«Violència de paisatge»
31 de maig de 2023
Com ens deuen deixar els grans pintors paisatgistes del passat si -a tall d’hipòtesi- contemplen amb telescopi, des del Paradís, els nostres paisatges!
Posem Paul Cézanne, per exemple. Diabètic i sentint-se vell (però es trobava només a la ratlla dels 60 anys!), escrivia a un amic: «A més, estic com mort (..) què em queda per fer, en aquesta situació? Cal prendre-s’ho amb paciència, i si no fos perquè estimo enormement la configuració del meu país, ja no estaria aquí”. (“D’ailleurs, je suís comme mort (..) que me reste-t-il à faire dans cette situation? C’est de filer doux, et n’eût été que j’aime énormément la configuration de mon pays, je ne serais pas ici.”).
Ara bé: a què es referia Cézanne, quan deia “estimo enormement la configuració del meu país”? Més aviat, em sembla, al paisatge de les seves contrades (tan semblant a les nostres) que no pas a la configuració dels seus habitants. Més aviat als paisatges d’Ais de Provença i dels seus entorns que no pas al seu paisanatge, que sovint execrava; especialment «els intel·lectuals del meu país, una colla de dats pel sac, idiotes i sonats» («les intellectuels de mon pays, un tas d’enculés, de crétins et de drôles»), com escrivia en una carta al seu fill.
Aquell ogre genial, aquell temperamental obsès pel paisatge, d’opinions contradictòries i taxatives, li deia al seu marxant, amb un fort accent provençal que divertia els refinats de París: «Sap, senyor Vollard, per tenir èxit a la vida cal tenir ‘temmperammennt’» («Voyez-vous, monsieur Vollard, pour réussir dans la vie, il faut avoir du ‘temmpéremmennt’»).
Què hauria dit Cézanne si els seus coetanis provençals s’haguéssin dedicat sistemàticament a destruir els seus paisatges? És el que hem vist i veiem a la nostra terra, tant victorejada per patriotes gesticulants: ha estat i és tenaçment agredida en silenci, impunement encimentada, feta malbé amb constància al llarg dels anys.
El nostre paisatge és destruït sense pietat, a cops de cobdícia, mal gust i deixadesa. Mancant d’un Cézanne amb temmperammennt, hauríem d’imposar penes severes pels casos de “violència de paisatge” com n’hi ha pels de «violència de gènere» (i si l’agressor es declara patriota, doble pena).
http://www.elpunt.cat 
http://www.elpunt.cat
Un parell de paisatges de Cézanne, i un parell de fotos de Miquel Riera, de l’exposició «Costa Brava, una mar de ciment».
