El 2009 vaig parlar a un congrés especialitzat sobre pobresa, marginació i exclusió i la seva relació amb l’alcoholisme. Quan estava preparant l’exposició, vaig pensar en les possibles fonts per a documentar-me. De sobte vaig veure la cara d’en Paco Candel parlant sobre tantes i tantes experiències, amb persones implicades en situacions difícils de tota mena. Ja no vaig dubtar gens ni mica: ell serà el conductor d’aquest text. Ningú com ell ha retratat la nostra societat des dels marges amb una mirada plena de consciència i tendresa, i a la vegada donat claus per a la integració. Voldria poder transmetre, ni que fos una espurna, aquesta mirada de Paco Candel, el meu amic i company de fatigues durant molts anys a l’associació Rauxa. Doncs sí, el títol de aquesta exposició és: “Paco Candel que estás en los cielos” (remetent a la pel·lícula de Pilar Miró) i cada apartat, com veuren, tindrà l’epígraf dedicat a una novel.la d’en Paco, tan adient i descriptiu per al nostre objectiu.
Donde la ciudad pierde su nombre: Pobresa
Tots tenim una idea del que és pobresa, però cal aclarir-ho.
De fet és tota situació que determina que una persona o grup no disposi dels recursos necessaris per a satisfer les necessitats físiques i psíquiques bàsiques humanes com ara alimentació, salut i assistència sanitària, relacions significatives, habitatge, educació, treball i accés a l’aigua potable…
N’hi ha una de pobresa absoluta i d’altre de relativa. El criteri per mesurar-la és generalment l’econòmic. Si parlem del Tercer Mon es diu que hi ha situació de pobresa quan el salari (si és que n’hi ha) no arriba a cobrir les necessitats de la canastra bàsica d’alimentació, o parlem d’ombrall de pobresa si es guanya un dòlar o menys per dia per persona (¡?).
Les xifres, esfereïdores, diuen tot:
- 1200 milions de persones no tenen accés a l’aigua potable
- 2600 milions no tenen latrina
- 840 milions de persones estan malnodrides
- 880 milions de persones no tenen accés a serveis bàsics de salut
- 1000 milions de persones amb habitatge inadequat o sense
- 2000 milions de persones no tenen accés als medicaments
- 1000 milions de persones en pobresa absoluta, dels que el 70% són dones.
- El 80% de la població mundial viu a la pobresa
“Ens queixem? ¿Pot un home ser feliç en una ciutat infestada per la pesta?”, ens qüestiona Camus
La globalització ha incrementat la informació i el coneixement de les desigualtats però no ha produït cap canvi en els drets humans, el desenvolupament humà ni el benestar. Tot això afavoreix actituds de desesperació i odi de les que dissortadament en tenim proves fefaents
I al nostre mon privilegiat, què passa?
Segons el INDESCAT (Institut d’Estadística de Catalunya) de març 2008, el 19% de la nostre població (del any 2006), està en situació de pobresa. La Taula del Tercer Sector diu que afecta al 25%. A Europa parlem del 16%, es a dir 79 milions de persones afectades (Suecia,9%; Grècia, Irlanda i Portugal,20%). Aquestes xifres es basen en considerar pobre a aquella persona que té una renda disponible per sota del 60% de la mitjana del seu entorn. El llindar a Catalunya està als 8.276 euros anuals. Es calcula que 1,3 milions de persones a Catalunya estan en aquesta situació, inclosos els sense llar que son al voltant de 6.000; segons Càritas, a tot l’Estat espanyol unes 30.000 persones.
Ens donarem un respir candeliano: Com deia en Paco, a vegades ens fiem massa de les estadístiques i… la realitat encara es pitjor: Explicava amb el seu humor característic allò de que a Munich es trobaren dos amics, un bevia quatre cerveses i l’altre es menjava dos pollastres ,i deia, si féssim estadístiques s’haurien pres dos cerveses i un pollastre cadascú, però la realitat és que un d’ells s’hauria atipat de pollastre i l’altre aniria borratxo.
La pobresa és per naturalesa, marginadora. Apunta maneres… però si és de grup i les relacions properes es mantenen, tenim el que Paco Candel ens descriu tan rebé a les seves obres: persones pobres, sí, però amb valors de lluita, d’esperança i sobretot amb lligams emocionals i sentit de pertinença. Per tant no sempre la pobresa determina marginació y/o exclusió.
Malgrat tot s’ha d’intentar eradicar-la com a factor predisponent a la marginació, clar! Cóm? Amb una bona redistribució de la riquesa n’hi hauria prou perquè tots visquéssim en condicions de dignitat. Necessitem la voluntat política i la determinació personal i de grup.
Però la riquesa es només una qüestió econòmica? Alguns personatges d’en Candel mostren altres béns com els ja descrits i d’altres com la solidaritat, el compromís amb les pròpies creences i amb els altres, el respecte a les diferències, la recerca de la llibertat i la justícia. D’alguna manera ell va ser una bona mostra d’aquest tipus de riquesa.
Aquesta es l’actitud del mon occidental envers la pobresa, segons Forges
Los que nunca opinan: marginación
En ciències socials es parla de marginació quan les persones o grups tenen dificultat per a integrar-se als sistemes socials; es pot arribar per discriminació o per deficiències estructurals (apartheid, sexisme, intolerància religiosa o política…) altres per deficiències individuals com ara problemes de salut ( alcoholisme)
En definitiva, el fet de no poder gaudir dels drets socials sense ajut, que va determinant la manca de autoestima i la desvalorització de les persones provoca la estigmatització ulterior.
Per desgracia, la idolatria del diner i la manca de valors imperants al nostre mon “civilitzat”, fa que tot això generi una societat dual cada vegada més punyent i dolorosa (especialment per als marginats).
Eduardo Galeano ho diu molt clar: “Nunca el mundo ha sido tan desigual en las oportunidades que brinda, pero tampoco ha sido nunca tan igualador en las ideas y costumbres que impone. En el mundo sin alma que se nos obliga a aceptar como único mundo posible, no hay pueblos sino mercados”.
Han matado a un hombre, han roto un paisaje: Exclusió
Quan una persona o grup està marginat, la mateixa dinàmica del procés el va portant a una situació de veritable exclusió que, per a mi, significa que passa del estar marginat a ser exclòs amb la creença de que ja no n’hi ha cap esperança. És l’últim esglaó. I això significa el fracàs de la societat. Dit amb paraules d’Ellacuria:… “Es pot mesurar la salut d’una societat analitzant les femtes que produeix…”
D’aquesta situació es difícil de sortir-se’n per sí sol; es requereix ajut, donat per persones empàtiques amb formació, dintre d’estructures sociosanitàries adequades a les necessitats.
És interesant tenir clar, a més a més, la multidimensionalitat i complexitat del tema, qüestió que fa necessari desenvolupar una mirada més ampla amb més perspectiva que la econòmica. Els aspectes a considerar son l’econòmic, treball i pèrdua dels lligams socials amb una disminució de la participació social i dels drets socials. I, especialment, les malalties com la dependència del alcohol que poden generar casos flagrants de exclusió com ara veurem.
Alcoholisme: crònica d’una exclusió anunciada
L’alcohol és encara una substancia molt apreciada a la nostra societat occidental, especialment a les cultures vitivinícoles de la conca mediterrània. Visquem amb l’alcohol a casa i a tot arreu com vehicle de benestar, alegria i apropament als altres. Si afegim la seva accessibilitat, baix preu i la manca de percepció de risc la conseqüència és el consum despreocupat a qualsevol edat i l’inici a edats molt primerenques.
L’alcohol és un factor determinant per a la salut:
> És el tercer factor mundial de risc, després del tabac i la hipertensió (OMS)
> És la raó del 7,4% de totes les causes de mala salut i de mortalitat prematura a la Unió Europea.
> És el determinant de 60 tipus diferents de malalties.
> El cost a la UE és elevadíssim, al voltant de 125 bilions d’euros.
El consum excessiu d’alcohol produeix trencaments socials, familiars amb casos de violència de gènere, maltractes i negligència de nens i grans, ruptures i disgregació familiar, conductes antisocials, delinqüència, homicidis, suïcidis, absentisme, baix rendiment, acomiadaments i/o abandonament del treball, accidents laborals i de trànsit, i ‘sensellarisme’, que és l’exclusió per excel·lencia.
Quan la dependència de l’alcohol fa la seva evolució natural sense tractament s’arriba a aquestes situacions.
