« PS francès: la nova Declaració de principis | Inici | Llum verda a Galileo »
Sobre el Sàhara occidental
Per Raimon Obiols | 23 April, 2008
Imprimir
El passat dilluns, a porta tancada, el mediador de les Nacions Unides pel conflicte del Sàhara occidental, Peter van Walsum, va intervenir davant el Consell de Seguretat. El diari francès Le Monde ha obtingut una còpia de la seva intervenció i avui en publica un resum.
Va dir van Walsum, fent el seu balanç de la situació general del problema (i del procés de negociacions iniciades fa quasi un any, a Manhasset, prop de Nova York, entre saharauis i marroquins), que la independència del territori saharaui annexat pel Marroc el 1975 no era, en la seva opinió “un objectiu assolible“, i que les negociacions en curs “no porten enlloc“. Considerà, en el seu discurs, que “no hi ha un compromís concebible” sobre la independència, que la comunitat internacional està afavorint el “statu quo” perquè evita fer una opció “dolorosa” en favor dels uns o dels altres, i que el consell de Seguretat es refugia, en les seves darreres resolucions, darrere de fòrmules vagues, lleugerament favorables a Rabat, però que no permeten avançar en una o altra direcció. Si el Consell “és incapaç de decidir“, conclou, “les parts tampoc poden fer-ho“.
El mediador de les Nacions Unides creu necessari un compromís entre la “realitat política“, que és favorable al Marroc (que ocupa el Sàhara occidental) i la “legalitat internacional” que reclama el Polisario. El “statu quo“actual , afegeix, “és acceptat massa fàcilment (…) pels partidaris del Front Polisario, profundament implicats, però que no viuen per ells mateixos ´l’experiència dels campaments, però estan convençuts que els que hi viuen preferirien quedar-s’hi indefinidament abans d’acceptar tota solució negociada que no permeti una plena independència“. Invoca així un “dilema moral” en el que “la virtut de la legalitat internacional ha de sospesar-se tenint en compte les seves conseqüències sobre les condicions de vida veritables del poble del Sàhara occidental“.
Aquesta presa de posició, certament insòlita i naturalment molt discutible, deu tenir per objectiu, em sembla, pressionar al màxim a les parts del conflicte, especialment al Polisario i a Algèria, per a que acceptin una sortida política negociada. Caldrà estar atents a les reaccions que sens dubte es produïran.
Categories: General, Món, Politica europea | 1 Comentari »
April 24th, 2008 a les 21:47
Encara recordo que ja fa molt temps et vaig preguntar sobre aquest tema i em vas dir (més o menys) que seria de llarga i lenta maduració. Em preocupava, i encara em preocupa, la “bona moral” existent a la nostra societat de rics que condemna d’acord amb “els principis suprems de justícia” (sic) a tota una col•lectivitat de pobres a viure sense esperança de futur al mig del desert on hi porten més de trenta anys. Això si amb la “caritat” occidental per què els sigui més suportable.
No caldria pactar una rendició supervisada que garantís, no els seus “drets col•lectius” fet que ja és veu que serà impossible, sinó senzillament la seva existència com a persones?