Raimon Obiols: L’apunt del dia/164 (Que no els enxampi en pilotes)
Que no el enxampi en pilotes
1 de juliol de 2023
El proper 23 de juliol, no es tracta d’«aturar el feixisme». Es tracta d’aturar una altra amenaça, menys previsible i molt inquietant. El feixisme històric és mort i enterrat: no veurem multituds saludant a la romana, ni litúrgies militaritzades, ni columnes desfilant al pas de l’oca. Però, si badem, si afluixem, i governen les dretes, podem veure coses inèdites, summament desagradables i conflictives. A les desgràcies previsibles se n’hi poden afegir de sorprenents.
La història ens diu que sovint, en situacions de crisis, sorgeixen intents de regressió democràtica, autoritarisme, involució social i desigualtat. De fet, ja ho estem començant a veure a València, a les Illes i a altres llocs d’Espanya; i ho veiem a diversos països d’Europa i del món. Són temptatives reaccionàries que poden imposar-se aprofitant la nostra indiferència i les nostres divisions.
Això que ens amenaça (una dreta «desacomplexada», «trumpista», «nacionalpopulista», «autoritària», «post feixista», o com se’n vulgui dir) és tremendament inquietant. No és sols Vox; és el PP. «En Alemania y otros países democráticos se mantiene el “cordón sanitario” a la ultraderecha. Aquí lo que se mantiene es un cordón umbilical», ha escrit Manuel Rivas.
La presidenta del PP d’Extremadura va vetar fa tres dies l’entrada de Vox al seu govern («Yo no puedo dejar entrar en Gobierno a quienes niegan la violencia machista, a quienes usan el trazo gordo, a quienes deshumanizan a los inmigrantes y a quienes despliegan una lona y tiran a una papelera la bandera LGTBI»). Va assegurar que, si calia, aniria a noves eleccions (“Iremos a elecciones si hay que ir“). I, després que el gall cantés, s’ha retractat (o l’han fet retractar) i ha anunciat que governarà en coalició amb Vox («Mi palabra no es tan importante como el futuro de los extremeños»).
Poden dir qualsevol cosa. Si guanyen, després diran que incomplir la seva paraula no és tant important com «el futuro de los españoles». Poden fer qualsevol cosa i, si guanyen les eleccions, pot passar qualsevol cosa.
Comentant la facilitat amb que s’han produït els pactes de govern entre el PP i Vox, Xosé Manuel Pereiro ha escrit a Ctxt: «La alianza azul y negra se ha forjado sin ningún tipo de fricción ideológica (…) La explicación inmediata es aquello tan chusco, pero tan certero, que dijo alguien que no recuerdo: Vox es el PP con dos cubatas. La rápida es que España no iba a ser una excepción en la oleada de desfachatez revestida de política que recorre el mundo, de los EUA a Brasil y hasta el infinito y más allá».
En plena lluita a la desesperada contra el feixisme, en les hores més fosques de la guerra civil espanyola, Maria Zambrano denunciava l’actitud de gent que, com Ortega y Gasset o Marañón, es proclamava liberal, però pretenia situar-se al marge: «Para ellos, se diría que todo era espectáculo: estaban sentados, aunque no fueran a los toros, siempre en la barrera. A salvo, viendo».
Posar-se al paire, en les presents circumtàncies, és una pura il·lusió de l’esperit. Sorprèn i exaspera l’actitud d’aquells que, davant de l’alternativa entre un govern de coalició progressista i un govern de les dretes espanyoles, es mostren indiferents, fins i tot insinuen una certa complaença, o propugnen l’abstenció. Ja els aviso: que no es queixin després que un govern del PP i Vox els ha enxampat en pilotes.
