Raimon Obiols: L’apunt del dia/386 (Groenlàndia: qüestions de mida)
Groenlàndia: qüestions de mida
El 15 de gener, Trump va parlar durant tres quarts d’hora amb la primera ministra danesa Mette Frederiksen sobre Groenlàndia. Frederiksen va dir després, a la televisió, que «estem en una situació greu» i que Trump havia tornat a amenaçar amb aplicar drets de duana específics a determinats productes danesos.
L’endemà de la conversa, Anne Applebaum es va plantar a Copenhaguen. Ha escrit que tots els seus interlocutors estaven esverats. Diuen que no saben què vol Trump, perquè Dinamarca ja no pot donar als americans més accés a Groenlàndia del que ja tenen, de fet. «A Copenhaguen », diu Applebaum, «la gent sospita que Trump només vol que els Estats Units es vegin més grans en el mapa».
També comenta Applebaum que «Trump potser s’oblidarà de Groenlàndia. O potser no. Qui sap. Opera per capritxos. De vegades agafa idees de l’última persona que ha conegut, de vegades torna a obsessions que aparentment havia abandonat (…) Aquesta manera de fer política sembla arbitrària, sense sentit, fins i tot surrealista».
Em sembla que no s’ha abusar d’aquesta mena d’anàlisi psicològica. Per descomptat que Trump és un cas com un cabàs, des d’aquest punt de vista. Però hi ha càlcul, no sols rampells, en les provocacions político-mediàtiques que genera. Els resultats són a la vista: de moment, fer-se el boig li ha funcionat. Atemoritza, i ho aprofita.
Ara, un representant republicà de Tennessee, Andy Ogles, ha presentat un projecte de llei que «autoritzaria el president a tractar d’iniciar negociacions amb el Regne de Dinamarca per assegurar l’adquisició de Groenlàndia per part dels Estats Units». Ho ha justificat així: «Estratègicament, quan observes la seva riquesa i els seus recursos i tens en compte l’augment de l’activitat de la Xina i Rússia en les vies marítimes, és important que els Estats Units s’afirmin dient: [Groenlàndia] és la nostra porta d’entrada, la nostra zona d’operacions, i allà som, parlant francament, el depredador dominant».
Les referències de Trump a Groenlàndia venen de fa anys. El 2021, dos periodistes de Nova York li preguntaren sobre el seu reiterat interès, i va respondre: «M’encanten els mapes. Sempre em dic: mira la mida de Groenlàndia, és enorme! Hauria de formar part dels Estats Units».
Fan bé l’Enric Juliana o en Josep Vicent Boira quan insisteixen en la importància política dels mapes. Però cal interpretar-los bé perquè poden enganyar. Trump oblidà que la projecció de Mercator sobredimensiona les regions situades a latituds altes, i redueix les properes a l’equador. Groenlàndia sembla equivalent en grandària a l’Àfrica, però en realitat és 14 vegades més petita.
La realitat és aquesta:
P.S.- Aquest web posa la mida dels països al seu lloc: The True Size:
