Raimon Obiols: L’apunt del dia/88 («Més de la meitat, morts o a l’exili»)
Mireia Esteve, que escriu per al diari Ara, s’ha llegit el llibre de l’historiador Octavio Ruiz-Manjón, Los diputados de la Segunda República, i n’ha parlat amb l’autor. N’ha fet una crònica molt interessant.
Algunes de les dades del llibre, que recull Esteve, fan impressió:
Dels 1.007 diputats de les tres legislatures republicanes, només 9 eren dones: Clara Campoamor, Victoria Kent, Margarita Nelken, Veneranda García-Blanco, María Lejárraga, Matilde de la Torre, Francisca Bohigas, Dolores Ibárruri i Julia Álvarez.
Dels 1.007 diputats, 862 (un 85%) ho eren per primera vegada. Només 145 havien format part de les Corts monàrquiques o de l’assemblea consultiva de Primo de Rivera. Després de la guerra civil, 40 van ser «procuradores» de les Corts franquistes.
La guerra civil es va cobrar un bon botí. «En total, van morir 179 diputats: 75 a mans dels republicans i 71 a mans dels sublevats. Les xifres, d’entrada, estarien molt igualades, si no fos perquè s’hi han de sumar 28 diputats afusellats pel règim franquista ja durant la postguerra –com l’expresident de la Generalitat Lluís Companys–, que eleva la xifra dels assassinats per part dels sublevats fins a 99, a la qual s’hi han d’afegir 5 diputats d’esquerres que van morir a l’hospital o a la presó. És el cas, per exemple, del president de les primeres Corts de la Segona República, el socialista Julián Besteiro».
«Més de 300 diputats també van haver d’emprendre el camí de l’exili, bona part a Mèxic, i dels quals 250 ja s’hi van quedar i només una vuitantena van tornar a Espanya durant la dictadura. D’altres, però, com l’historiador i polític Claudio Sánchez-Albornoz o Dolores Ibárruri, no van poder fer-ho fins al 1977», escriu Esteve, que conclou que més de la meitat van ser assassinats o es van exiliar.






