Raimon Obiols: L’apunt del dia/309 (Contrastos, conclusions i convergències)

Contrastos, conclusions i convergències

27 de décembre de 2023

Joan Tàpia ha comentat el «contrast agut i desconcertant» que existeix, en aquests moments, entre una «màxima crispació» a la política espanyola i un ambient de normalitat a Catalunya. «Mentre Sánchez i Feijóo tendeixen a insultar-se i només parlen -sense deixar-se d’esbroncar- el dia de la loteria», escriu Tàpia a El Periódico, «Aragonés i Illa pacten amb normalitat sobre les coses de menjar».

«Per què, a diferència d’allò que succeïa el 2017, la classe política espanyola està avui més crispada i polaritzada que la catalana?», es demana Tàpia. Una possible  resposta és que a Catalunya ens trobem en una situació de reflux del Procés, mentre que a Espanya encara dura la rebrincada per la investidura de Pedro Sánchez i la llei d’amnistia. 

Aquests darrers temps, la tensió a Espanya ha estat majúscula. En canvi, salta als ulls que a Catalunya som en un cicle de reflux i de balanç, després de la dècada tan extremadament agitada del Procés. Dues entrevistes nadalenques a dos expresidents, José Montilla i Artur Mas, ho han posat de relleu. 

Montilla ha dit a Marta Lasalas, en una entrevista a El Nacional, que «el procés va ser un gran error. Què n’hem tret? Catalunya està millor situada? Hem aconseguit més autogovern, més transferències, millorar el paper a Europa, la projecció al món…? Jo diria que al contrari, hem retrocedit. I, a més, n’hem tret una cosa que afortunadament es va superant, que és una divisió social, una certa fractura a l’entorn d’aquest tema a la societat catalana (…) Tractar de superar això és en el que estan en aquest moment les persones que tenen responsabilitats polítiques».

L’expresident Artur Mas també ha pres acta oficial del final del Procés. En una entrevista a La Vanguardia (que alguns, a Junts, no deuen haver rebut amb coets), ha dit que cal donar per decaiguda la dècada del Procés. «L’independentisme avui no té les condicions per tirar endavant», ha dit Mas, i cal treure’n conclusions: «Som al postprocés, i crec que és millor que sigui així. D’aquests deu anys, ja que no hem aconseguit els objectius que ens vam proposar, hem d’aprendre’n les lliçons. Tal com l’hem conegut, el procés ja està». 

Des de posicions oposades, els dos expresidents coincideixen en la necessitat d’obrir un nou capítol postprocés mitjançant la negociació. Montilla creu que l’amnistia ha obert una nova etapa i que «cal pensar en una cosa de la qual segurament no se’n parla tant que és el cost de la no amnistia». Conclou que cal «tornar a la política el que no hauria d’haver sortit de la política i tractar d’aïllar els intents que hi ha i que hi haurà de dinamitar aquest procés de retrobada, de reconciliació». Mas creu que la situació política a Espanya és «una gran oportunitat, d’aquestes que passen molt de tant en tant, i s’han d’aprofitar».

De moment, però, les dretes espanyoles tracten de «dinamitar» el diàleg. Aquests dies nadalencs han posat el pilot automàtic, però no han baixat la guàrdia. Seguiran en la mateixa línia durant un temps, per inèrcia i per càlcul. Però les inèrcies s’esgoten (les manifestacions a Ferraz han mostrat que la «síndrome de La Meridiana» també regeix a Madrid), i els càlculs del PP (i les enquestes) és probable que el facin canviar de rumb, per tal d’evitar via única de l’agressivitat, que el pot dur a un cul-de-sac. El «contrast agut i desconcertant» que Joan Tàpia remarca entre Espanya i Catalunya, probablement tendirà a atenuar-se. 

Poc amic dels pronòstics, en portes del 2024 en faig un parell, amb cautela. Crec que en l’any que és a punt de començar:

1) Veurem un descens de la tensió a Espanya (amb un PP menys abduït per la crispació); i

2) Veurem l’intent d’una nova convergència (un caut atansament de les dretes catalanes i espanyoles);  

P. S.- «A Mas se li entén tot», escriu El Nacional, «d’una banda, acusa els qui prometen la independència per ara mateix (en un moment ho fa equivalent als pròxims quatre anys) de mentiders o inconscients. De l’altra banda, deixa en l’aire la possibilitat de tornar a la política activa si Puigdemont no vol o no pot encapçalar les llistes de Junts».
L’entrevista d’Artur Mas, segons el digital independentista, «hauria d’aixecar polseguera i obrir un debat que fa temps que la política catalana té a sobre com una tempesta intensa que no acaba de descarregar. Aviam què passa».