínima ni a la responsabilitat exigible tenint en compte que són les CCAA que realitzen la despesa en Sanitat, Educació o Serveis Socials. En aquest sentit és més que justa la reivindicació que fa el Conseller Mas-Colell de demanar aproximadament un terç de la relaxació que previsiblement farà Brussel·les dels objectius de dèficit per les administracions públiques espanyoles d’aquest any 2013. Totes les forces polítiques catalanes hem de fer pinya davant aquesta reclamació.
2.- El problema però va més enllà i rau en la concepció imperant de qui mana a Europa de que l’austeritat és un mal necessari quan està més que demostrat que és una asfixia contraproduent. Amb un dèficit del 0.7% pel 2013 que és el que tenim aprovat ara, la Generalitat haurà de retallar –grosso modo- 4500M€, però 3000M€ amb el 1.5% i 2000M€ amb el 2% (que són les altres xifres que estan sobre la taula). Un volum de retallades, per tant i en tots els casos, difícil de digerir per l’economia catalana i pel benestar bàsic dels catalans i més si es fan com s’han vingut fent fins ara, perjudicant a qui més ho necessita. Aquesta austeritat malentesa, miop, ideològica, que imposa la troika i que està causant tragèdies als ciutadans europeus i al nostre model social està avalada per PP i CIU. No tan sols retòricament (abans amb orgull de ser els ‘campions de l’austeritat’ ara amb silencis clamorosos) sinó que està avalada pels fets. Ho demostra la llei d’estabilitat que CIU i PP varen votar ara no fa un any. Una llei que imposa el dèficit zero en creixement o en recessió, nevi o faci sol. Mas-Colell, i en general la dreta catalana i espanyola, no tindrà cap credibilitat sinó rectifica aquest discurs, desfà la seva pròpia llei i empra les mateixes energies que utilitzen per altres temes en fer un front a Europa que reclami un canvi radical en aquesta concepció de la política econòmica.
3.- El problema de fons continua essent que els dèficits reals de l’economia catalana es diuen atur i recessió. Aquests sí que ens haurien d’obsessionar, aquests sí els hem de retallar. I no ho farem ni amb resignació ni amb miracles sinó amb plans de reforma del nostre sector productiu, de tot allò que s’ha demostrat que no funciona o que necessita ajustos i mantenint la cohesió social que és un actiu econòmic de primer ordre. Quines són les reformes posades en marxa per la Generalitat? Cap. Cap ni una. Confonen retallar amb reformar i desmantellar. Ara estem instal·lats en la paràlisi i en una crisi com la que estem vivint no fer és sinònim de desfer. Cap aposta en positiu per la reactivació, cap reforma en profunditat, barrejat amb un relat de l’esforç poc equitatiu és la recepta equivocada. Aprovar uns pressupostos és important, sí, però més important és tenir un pla de sortida de la crisi i creació d’ocupació. D’això no se’n parla.
4.- No és tampoc baladí el fet que actualment el Govern de la Generalitat (amb el suport d’ERC) hagi aprovat una pròrroga pressupostària que implica un pressupost de facto amb el 0.7% de dèficit. Diuen que Catalunya no es pot permetre fer un pressupost amb la retallada que comporta el 0.7% però la realitat és que de Gener a Juliol (per posar una data de possible aprovació del pressupost) Catalunya haurà funcionat amb un pressupost que inclou ja aquesta retallada. Un pressupost que no s’ha debatut, que no s’ha democràticament explicat, però que és el que tenim i amb el que funcionem.
5.-La pregunta de amb qui s’aprovaran els pressupostos doncs, s’ha de fer de manera més rigorosa a ERC. Perquè com acabo d’explicar ja han aprovat uns pressupostos de facto (els prorrogats) que impliquen una retallada per complir amb el 0.7%…això que diuen que és tant impossible d’assumir. I encara més important, perquè el més de desembre la situació de les finances i obligacions de la Generalitat era prou coneguda. Si es signa un pacte de governabilitat és per fer el país governable, i això inclou uns pressupostos amb aquestes magnituds. L’alternativa és pensar que no sabien res de la situació real de les finances de la Generalitat o que estan fent comèdia i tàctica, la tàctica de fer a la vegada de govern i oposició, la tàctica de voler-ho tot al mateix temps. No és treure’ns exigència als altres –en podem parlar- però sí demanar més exigència als que són el nostre govern, al govern de Catalunya per les promeses que ens va fer i van fer aquells que li varen donar suport durant la investidura del President Mas no fa ni tres mesos. Si he dit abans que Mas-Colell havia de rectificar per votar el dèficit zero i no voler-lo, també ERC ho haurà de fer per voler ser govern i no ser-ho.
Bloc de Rocío Martínez-Sampere
