L’acord polític entre el Consell Europeu i Turquia, per si sol, no posarà fi a la crisi humana que estem vivint ni permetrà que Europa torni a Schengen. Resoldre les crisis que viu Europa requereix reformar l’anomenat sistema comú d’asil, una política integral d’immigració i el compliment de les decisions preses davant l’emergència, tot alhora.
La llibertat de circulació dins d’un espai de seguretat i dret és consubstancial a la ciutadania europea, i imprescindible per a la preservació de l’espai econòmic comú. Els Tractats de la Unió estableixen una sòlida base jurídica per al desenvolupament de l’Espai de Llibertat, Justícia i Seguretat, inclosa una política comuna d’immigració i asil que és imprescindible en l’Europa sense fronteres. El Consell Europeu està compromès amb aquest disseny institucional tant o més, si cap, que amb altres polítiques comunes; el Conveni de Schengen i les polítiques de justícia i interior són fills de la cooperació entre estats. Però les resistències oposades des de determinades visions de l’interès nacional han impedit el desenvolupament d’una política europea integral d’immigració i, de facto, d’un sistema d’asil comú.
Aquesta dinàmica no és nova, ni exclusiva d’aquest àmbit de la Unió, però ha adquirit aquí nous tints i s’ha accelerat en els últims mesos de forma temerària. Les reunions al més alt nivell es succeeixen unes a les altres al mateix ritme frenètic amb què es presenten i llangueixen propostes més orientades a aparentar capacitat de control que a abordar el fons del que és ja una tragèdia humana insuportable i una crisi profunda de la Unió .
Va succeir a l’abril i el juny de l’any passat, amb les propostes de reallotjament de peticionaris d’asil l’incompliment és injustificable; a la tardor amb les propostes de frontera; i res fa suposar un camí diferent per a l’acord amb Turquia. Deixant de banda consideracions ètiques, que és molt deixar, encaixar dit acord en el dret comunitari requereix assegurar a cada refugiat una decisió individual tutelada per la justícia, i exigeix canvis molt importants en les normes i pràctiques de Turquia envers el dret d’asil. Així les coses, és molt dubtós el seu efecte a curt termini. Això no vol dir que la relació amb els països veïns no sigui fonamental en una política europea d’asil, migració i mobilitat que té un fort component regional, però no pot reemplaçar-la.
La Comissió Europea va presentar al maig una Agenda Europea de migració que proposa mesures d’emergència, però també de reforma estructural: la vigilància conjunta de les fronteres exteriors, una política d’immigració econòmica i un bon (sic) sistema comú d’asil. Les últimes han tingut escàs ressò. Ara treballa en una proposta per fer viable l’acord polític del Consell amb Turquia. Hauria utilitzar aquesta oportunitat per tornar al fons de l’assumpte, reiterant la necessitat d’una política de migració econòmica i un sistema d’asil que permeti demanar refugi a la Unió i no en un Estat membre, com hem dit ja, i com demanava recentment el primer ministre suec davant el Parlament Europeu.
Per a això és necessari un alto el foc polític a Europa. Els estats amb un sistema d’asil robust han de reconèixer l’especial situació dels països de frontera, i aquests han de reforçar les seves capacitats d’acollida i de protecció. Els enfrontaments múltiples estan empitjorant la situació. L’aïllament de la cancellera Merkel ha estat nociu per a ella, però també per als seus adversaris interns i externs. El replegament no està resolent els problemes, està posant al límit les condicions d’homes, dones i nens atrapats en aquesta batalla, ens està debilitant davant la resta del món, i portarà a la Unió a un punt de no retorn. El campi qui pugui pot ofegar-nos a tots.
Als Estats la política nacional no està completament dominada per l’antieuropeisme i la fòbia a la migració -sempre de la mà- tenen tot l’interès en impulsar amb honestedat i coratge els canvis necessaris, sense que això els eximeixi de complir compromisos adquirits. No hi ha dreceres, ens cal completar l’Espai de Llibertat, Justícia i Seguretat per sortir del caos i el patiment injustificable, i passar al govern i la protecció efectiva. Potser vam descobrir que una majoria de ciutadans ho prefereix.
