Raimon Obiols: L’apunt del dia/402 (Omri Boehm: Universalisme i Estat binacional Israel-Palestina)
Omri Boehm: Universalisme i Estat binacional Israel-Palestina
Abans d’ahir, Manuel Cruz publicava a Babelia una crítica del llibre «Universalismo radical. Más allá de la identidad» del filòsof israelià-alemany Omri Boehm. L’«universalisme radical» de Boehm, escrivia Cruz, « és el que beu de la tradició kantiana que, al seu torn, realitza una específica operació sobre la idea d’humanitat ja present en els textos bíblics. L’operació consisteix a traduir aquesta idea al pensament secular sense tornar a caure en la fe religiosa o en una reducció científica».
L’universalisme, afirma Boehm, ens fa reconèixer radicalment la igualtat i dignitat de totes les persones, contra tot intent de relativització: «Els drets humans són expressió d’una veritat universal, d’una llei moral universal i no construccions culturalment condicionades».
En aquest sentit, deia Manuel Cruz en el seu article, Boehm «alça la bandera de l’universalisme» contra allò que anomena «fals universalisme», la noció convencional d’universalisme de les democràcies liberals occidentals, i que és com una «closca buida» que sovint serveix simplement als seus propis interessos. En això, coincideix amb Carl Schmitt, per bé que amb conclusions diametralment oposades (Schmitt deia: «Qui diu humanitat, menteix»).
D’adolescent, Boehm s’encaparrà amb la història bíblica del sacrifici d’Isaac (Gènesi 22), en la que Déu ordena a Abraham: «Pren Isaac, el teu fill únic que tant estimes, i ves-te’n al país de Morià. Allà, a dalt de la muntanya que jo t’indicaré, ofereix-me’l en holocaust».
Anys després, llegint Kant, va veure que aquest justificava que Abraham desobeís Déu: «Si quelcom es presenta com manat directament per Déu, però està directament en conflicte amb la moralitat, no pot ser un miracle diví malgrat que en tingui l’aparença» ( Kant, La religió dins dels límits de la mera raó»).
«Vaig sentir una afinitat», comenta Boehm. De fet, en comptes d’ interpretar aquella història bíblica com una apologia a l’obediència absoluta a Déu, Boehm creu que la clau n’és justament la desobediència, la rebel·lió ètica, perquè cal situar radicalment la vida humana per damunt de qualsevol llei o precepte religiós. La radical aportació de Kant, sosté Boehm, va ser «plantejar per primera vegada “la idea d’humanitat com un concepte moral”» (Boehm es revolta contra el tòpic que pinta el filòsof de Koenisberg com un petit burgès rigorista, maniàtic i inoperant, i afirma que era, de fet, un rebel, un insubmís).
En aquests moments, quan l’horror a Palestina-Israel es perpetua, i l’horitzó d’una sortida política politic apareix totalment tancat, Boehm diu que s’imposa l’exigència de l’imperatiu categòric, que cal el coratge d’afirmar un ideal, per irrealista que sembli, per molt que et censurin i combatin.
De fet, a Boehm el critiquen per dues bandes. El març de 2024, quan li van atorgar el premi de la fira del llibre de Leipzig, l’acte va ser interromput diverses vegades per manifestants que s’oposaven a les matances israelianes a Gaza. En sentit antagònic, l’ambaixada d’Israel a Berlín va impedir que Boehm intervingués als actes commemoratius del 80è aniversari de l’alliberament del camp de concentració de Buchenwald.
En un llibre del 2021, «Haifa Republic: A Democratic Future», Boehm defensa la idea d’una federació israeliano-palestina: un país per a tots dos pobles, amb un sol Estat binacional, federal o confederal. Argumenta que aquesta solució ofereix una “solució més justa per a tots» i correspon als ideals originals del sionisme. «Fins i tot Jabotinsky», escriu, «que avui és vist com un nacionalista jueu de dretes, estava explícitament d’acord amb “Brit Shalom”, la facció sionista de Martin Buber, i va dir que “el futur de Palestina s’ha de fonamentar, legalment parlant, com un estat binacional”. Fins i tot Hannah Arendt, que sovint és considerada antisionista, podria subscriure aquest concepte de sionisme».
Després de la matança de Hamàs a Israel el 7 d’octubre, i de les interminables matances israelianes a Gaza i Cisjordània, Boehm no ha canviat de parer i ha reafirmat les seves posicions a favor d’un sol estat binacional.
Avui és, evidentment, una solució totalment inviable (ell mateix ho reconeix). Però considera que la solució de «dos pobles, dos Estats» també s’ha mostrat també totalment irrealitzable i, a més, la considera injusta, perquè les propostes actuals ofereixen només el 22% del territori als palestins, que representen el 50% de la població). Segons Boehm, no és tracta d’una proposta de compromís, sinó d’una manera de «despullar els palestins dels seus drets», una justificació per eliminar-los si refusen, amb l’argument que no volen la pau.
De fet, vé a dir Boehm, entre dues solucions impossibles, cal triar la més justa. «En moments com els actuals», ha escrit, «pot ser temptador descartar els ideals com a poc realistes o poc pràctics, indistingibles dels mites. Però els ideals tenen una funció indispensable en el pensament humà: lluny de ser utopies abstractes per a un futur atemporal, els ideals que escollim marquen la diferència en la nostra resposta a les proves insuportables que avui afrontem».
______________
Una entrevista a Omri Boehm a Ethic: «Israel no sobrevirá a la destrucción de Palestina»
