Raimon Obiols: L’apunt del dia/306 (Europa ha d’iniciar una nova etapa)
Europa ha d’iniciar una nova etapa
21 de desembre de 2023
El Parlament europeu és elegit per sufragi universal des de 1979. Aviat tocarà fer-ho de nou. Entre el 6 i el 9 del proper juny 400 milions de ciutadans seran cridats a les urnes per triar els seus representants i renovar els 720 escons de la nova Eurocambra.
Aquestes eleccions seran una cita crucial. La Unió Europea es troba clarament en un punt d’inflexió. Ha de fer front a problemes de gran envergadura i a més, per primera vegada, el propi procés d’unitat europea és qüestionat i amenaçat des de dins, per les dretes radicals «sobiranistes». El futur de la Unió Europea està en perill.
Els actuals problemes d’Europa són considerables i urgents: hi ha guerres que es desencadenen a les seves portes; cal tirar endavant una complexa i necessària transició ecològica, una acollida ordenada i digna de la immigració, una política exterior, de defensa i seguretat en un món convuls, i unes polítiques econòmiques i socials comunes.
A sis mesos de les eleccions europees, l’ Eurobaròmetre standard nº 100, realitzat aquesta tardor, amb entrevistes a 26.471 persones dels 27 Estats membres, assenyala , segons la nota de premsa de la Comissió, que set de cada deu ciutadans/es de la UE (70 %) creuen que la Unió Europea és un lloc d’estabilitat en un món convuls, i que un 61% pensa que la pertinença del seu país a la UE és una bona cosa. “Són nivells de suport encoratjadors. També veiem més interès que fa cinc anys en la celebració de les eleccions”, ha destacat el director general de Comunicació del Parlament Europeu, Jaume Duch.
Les percepcions varien segons els països, de més a menys: Luxemburg (86%), Irlanda (81%), Dinamarca (80%), Lituània i Portugal (79%), Espanya (71%), Alemanya (58% ), Hongria (55 %), França (46%), Àustria (42%), Itàlia (43%), Txèquia (44%)…
En canvi, un 48 % dels enquestats considera que « les coses van en la mala direcció» a l a UE (contra un 33 % que pensa que « van en la bona direcció»). És un toc d’alerta inquietant.
Europa ha d’iniciar una nova etapa. En un món convuls, que canvia cada vegada més de pressa, i davant de nombroses amenaces, cal una democràcia europea amb capacitat de resposta i visió de futur.
A la Unió Europea es donen dues tendències generals que són difícils de combinar. D’una banda, la crisi econòmica 2008 i la pandèmia van reforçar una tendència a integrar recursos i competències: augment de la despesa, programes de recuperació i transició, emissió per primera vegada de deute propi, reforçament de la vigilància de les finances dels Estats, normes bancàries comunes, etc. D’altra banda, el conflicte amb la Rússia de Putin empeny a l’ampliació a l’Est, amb la perspectiva d’incorporació a la UE d’Ucraïna, Sèrbia i fins a nou països. Combinar ambdós processos serà el repte dels propers anys.
En el moment històric que estem vivint, amb una forta inestabilitat internacional, amb enormes reptes ambientals, econòmics i socials, necessitem una Europa forta, unida i capaç de prendre decisions importants. El Parlament Europeu sorgit de les eleccions de juny de 2024 ha de fixar-se l’objectiu de més i millor Europa, de reformar la Unió Europea per tal d’aconseguir una Unió més federal, més democràtica, més eficaç i més unida.