Si tot això és tan evident i clar, per què no fem més. Crec que el psiquiatra Dr. Freixa estava molt encertat quan deia que és molt complicat superar la mentalitat d’usuari i probablement sigui aquesta la causa de l’autoengany social que no permet assimilar la informació ni fer engegar les mesures adients per lluitar contra un tòxic com la droga alcohol. La nostra cultura vitivinícola així com la publicitat afavoreixen també l’actitud de resistència i el consum tipus “botelló”
Hem de destacar que el tema de l’exclusió o sensellarisme com a conseqüència de la dependència del alcohol no s’esmenta en el més important i recent informe fet per a la Comisió Europea any 2006. Això fa palès que els exclosos per causa del alcohol són doblement exclosos i resulten invisibles per quasi bé tots, inclosos els investigadors.
Alcohol i sensellarisme
¿Però existeix una relació entre l’alcohol i el sensellarisme? ¿És aquesta una relació causal?
I ara descriurem com s’arriba a la pitjor de les exclusions que és viure al carrer, com a conseqüència de la dependència de l’alcohol.
Si em permeten faré servir uns paràgrafs de la narració Homenaje, que vaig escriure per a la revista de FCAARR, per il·lustrar-ho:
“Agustín, un hombre de unos cincuenta años, todavía con brillo en su mirada, con un porte digno, aseado…roto. Me explicó en días sucesivos que él se había iniciado en la bebida desde niño en casa, con sus padres y hermanos. Lo normal. De joven, con su grupo, salía a discotecas. Se fue acostumbrando a aumentar el consumo de alcohol para lograr el “puntillo” que le desinhibía. Se sentía bien. Empezó a salir con una muchacha del barrio que le agradaba. Hizo su Servicio Militar de voluntario. Allí no paró de beber. Cuando volvió se casó enamorado. Tuvo dos hijos. Su trabajo lo desempeñaba con habilidad y diligencia.
“Pero, imperceptiblemente, dedicó más y más tiempo a ir de copas con sus amigos, que fueron cambiando. Porque los suyos de verdad le molestaban con sus recomendaciones de “Agustín, te pasas”, “Agustín, intenta beber menos”, “Agustín, tu mujer está esperándote”.
“Su mujer en múltiples ocasiones le rogaba que dedicara más tiempo a su familia, que no gastara tanto, que no llegara tan “puesto” ni tan tarde a casa. Agustín le decía que lo intentaría, pero poco a poco acabó irritándose con ella. Incluso un día la empujó con tal fuerza que le ocasionó una herida en el cuero cabelludo, que, como sangraba tanto, tuvieron que ir al hospital más cercano. A partir de ahí, Agustín se mantuvo un tiempo alejado del alcohol. Su mujer y sus hijos sintieron gran alivio y esperanza de que las cosas volvieran a ser lo que eran al principio. A hurtadillas, Agustín, un día volvió a tomar una cerveza sin alcohol con uno de sus amigotes en el bar que seguía frecuentando. Sin saber bien cómo, sintió la necesidad de ir a beber, justificándolo como un premio a su esfuerzo, diciéndose que él era capaz de controlar. Su mujer le advirtió que si seguía igual se marcharía con sus hijos, porque ya no podía soportarlo.
“En el trabajo, su jefe también le llamó la atención por sus ausencias de tantos lunes, sus salidas diarias con mil excusas, su falta de eficiencia. Ya no era el mismo, le dijo.
“Un día Agustín se encontró solo. No podía entender cómo su mujer le había abandonado. Aumentó su malhumor, se sintió traicionado. Buscó compañía en el bar e incrementó su ya flagrante consumo. Por las mañanas llevaba tiempo que sentía gran inquietud, le temblaban las manos y necesitaba dos o tres copas para ponerse a tono. Le despidieron. Tampoco entendió el porqué. A veces iba a ver a sus hijos a la salida del colegio, pero de lejos, porque a esa hora ya comenzaba a perder el equilibrio. De eso era consciente.
“Al cabo de unos meses no pudo pagar el alquiler de su piso. Nadie le quiso ayudar. Ya no tenía buenos amigos o nadie se fiaba de él… Aún seguía manteniendo una cierta prestancia. Llegó el desahucio: se encontró en la calle con una maleta y cuatro enseres.”
Els altres catalans: Inclusió
Aquest llibre d’en Candel, agosarat, va obrir els ulls i va posar la seva mirada sobre un problema que ningú s’atrevia a afrontar. Va permetre parlar obertament d’allò que clamava però que no es volia reconèixer. I, gràcies a ell, les actituds varen canviar i es va anar fent camí des de les hores cap a un enteniment i acceptació dels altres.
