La ignorància voluntària
28 de febrer de 2023
Donald Rumsfeld, que va ser Secretari de Defensa de George W. Bush, i va supervisar l’atac a l’Afganistan (2002) i la invasió a l’Iraq (2003), ha passat a la història, a més de per aquelles proeses, per un comentari que va fer en una roda de premsa i que esdevingué popular:
«Hi ha coneixements coneguts. Són les coses que coneixem. Hi ha desconeixements coneguts. Son les coses que sabem que no sabem. Però hi ha també desconeixements desconeguts. Son les coses que no sabem que no sabem». (1)
Es va dir aleshores que Rumsfeld s’havia embarbussat, que s’havia fet un embolic, i es van fer les bromes corresponents. Anys després, Rumsfeld va titular Known and Unknown (jo ho traduiria amb un «Conèixer i desconèixer») la seva autobiografia , i va dir que havia utilitzat categories perfectament establertes i d’ús habitual entre els professionals de la seguretat nacional (i també de l’astronàutica). Encara va afegir una nova categoria a les que havia utilitzat: les coses que sabem, però que no sabem que sabem («things that you know, that you don’t know you know»).
Slavoj Žižek va dir que calia afegir-ne encara una altra: les coses que sabem però que no volem que se sàpiguen: «Si Rumsfeld va dir que el principal perill de l’enfrontament amb l’Iraq eren les ‘incògnites desconegudes’, és a dir, les amenaces de Saddam que ni tan sols podíem sospitar, l’escàndol d’Abu Ghraib va mostrar que el principal perill es trobava en els ‘desconeixements coneguts’, les pràctiques obscenes desautoritzades que es pretenien ignorar».
Es tracta dels coneixements que convé que no es coneguin i que, si és possible, et convé no conèixer. No es tracta únicament d’un elemental recurs psicològic («Ojos que no ven, corazón que no siente») sinó d’un càlcul d’ignorància voluntària. Quan Rumsfeld va fer el seu famós comentari, devia pensar: «no coneixem si l’Iraq té armes de destrucció massiva, però en tot cas decidim envaïr-lo».
Rumsfeld multiplicava els missatges als seus subordinats. La tarda del 10 de setembre de 2001, va enviar una nota a un dels seus subsecretaris amb una cita de Winston Churchill: “Res supera l’experiència de ser afusellat… i que no t’encertin”. Divuit hores més tard, el vol 11 d’American Airlines s’estavellava contra una de les Torres Bessones. Hi ha diversos testimonis que Rumsfeld havia minusvalorat els informes d’intel·ligència que advertien de la preparació d’atacs d’Al Qaida, i que la mateixa tarda de l’ 11-S ja va indicar que calia apuntar a Saddam Hussein. (2)
Després va venir un tràgic malson, on Rumsfeld jugà un paper destacat, amb centenars de milers de civils iraquians i afganesos morts i mutilats, desenes de milers de nord-americans morts o ferits, i un Orient Mitjà desballestat per dècades.
Tot va sortir com no estava previst. Per definició, si no es preveu res, tot surt com no està previst.
Quan morí Rumsfeld (el juny de 2021), el diari New York Times va dir que havia impulsat «una guerra costosa i divisiva que va acabar destruint la seva vida política» però que, a diferència de McNamara, que va fer el seu ‘mea culpa’ sobre la guerra del Vietnam , Rumsfeld no va admetre mai cap falta greu, ni tan sols quan el país conegué que «la guerra es basava en una premissa falsa».
P. S.- El cineasta Errol Morris que va fer un documental titulat “The Unknown Known“, amb participació de Rumsfeld, deia que l’ex Secretari de Defensa tenia el somriure «d’algú enormement satisfet amb ell mateix».
P. S 2.- Salvant les distàncies, el Brexit també ha estat un exemple del mateix tipus d’ignorància voluntària.
_______________
(1) «There are known knowns. These are things we know that we know. There are known unknowns. That is to say, there are things that we know we don’t know. But there are also unknown unknowns. There are things we don’t know we don’t know».
(2) A les 14,40 hores de l’11-S, «va dir al general Richard Myers que trobés la “millor informació ràpidament… jutja si és prou bona [per] colpejar a Saddam Hussein. @, al mateix temps, no només a Ben Laden» («He told General Richard Myers to find the “b]est info fast… judge whether good enough [to] hit S.H. @, same time not only U.B.L.“), a Andrew Cockburn, Rumsfeld, His Rise, Fall and Catastrophic Legacy .
