Ahir es va aixecar el secret del sumari. És aviat per treure’n conclusions, però es reforcen les sospites sobre la Comunitat Valenciana. No solament pels vestits de Francisco Camps i els cotxes de Ricardo Costa, també per finançament il·legal. Es confirma que la comunitat i diversos municipis de Madrid van contractar amb empreses de Francisco Correa saltant-se les normes. I explota Luis Bárcenas. El tresorer va cobrar 1,3 milions de comissions de la trama Gürtel i va multiplicar per quatre el seu patrimoni. Potser al final la justícia no condemnarà algun imputat, però la conducta de destacats polítics populars és infumable.
Quan fa 13 mesos va saltar a la llum la trama de Correa, que es movia com un peix a l’aigua a l’època de José María Aznar, la cúpula de Gènova va dir que el cas Gürtel no era un problema del PP, sinó una trama contra el PP. I ho va convertir en una arma contra Mariano Fernández Bermejo, exministre de Justícia, i el jutge Baltasar Garzón, que van caçar junts a Jaén. Després va quedar clar que el problema no era la llicència de caça del cessat ministre i el PP va haver d’admetre que una xarxa corrupta s’havia infiltrat en el partit.
Però el pitjor no és tant el possible finançament il·legal (el PSOE va tenir Filesa), sinó la impressió que no pocs dirigents del PP han actuat com a xoriços, utilitzant el càrrec per prevaricar, enriquir-se i enfortir el seu domini dels aparells del partit. I la sensació es confirma amb altres casos recents, com el de Jaume Matas, president moralitzador de les Balears i exministre d’Aznar (només va treure del seu compte corrent 400 euros en quatre anys), i el del poderós president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, que va tenir ingressos injustificats de 5,3 milions d’euros en sis anys.
A Rajoy –que va apartar la trama Gürtel de Madrid-Gènova– li ha caigut a sobre una tona d’immundícia. No n’és el culpable, però no serà un candidat seriós si no sap posar ordre a casa seva. Un partit de govern no pot semblar atrapat per una xarxa de pispes protegits des de dalt. S’ha de respectar la presumpció d’innocència, però liderar la dreta espanyola exigeix bastant més. En el cas Naseiro, Aznar es va carregar el seu protegit Arturo Moreno (ningú el recorda). Després va aconseguir anul·lar les escoltes telefòniques.
Quan plou és correcte obrir el paraigua i esperar que s’aclareixi. Però ara diluvia escombraries. És cert que el PP té cinc punts d’avantatge malgrat el cas Gürtel. Però els populars no pugen. El que passa és que hi ha electors socialistes de migdiada. Rajoy sap que la pitjor crisi des del 1929, amb dos milions d’aturats més que el 2008, ha fet caure el saldo de confiança en José Luis Rodríguez Zapatero (segons el CIS) a 44 punts negatius. El més greu és que el seu saldo encara és pitjor: 54 de negatius.
