EntrevistesPortada
Entrevista a Jaume Collboni: “Amb 11 regidors es pot gestionar, no governar”
Immers de ple en les converses per intentar tancar un pacte de govern amb Ada Colau (BComú), Jaume Collboni (PSC) analitza les perspectives d’acord.
Hi haurà pacte amb Barcelona en Comú?
Se n’està parlant. Aquest mandat es caracteritzarà pel diàleg permanent i, pel que fa a nosaltres, no només serà amb Barcelona en Comú, sinó amb la resta de grups. El missatge que ha enviat l’electorat, a banda de la necessitat de canvi des de l’esquerra, és que ens hem d’entendre. Fins a quin nivell d’intensitat i compromís? És el que hem d’acabar de veure aquests dies.
ERC, aparentment, sembla que es decantaria per donar suport al nou govern local des de fora. Això aplana el camí a l’acord?
No crec que sigui possible aplicar aquest plantejament de “col·laborar des de fora”. Voler traslladar l’escenari de la política catalana a la barcelonina és aritmèticament impossible, perquè no hi ha cap grup, tret de CiU, que pugui condicionar el govern de BComú des de fora. El que sí que hi ha és la possibilitat de col·laborar. Per tant, o estàs dins el govern o n’estàs fora.
Aquesta regla, entenc, també val per al PSC, doncs?
És que, hi insisteixo, si no estàs en el govern, estàs a l’oposició. I si no pots condicionar, per un factor aritmètic, és clar que pots arribar a acords, però en un escenari que és el que és. La lògica és que acabaràs fent oposició sabent, però, que no és el mateix exercir-la davant un govern d’esquerres que un de dretes.
Percep recels a BComú per arribar a un acord amb vostès?
Penso que hi ha voluntat de les dues parts; si no, les converses no estarien obertes. Les esquerres tenim una oportunitat històrica per governar la ciutat. I tots hem de ser prou generosos, i tenir prou intel·ligència política, per saber llegir els resultats i materialitzar-los en un executiu d’esquerres tan ampli com es pugui. Perquè, si no, les oportunitats passen.
Colau acudirà a la manifestació de la Diada i vol obrir un procés deliberatiu per fixar una posició sobre el procés. Això serà un escull per pactar?
És que no entenc gaire bé què vol fer. Les posicions sobre aquesta qüestió ja estan definides, i el que ha de fer la ciutat és ser governada per les esquerres. L’agenda del 27-S i de les generals podria distorsionar un possible acord? Sí. Què diu el PSC? Intentem evitar aquests esculls per anar a buscar una majoria, parlant de model de ciutat. I la resta, a mi, francament se m’escapa.
Perquè, en termes pràctics, de què estem parlant? D’adherir-nos a l’AMI? Votem-ho. Que el PSC i ERC ho farem diferent?
Evidentment. Ara bé, per a nosaltres això no serà impediment per fer un govern d’esquerres a la ciutat.
Què li sembla el fitxatge de Jordi Martí fet per Colau?
És una bona notícia que es recuperi la millor de les tradicions dels governs d’esquerres per ocupar llocs importants dins l’Ajuntament.
És plausible un acord abans del ple d’investidura?
Si les parts ho tenen clar, i tenen capacitat de decisió, un acord es podria tancar en dues hores.
El problema, doncs, és de voluntat?
En tot aquest procés en què estem ara, hi ha una sèrie de variables a tenir en compte. Per començar, hi haurà una alcaldessa amb una majoria molt fràgil, ja que haurà estat la menys votada de la història. I, tot això, dins una coalició que s’ha configurat fa sis mesos, fet que suposa una certa complexitat en la presa de decisions. Nosaltres estem fent un esforç molt important per entendre el nou moment. Per entendre que cadascú té les seves maneres de prendre decisions, i legitimar-les. Al PSC ho fem d’una manera. I BComú, d’una altra.
És governable Barcelona amb onze regidors?
No.
I amb quinze?
Tampoc seria fàcil, però amb onze, rotundament no. Primer per una qüestió de volum de feina, perquè aquest govern haurà d’absorbir quatre o cinc àrees de gestió, més deu districtes, en un moment en què la ciutat demanarà canvis reals. I tangibles. Si la vols gestionar, ho podràs fer amb onze regidors. Si la vols governar i transformar, necessitaràs una majoria.
No hi ha, però, una contradicció conceptual amb el fet que es plantegin governar amb un partit que fa una esmena al model de ciutat que el PSC reivindica com a propi?
Nosaltres hem d’aprendre coses dels partits emergents, de la mateixa manera que ells també ho haurien de fer de nosaltres. Dit això, si el que es planteja és una ruptura respecte al model Barcelona, nosaltres no hi serem. El que s’ha construït durant més de trenta anys, ha permès situar aquesta ciutat entre les quinze més importants del món en segons quins aspectes. I això va en benefici de la gent que hi viu i hi treballa. Cal actualitzar el model. Però no una ruptura. Dit això, no crec que la proposta de BComú plantegi una esmena a la totalitat del model.
Què li va passar, al PSC, en les eleccions?
No hem tingut gaire temps per analitzar-ho, perquè ens hem capbussat de ple en les negociacions pels pactes. Ara bé, què ha passat? Moltes coses. Per començar, el socialisme estatal no se n’ha sortit a les grans ciutats. Hi ha, per tant, un primer problema estructural. Els últims quatre anys, a més, no han ajudat a fixar una alternativa clara a la ciutat per múltiples motius, que van dels canvis de lideratge en el grup municipal a la crisi de la marca del PSC. També hi ha un altre factor, com és el desgast que hem patit els grans partits. I davant d’això hi ha la potència que té Ada Colau com a candidata, sobretot entre l’electorat d’esquerres a la ciutat. I també ens ha faltat temps per assentar, i projectar, la renovació que hem fet com a partit a Barcelona.
En algun moment es va plantejar dimitir arran dels resultats?
Sempre estic disposat a fer-ho. Crec que he demostrat, amb fets, que no m’aferro a la cadira. Com ara quan vaig dimitir del meu escó al Parlament per centrar-me en les primàries. El meu compromís és tirar endavant, i en la mesura que es plantegi i avanci la refundació del partit, seguirà vigent.
Entrevista de Francesc Espiga i Ivan Vila per a El Punt Avui
