Comprendre els altres
1 de novembre de 2023
Fa una setmana Antonio Guterres, el secretari general de les Nacions Unides, en un discurs al Consell de Seguretat, després de condemnar inequívocament els «actes terroristes horribles i sense precedents» de Hamàs, va dir que «és important reconèixer que els atacs de Hamàs no van venir del no-res. El poble palestí ha estat subjecte a 56 anys d’una ocupació sufocant». Guterres va dir quelcom que és evident: «els palestins han vist la seva terra constantment devorada pels assentaments i plagada de violència; la seva economia aixafada; la seva gent desplaçada i les seves cases enderrocades. Les seves esperances d’una solució política a la seva situació han anat desapareixent».
Les paraules d’Antonio Guterres van ser replicades amb una extrema duresa pel govern de Benjamin Netanyahu. El seu ambaixador a l’ONU va piular: «El secretari general de l’ONU, que mostra comprensió per la campanya d’assassinats massius de nens, dones i gent gran, no és apte per dirigir l’ONU. Li demano que dimiteixi immediatament». El ministre d’afers exteriors també va increpar Guterres: «Senyor secretari general, en quin món viu?».
És una retòrica que no deixa (que no vol deixar) cap espai als intents de comprendre una situació en la seva totalitat. No s’hauria de col·labiorar en la trampa de generar un «estat de guerra» dins de cada país a propòsit del conflicte d’Israel-Palestina. En una situació com l’actual, radicalitzar la lògica binària i maniquea pot generar monstres.
Guterres mostrà, en la seva intervenció, empatia amb les víctimes i voluntat de comprendre. La empatia amb tots els que pateixen, siguin palestins o israelians, és exigible a tothom, encara que se sostinguin punts de vista oposats sobre el conflicte. La voluntat de comprendre també és imprescindible i exigible.
Comprendre els altres no és exonerar-los, no és posar-se al seu costat. Pot significar exactament el contrari. Això ho tenia molt clar Hannah Arendt, que s’esforçà a comprendre el totalitarisme, i no precisament per excusar-lo. La frase «tout comprendre c’est tout pardonner», deia Arendt, és profundament equivoca i ha donat origen a un malentès, perquè «el perdó està tan poc lligat a la comprensió que no n’és ni una condició ni una conseqüència».
La comprensió és una altra cosa: és una exigència radical. Eventualment, comprendre els adversaris (o els enemics), pot ajudar a combatre’ls amb més eficàcia. Comprendre’ls pot conduir, no a justificar-los, sinó a jutjar-los més severament.
Una cosa és evident: només mirant de comprendre el conflicte Israel-Palestina pot permetre recuperar uns objectius polítics factibles, que avui es troben cruelment a faltar. Només comprenent-lo serà possible aturar la seva dinàmica infernal i lluitar per una solució de llarg termini.
