Raimon Obiols: L’apunt del dia/145 (El que hem d’evitar, 1: la «Reconquista»)
El que hem d’evitar, 1: la «Reconquista»
12 de juny de 2023
Una gran multitud, amb banderes poloneses i europees, va omplir els carrers del centre de Varsòvia el passat diumenge 4 de juny. La manifestació havia estat convocada “contra els preus alts, el robatori, la mentida i per unes eleccions lliures, la democràcia i una Polònia europea». L’Ajuntament estimà en prop de 500.000 el nombre de manifestants, una xifra no assolida des dels anys de Solidarność (Lech Walesa era a primera fila).
Prèviament, la televisió pública TVP havia emès programes contra la marxa («L’oposició unida en defensa de Rússia»). Quan es produí, va fer-ne una breu menció, presentant-la com “la marxa de l’odi» (s’havia convocat com la «Marxa de l’esperança»). Els oients dels informatius de Trójka, la ràdio pública més escoltada, simplement no van ser informats que a Varsòvia hi havia hagut la manifestació més gran des de feia tres dècades. Silenci total. No és que l’opinió pública polonesa estigui polaritzada. És més greu: està gairebé escindida, viu en en universos separats, impermeables, confrontats quan entren en contacte.
La dreta està bastant unida, sota l’hegemonia radical del partit Llei i Justícia (PIS). El centre democràtic i europeísta està agrupat entorn de la figura de Donald Tusk. L’esquerra és feble i està fragmentada. Hi haurà eleccions a la tardor. Toquem fusta, però el més probable és que torni a guanyar la dreta autoritària.
La clau del seu èxit no té secret: invocació permanent a la nació, a la familia, als valors tradicionals; èmfasi en la guerra cultural contra la «degradació occidental dels costums»; control aclaparador dels mitjans de comunicació; submissió del poder judicial; xurriacades constants a l’oposició; dialèctica maniquea i demagògica.
Val la pena llegir el discurs que, en la Conferencia d’acció política conservadora (CAPC) de 2022, va fer Viktor Orbán, el primer ministre d’Hongria, un altre país on governa la dreta autoritària. Afirmà sense embuts que, per tal de conquistar i mantenir el poder, era essencial controlar els mitjans de comunicació, disposar de mitjans propis i afins, i difondre constantment els seus missatges polítics. Orbán, admirador de Donald Trump, afirmà que per aconseguir allò que denomina (en castellà) “la Reconquista”, calia “actuar segons les nostres pròpies regles” i que «l’única manera de guanyar és negar-se a acceptar les solucions i els camins que ofereixen els altres, sense por de ser injuriats, perquè seguir les regles establertes porta a la derrota».
«Hem de tenir els nostres propis mitjans de comunicació», va concretar Orbán, perquè «només podem denunciar les idees de l’esquerra progressista si tenim mitjans que ens ajudin a fer-ho. Les opinions d’esquerra només semblen majoritàries quan els mitjans de comunicació ajuden a amplificar-les. L’arrel del problema és que els mitjans occidentals moderns s’alineen amb les opinions de l’esquerra».
«Gràcies al seu poder sobre la premsa», ha escrit Eliseo Oliveras, «Orbán ha pogut orientar i dominar el debat públic, imposar la seva narrativa, desprestigiar els seus adversaris i legitimar-ne el règim i les reformes de la Constitució i de les lleis electorals, assegurant-se la victòria en els successius comicis».
Segons Reporters sense fronteres, «Orbán ha construït un autèntic imperi mediàtic a les ordres del seu partit. Tot i que els mitjans independents ocupen posicions importants al mercat, estan exposats a pressions polítiques, econòmiques i reguladores. El mercat està molt concentrat a la Fundació KESMA, que, a l’igual que els mitjans estatals, està al servei del govern. La fundació posseeix uns 500 mitjans nacionals i locals».
El govern polonès del PiS ha seguit el mateix model. Persegueix la premsa crítica amb mitjans econòmics i legislatius, i ha convertit els mitjans públics (i els privats que va comprant), en una maquinària de propaganda permanent. Des que governa el país (2015), Polònia ha perdut entre quaranta i cinquanta llocs al rànquing de llibertat de premsa de Reporters sense fronteres.
Aquesta és la política que la dreta il·liberal està impulsant internacionalment. També a Espanya, on creuen que les eleccions del 23 de juliol decantaran la balança europea. La «Reconquista».
P. S.- «Això sols avui podem dir-te, / allò que no som, allò que no volem» («Codesto solo oggi possiamo dirti, / ciò che non siamo, ciò che non vogliamo»), Eugenio Montale, Ossi di sepia (Ossos de sípia).
___________________
International Press Institute: Democracy Declining: Erosion of Media Freedom in Poland
International Press Institute: Media Freedom in Hungary
L’apunt del dia/111 (L’internacionalisme de la dreta radical)