Crec que podríem aprendre d’aquesta experiència tan enriquidora y fer esforços per donar a conèixer amb claredat el que és patir la dependència de l’alcohol i les greus conseqüències que comporta per el malalt i el seu entorn familiar i social. I veure que és una clara causa de pobresa, marginació i exclusió que es podria prevenir o tractar amb tractaments holístics i lliures de drogues.
Per demostrar-ho continuarem amb la història de l’Agustín:
“Cuando le conocimos llevaba en la calle cinco largos años, sobreviviendo. No podía parar de beber. Pedía en los supermercados, por la calle. Alguna que otra vez se llevaba “prestada” alguna botella sin que nadie se diera cuenta. En el fondo creía que alguna dependienta hacía la vista gorda… Le habían diagnosticado un cáncer de vejiga. También era fumador empedernido desde muy joven. Ahora incluso cogía colillas y se liaba cigarrillos con papel de periódico muy alisado. De su familia ya no sabía nada, tampoco hacía ningún esfuerzo por acercarse a ellos: se avergonzaba de sí mismo.
“Aceptó hacer tratamiento. Cumplió las normas terapéuticas. Pasó por las etapas de desintoxicación, deshabituación y rehabilitación en la Comunidad Terapéutica y pisos de Rauxa. Aprendió a reconocer sus cambios emocionales, a contrastarlos, relacionarlos con su adicción y a aplicar las estrategias preventivas. Inició su reinserción laboral en “La Terrasseta” restaurante sin alcohol y en la Cooperativa Rauxa, desarrollando de nuevo sus habilidades laborales. En poco más de dos años estaba preparado para manejar su enfermedad de dependencia del alcohol. Inició tratamiento de tabaquismo.
“Hizo unos cursillos de preparación para gestionar una portería. Logró trabajo. Más adelante recuperó la relación con sus hijos, quienes se incluyeron en Terapias de familia ofreciéndole apoyo.
“Agustín sigue bien. A veces tiene momentos difíciles pero los comunica para evaluar y corregir… por si la adicción se quiere enseñorear. Lo hace en el grupo de Alcohólicos Rehabilitados de Rauxa o llamándome directamente.
“Agustín, además, es un ejemplo para los pacientes que inician tratamiento. Es voluntario en Rauxa. A veces actúa en la estación de Sants donde inició su periplo de rehabilitación para explicárselo bien a los “nuevos” de la Furgoneta.
“Todos agradecemos a Agustín su esfuerzo por ganar su libertad y esperanza día a día, cumpliendo sus normas terapéuticas básicas que le mantienen en sobriedad y permiten un cambio real de estilo de vida.”
( Agustín es un prototip d’alcohòlic sense sostre)
________________________________________
BIBLIOGRAFIA
Galeano, Eduardo Las venas abiertas de América Latina. Siglo XXI Editores SA, 1990
Muñoz, M. et al Buenas prácticas europeas en la intervención con personas sin hogar con trastornos mentales graves y prolongados. Universidad Complutense. Madrid
Pau, MC. et al. Informe de la inclusión social en España 2009”. Fundació Caixa de Catalunya. Sept.09
Jolonch, A et al. Exclusió social: dels marges al cor de societat. Fundació Lluis Carulla-ESADE 2008
PNUD. Informes anuales 2007,2008,2009.
VI Informe Foessa (Fundación Fomento Estudios Sociales y Sociología Aplicada) sobre exclusión y desarrollo social en España.2008
Freixa, F. Enfermedad alcohólica, modelo sociológico de trastorno comportamental. Herder 1996.
Jellinek, EM. La enfermedad del alcoholismo. 1960
Vaillant GE. The natural history of alcoholism. Revisted Harvard University Press (1995)
González Faus, JI. Vicarios de Cristo. Los pobres en la teología y espiritualidad cristianas. Editorial Trotta.1991
González Faus, JI. Las siete palabras de José Ignacio González Faus”. PPC, Editorial y Distribuidora SA.1996
Sebastian L. Problemas de la Globalización. Cuadernos Cristianisme i Justicia,nº 135.2005
Mundo Obsceno. Cuadernos Cristianisme i Justicia nº173 2005
Memorias anuales Associació Rauxa. Barcelona
Marín ML. Homenaje. Revista FCAARR 2009
Guardia J. Accesibilidad del alcohol en la UE. Socidrogalcohol nº 31,oct 2009.
Room R et al. Alcohol and Public Health. Lancet 365 (9458):519-530.2005
Anderson P I Baumberg B. Alcohol in Europe. A public health perspective. A report for the European Commission. London Institute of alcohol studies.2006
