Raimon Obiols: L’apunt del dia/181 (Núñez Feijóo i els «Líders Mundials del Futur»)
Núñez Feijóo i els «Líders Mundials del Futur»
18 de juliol de 2023
Pedro J. Ramírez presumeix d’haver estat el primer en descobrir que José María Aznar estava destinat a ser «el primer gran jefe de la derecha democrática con fuste político e intelectual». Diu que, quan ningú es prenia de debò a Aznar, «yo sí, entre otras razones porque lo había conocido a fondo durante los días que compartimos en Davos cuando nos eligieron ‘Líderes Mundiales del Futuro’».
Ara ha descobert Núñez Feijóo i en fa grans elogis. Els «Líders Mundials» (amb majúscules), s’ensumen, es detecten i es reconeixen entre ells. És un dels seus trets característics.
Un altre dels seus trets és la seva relació peculiarment desimbolta amb la veritat. Diu Pedro J. Ramírez que ell és una excepció («Puedo jurar sobre la Biblia que nunca he publicado una cosa falsa sabiendo que lo era»), però la norma clarament perceptible en aquests «Líders Mundials» és que fan un ús alegre i libèrrim d’allò que eufemísticament es denominen «fets alternatius».
Ahir, per exemple, Núñez Feijóo va tornar a mentir. En el cara a cara amb Sánchez havia deixat anar, amb totes les galtes, una falsedat (entre altres): «hemos votado a favor del incremento de las pensiones». Ahir repetí, en el programa «La hora de la 1» de RTVE, que «nuestro partido nunca ha dejado de revalorizar las pensiones conforme al IPC. El único que lo hizo fue el PSOE. Por cierto, Sánchez entonces era diputado en la Cámara». Silvia Intxaurrondo, la periodista que l’entrevistava, li va precisar que el govern del PP no havia revaloritzat les pensions d’acord a l’IPC «ni el 2012, ni el 2013, ni el 2016».
Feijóo insistí: «Yo no sé de dónde saca eso. Nosotros siempre hemos revalorizado las pensiones conforme al IPC. Y cuando el IPC es negativo o es cero, incluso las subíamos un 0,25%. Por tanto, le reitero: revise usted los datos». Revisades les dades, tothom va poder comprovar que la periodista de RTVE tenia, exactament, tota la raó.
Enxampat, Núñez Feijóo no ha tingut més remei que rectificar.
Ho ha fet a mitges i malèvolament: «No me importa aclarar cualquier afirmación si ha sido inexacta, al contrario de Sánchez, cuya arrogancia nunca se lo permitiría».
La filosofia subjacent en aquesta manera de procedir de Núñez Feijóo no és la d’un vague “no ve d’un pam”. Es la d’un deliberat, premeditat i metòdic “si cola, cola». És molt diferent.
«No exageres, Obiols?», em pot dir algú, «Vols dir que aquesta distinció té tanta importància?». De fet, la política ha anat sempre acompanyada de boles i falòrnies, de mitges veritats i grans hipocresies, d’enganys i ensarronades de tota mena. ¿D’on vé, doncs, aquesta gran preocupació per les mentides, per l’ús permanent de «veritats alternatives»?
En una entrevista de novembre de 2020, Barack Obama va dir: «Si no tenim la capacitat de distingir el cert del fals, aleshores per definició el mercat lliure de les idees no funciona. I, per definició, la nostra democràcia no funciona». És referia al colossal poder econòmic i mediàtic dels que difonen sense escrúpols «fets alternatius» (és a dir, mentides) al servei dels seus interessos. La novetat, l’enorme novetat ‒quantitativa i qualitativa‒ és el creixement exponencial de la força, la velocitat i l’abast instantani, massiu i universal de les mentides. Això posa en risc una base constitutiva de la democràcia: la possibilitat de distingir la veritat de la falsedat.
Vistes les coses així, el perill que representa el «si cola, cola» que practiquen Núñez Feijóo i altres «Líders Mundials», és extraordinari. El problema no és que menteixin (la mentida és tan vella com anar a peu). El problema és que ara poden difondre una falsa realitat amb tanta força que pot arribar a superar la realitat real, a desmentir els fets mateixos i suplantar-los.
