Raimon Obiols: L’apunt del dia/265 (La deixa dels assassins de Rabin i Sadat)
La deixa dels assassins de Rabin i Sadat
25 d’octubre de 2023
«Com és possible no veure, en aquestes condicions, que avui són els hereus ideològics dels assassins de Yitzhak Rabin i d’Ànwar el-Sadat els que estan escrivint la tragèdia que tenim davant dels nostres ulls? ». Això va dir abans d’ahir Jean-Louis Bourlanges en una sessió molt crispada de l’Assemblea nacional francesa, on es discutia sobre la situació a Israel-Palestina. Yitzhak Rabin, l’antic primer ministre d’Israel, i Ànwar el-Sadat, l’antic president d’Egipte, van ser actors clau en les negociacions de pau a l’Orient Mitjà, i, com recordà Bourlanges, van ser assassinats per aquesta raó.
Al Parlament europeu vaig aprendre, entre altres coses, que cal parar atenció a les coses que diu Jean-Louis Bourlanges. D’aquest polític de centre, liberal i europeista, me n’havia parlat molt bé Pasqual Maragall, que havia coincidit amb ell en alguna iniciativa del think-tank de Jacques Delors. Escoltant-lo, a Brussel·les i Estrasburg, vaig comprendre per què.
Bourlanges va intervenir a l’Assemblea francesa malgrat trobar-se físicament malament (quan va acabar, dos uixiers el van haver d’acomboiar). Però tenia el cap clar: amb una anècdota inicial va aconseguir el silenci d’un hemicicle esvalotat: «”El general de Gaulle deia que quan Maurice Couve de Murville (el seu darrer primer ministre) entrava en una habitació, la temperatura baixava cinc graus. Després del gavadal d’eloqüència que hem escoltat, em temo que hauré d’inscriure’m en aquesta tradició».
Va denunciar amb vehemència l’atac de Hamàs del 7 d’octubre: «Si les paraules tenen un sentit, és evident que l’agressió de Hamàs és alhora terrorista, constitutiva d’un crim de guerra generalitzat i avalada per un discurs de caràcter genocida». Reconeixent «el dret absolut d’Israel a defensar-se», va condemnar vivament la política del govern de Netanyahu, que significa una ruptura amb la dels «grans dirigents històrics d’Israel, que tenien plena consciència de l’extrema vulnerabilitat de seguretat» del seu Estat, com es revelà en la guerra del Yom Kippur de 1973. «Aquells homes havien comprès que Israel només trobaria la pau a condició d’establir, no sols amb els Estats àrabs sinó també amb els homes i dones de Palestina, una relació equilibrada que signifiqués el respecte mutu i el repartiment dels beneficis de la pau».
Citant l’arquebisbe d’Alger, Bourlanges va dir que «la violència bàrbara de Hamàs va ser sense excusa però no sense causa». «Els successius governs de Netanyahu han actuat com si el problema palestí pertanyés al passat i com si ja no hi hagués cap motiu per tenir en compte les expectatives i témer les iniciatives provinents d’una comunitat palestina dividida, desqualificada i, en les seves formes més extremes – la de Hamàs -, senzillament comprades pel seu enemic (…) Els acords d’Abraham havien permès als estats àrabs abandonar els palestins al seu trist destí, i el govern israelià es va sentir lliure de comprometre’s sense riscos amb una actitud subreptícia però brutal i decidida de rellançament de la seva política de colonització a Cisjordània».
Considera que «seria injust atribuir a l’Estat hebreu el monopoli de la nova brutalització del món d’on ha sorgit l’horror del 7 d’octubre. Arreu, les forces vinculades a la moderació, la cooperació i la pau han estat derrotades. Que els palestins hagin tingut la creixent i suïcida temptació de refugiar-se en una mena de nihilisme polític no ens pot sorprendre, per desgràcia. Una població sense futur, i per tant sense esperança, com podria ser temptada per partits moderats que no tenien res a oferir-los?».
Bourlanges evocà finalement la «solució de dos Estats»: «La tasca és enorme a causa del mur d’odi que separa israelians i palestins. Avui és massa tard i massa aviat per establir dos Estats a la terra de Palestina. En canvi, cal ja començar a crear les condicions que faran possible aquesta doble creació quan arribi el moment». Una condició prèvia és que Israel «cessi la seva política de colonització i reconegui finalment que la solució al problema palestí no es pot aconseguir mitjançant l’expulsió dels palestins de l’oest a Egipte i dels palestins de l’est a Jordània“. Una altra hauria de ser una «reorganització de la política israeliana» que evacui l’extrema dreta avui al poder amb Netanyahu. En tot cas, la prioritat ara és evitar «una aniquilació massiva de la població civil, utilitzada per alguns com a escuts humans i per altres com a sortida per a una temptació de venjança, per utilitzar l’expressió inquietant del primer ministre israelià».
A propòsit de les confrontacions a França sobre el conflicte, Bourlanges va fer un comentari que també es podria aplicar al nostre país: «Som pavlovians de la discòrdia, mai som més feliços que quan ens esgarrapem i ens oposem. No es tracta de demanar la unanimitat entre nosaltres, és clar (…) Però l’essencial és que la gran majoria estem d’acord sobre unes coses que són bastant clares».
_______________
Discurs de Jean-Louis Bourlanges a l‘Assemblea nacional francesa (23/10/2023), a Youtube
