Raimon Obiols: L’apunt del dia/77 («Fes el favor de demanar perdó»)
«Fes el favor de demanar perdó»
5 d’abril de 2023
El 24 de maig de 1984, l’Ajuntament de Berga, que tenia una majoria absoluta de CiU, va aprovar una moció declarant que Ernest Lluch i Narcís Serra, aleshores ministres, eren «corresponsables» de promoure el procés judicial contra Banca Catalana i, en conseqüència, eren «infidels a Catalunya». No fou fins al cap de setze anys, dues setmanes després de l’assassinat de l’Ernest Lluch, que la moció va ser anulada pel consistori, sense donar cap explicació. El primer tinent d’alcalde es va limitar a dir que «no calia donar-hi més importància».
Si ara ho recordo no és per cap rancúnia retrospectiva, sinó perquè aquella trista història em va tornar al cap quan vaig llegir, en un mitjà processista, que, en una consulta ciutadana, «La Pobla de Segur avala canviar el nom del passeig Josep Borrell amb el 78% dels vots favorables».
La notícia silenciava una petita dada important: la participació en la consulta havia estat només del 12% dels convocats a votar. Després de la consulta, l’alcalde, que governa amb majoria absoluta, va confirmar que es canviarà el nom. «El que no hagi vingut a votar és el seu problema», va remarcar. Tenint en compte que un 88% dels cridats a votar s’abstingué de fer-ho, em sembla que qui hauria de tenir un problema (de consciència) és ell, l’alcalde, tret que tingui l’ullal molt recargolat.
Hi ha coses que no s’han de fer. Quan erem petits, si ens barallavem o fèiem alguna malifeta, els grans ens deien: «Fes el favor de demanar perdó». A mi em produïa una vague sentiment de vergonya, però un cop m’havia excusat em sentia el cor més lleuger. Algú els hauria de dir a l’alcalde de La Pobla de Segur i -per què no?- als senyors d’aquell llunyà consistori de Berga, que se sentirien millor si s’excusessin. Ho podrien fer amb la màxima discreció. Ningú els demanaria que s’agenollessin per fer-ho. «La genuflexió no és una actitud decent», deia el filòsof Víctor Gómez Pin, en una suggerent entrevista que li féu Ima Sanchis.
P.S.- Tot i que, ben mirat, l’afirmació de Gómez Pin és discutible. Hi ha genuflexions i genuflexions. Agenollar-se és un gest absolutament connotat per les circumstàncies; pot tenir significats antagònics. Ho féu el general Yagüe a la plaça de Catalunya, quan va entrar a Barcelona el gener de 1939, i no per demanar perdó. Tampoc tenien aquesta intenció les genuflexions catedralicies de Franco. Si la tingué, en canvi, la de Willy Brandt davant del monument a les víctimes del gueto de Varsòvia.
P. S. 2.- Quan esclataren les protestes del Black Lives Matter, una jove policia de Philadelphie (Pensilvània) s’agenollà davant dels manifestants; tres col·legues la imitaren i la gent aplaudí. Després es repetí en altres ciutats. Són gestos que provocaren l’ira de Trump, que va piular a Twitter: “Agenollar-se és de covards”. Quan un jugador de futbol americà, Colin Kaepernick, s’agenollà en un estadi mentre sonava l’himne nacional, la piulada presidencial fou immediata: “Traieu aquest fill de p— del camp!“(“Get that son of a b—- off the field!“).
_______________
Xavier Vidal-Folch, Pep Borrell, 3 en 1
