En un moment d’aparició de noves iniciatives aglutinadores dins de l’espai socialista i quan, d’altra banda, es fa més necessària que mai la reflexió i l’elaboració de propostes sobre els complexos temes que, de manera dramàtica, afecten el nostre present i condicionen el nostre futur, NOU CICLE es decanta enguany per reconvertir la seva tradicional trobada estiuenca de finals d’agost a Vilopriu en unes sessions de treball a l’inici de la tardor, amb format de seminari, amb la participació d’experts i amb la intenció de reflexionar i d’aprofundir sobre tres qüestions que concentren l’atenció i la preocupació de la major part de la ciutadania:
1. Crisi, estat del benestar i nou model de creixement
La crisi que vivim no és una crisi cíclica més. Alguns, a esquerra i a dreta, han convingut en denominar-la “crisi del capitalisme”. Una crisi que, d’altra banda, fa evident la urgència vital de la unitat política d’Europa, sense la qual esdevé una mera coartada per al vell i desprestigiat catecisme neoliberal i antisocial. Una crisi, a més, que posa sobre la taula la conveniència i la necessitat de superar el depredador i perillós model de creixement actual, per avançar vers un nou model de creixement més harmònic, social i sostenible.
2. Catalunya: estatut europeu
El xoc de nacionalisme no és un escenari desitjable per a cap país, menys encara per a un país complex i plural com Catalunya. El federalisme català que, de la mà del PSC, ha estat durant anys hegemònic en l’imaginari de molts catalans, ha topat abruptament amb les inèrcies espanyoles que semblen rebutjar l’ideal federal i l’estat plurinacional, cosa que afavoreix els nacionalisme contraposats. En aquest context, hi ha una via que els catalans hem d’explorar i hem de posar sobre la taula, des de la nostra unitat civil, sense fer marxa enrere de res i sense ferir cap identitat individual: l’obtenció d’un estatut europeu per a Catalunya.
3. La democràcia local: un poder proper
Les mesures del govern espanyol sobre l’administració local i les previsions relatives a la reforma de la Llei de Bases del Règim Local que proposa el PP, han disparat totes les alarmes. La democràcia local és el poder més proper al ciutadà, sovint participat per la ciutadania més activa i sempre fiscalitzat de més a prop per l’opinió quotidiana de la ciutadania. El nostre federalisme és, abans que res, una concepció del poder “des de baix”; des de la realitat concreta i innegable de les coses: es basa, doncs, en la democràcia local. La inajornable simplificació de les administracions territorials que cal abordar, no pot ser l’ocasió per laminar el poder proper dels ajuntaments catalans.
Crisi, Poder local i l’obtenció d’un estatut europeu per a Catalunya, propostes que la majoria actual del PSC hauria de tenir a la seva agenda.