Raimon Obiols: L’apunt del dia/14 (Passat present)

Passat present

1 de febrer de 2023

Un dels efectes de la revolució digital en curs no afecta el futur sinó el passat. Les  imatges i els textos antics se’ns fan més habituals, més propers, quasi contemporanis. Les velles fotos, els vells films, ara més nítids i sovint acolorits amb encert o fantasia, ens impressionen i tenen un èxit viral a les xarxes: retraten un món tan semblant al nostre, en molts aspectes tan idèntic, que ens impressiona. El passat se’ns fa present.
Succeeix també amb l’accés als vells escrits, als articles i llibres del passat, abans difícils de trobar i ara cada vegada més a l’abast. Ens apropen al passat i ens apropen el passat, que abans semblava sovint una abstracció distant i ara ens apareix més viu, amb més ressonàncies actuals.
És una bona època pels filòlegs, pels historiadors, pels coleccionistes (ara en registre digital), pels erudits que rastregen la petite histoire local; en general, pels conreadors (i, ai las, pels manipuladors) de la memòria. S’universalitza l’accés a les biblioteques, a les col·leccions de documents, als museus de tot el món. Fins i tot, de tant en tant, es generen fuites de documents classificats.
En contrapartida, aquesta evolució tan ràpida i tan extensa genera, a la vegada, el vertigen d’un futur distòpic, on tot estigui exhaustivament digitalitzat (i amb la Intel·ligència Artificial fent de les seves). 

P.S.- Un bon exemple entre molts: Un blog fantàstic, creat per Joaquim Aloy el 2007, sobre el periodista Josep Maria Planes (1907–1936), director d’“El Be Negre” (als 24 anys); col·laborador de  “La Rambla”, “Mirador” i “La Publicitat”; republicà i catalanista assassinat (als 29 anys) per membres de la FAI, l’agost de 1936. A través dels seus articles (més de 100 en el blog), dels testimonis dels seus amics, de les seves opinions i sentiments, veiem Planes com un coetani.