En la situació socialment i econòmicament crítica que vivim en l’actualitat, molts ciutadans no només esperem trobar respostes als nostres problemes, sinó també participar en la generació d’una verdadera alternativa. Les primàries a les quals s’ha compromès el PSC han de servir per articular aquesta alternativa al voltant d’unes persones i d’un projecte. Han de servir per mobilitzar els ciutadans d’esquerres del nostre país.
Estem compromesos amb la renovació. A fons. I no hi ha marxa enrere, per incert i complex que sembli el futur per al PSC. El pas que vam fer, col·lectivament i democràticament, en el 12è congrés celebrat a finals de l’any passat no és una estació d’arribada. És de sortida. El Nou PSC no es culmina amb una renovada direcció. El Nou PSC no pot ser una etiqueta que corre el risc de caducar ràpidament per la força dels fets. Ha de ser una actitud permanent de democratització política, una agenda de canvis i reformes –inajornables– i un procés permanent d’actualització de la nostra oferta electoral i programàtica. És a dir, el que és nou s’aconsegueix no per ser diferent, simplement, sinó per fer les coses de manera diferent, per innovar. I avui, innovar en democràcia és fer caure envans, transcendir la política analògica i dialogar amb una ciutadania que no es conforma a parlar una vegada cada quatre anys.
Estem en un dilema. La urgència per avançar en aquesta renovació permanent hauria de ser compresa. És lògic que, estant tan malament (en termes de credibilitat, confiança i suport electoral), la demanda de canvi (i de resultats) sigui exigent… i també urgent. No podem defraudar-la amb l’argument del poc temps transcorregut des del nostre congrés. Perquè el que no ens sobra és temps.
El mes de desembre del 2011 ens vam comprometre amb una renovació en tres àmbits: d’equips, de projecte i de lideratge. Vam intuir que els electors –els que tenim i els que hem perdut– ens demanen que accelerem aquest procés o correm el risc de situar-nos en la irrellevància política. Les «primàries ciutadanes» –elecció de candidat oberta a afiliats, simpatitzants i també ciutadans– se’ns presenten com la gran oportunitat, potser l’última, per interioritzar la demanda de canvis alliberant un procés de participació generós, un debat profund i una elecció radicalment democràtica. Altres països, com per exemple França, Itàlia i els Estats Units, ja les han posat en pràctica i amb resultats molt satisfactoris.
No podem fallar. Hem de fer les millors primàries, no només les possibles, és un compromís del tot ineludible. Les resolucions del nostre congrés són clares i diàfanes. No podem perdre aquesta oportunitat amb una oferta formal de primàries que no respongui a la responsabilitat política amb què hem d’encarar aquest procés. Volem les primàries com un estímul per recuperar el debat polític amb la ciutadania i, a partir d’aquí, oferir un lideratge que sintonitzi i interpreti aquesta demanda de renovació. Una demanda que correm el risc seriós que acabi apagant-se lentament per culpa del cansament.
Les primàries ciutadanes, per servir verdaderament l’objectiu de la reobertura del partit a la societat, haurien de complir una sèrie de condicions: haurien de ser obertes a tothom i sense censos previs; haurien de comptar amb unes regles del joc aprovades per una convenció oberta a tots els militants; haurien d’estar supervisades per una alta autoritat independent de la direcció del partit; haurien de garantir que el millor candidat s’esculli en les eleccions primàries (i no pas abans) i, per tant, els requisits per a la presentació de candidats haurien de ser senzills i haurien de permetre que s’hi reflectissin diferents tipus de lideratges; i finalment, haurien de portar-se a terme en dues voltes per reforçar el candidat guanyador i incentivar la participació –participar per votar un candidat amb opció de quedar segon només té sentit en processos a dues voltes– i facilitar l’agregació de ciutadans al voltant d’una opció a la segona volta.
Estem segurs que la comissió del PSC, oberta a experts externs, encarregada de definir les regles del joc i que té previst entregar la seva proposta per ser acceptada pel consell nacional del PSC, estarà a l’altura de les circumstàncies. Mentre arriben les regles, obrim el debat, alliberem l’energia democràtica amb discussions sense límits. Un debat que no és una altra cosa que l’oportunitat i la necessitat de construir un lideratge social i polític fort. Sense aquest lideratge, no podrem seguir construint el Nou PSC.
Les eleccions primàries que es guanyen no són només les que elegeixen un candidat determinat. Sinó les que generen un debat en la societat, les que sembren política per després recollir nous polítics i polítiques al servei de la construcció de noves majories i aliances socials i, abans de res, al servei d’una societat devastada per la crisi econòmica més dura que es recorda. La llista de desafiaments del PSC és realment molt llarga, titànica. Probablement, no tindrem gaires més ocasions com aquesta.
Abordem ara el procés de primàries parlant de com les farem. Si volem unes primàries obertes i ciutadanes, comencem per fer del procés de les regles del joc un procés obert i també ciutadà. Això és exemplaritat. Fem-lo contrastant models i opcions. Fent un exercici de transparència i proximitat per compartir amb els electors progressistes les fórmules i les regles que puguin fer de les primàries, realment, el primer gran pas per tornar a ser útils a la societat. Només així podrem representar-la bé i, eventualment, tornar a liderar els seus desitjos de més desenvolupament, justícia social i autogovern. Només així començarem a esbossar i construir la nova política. Amb més debat, més democràcia, més primàries. Parlem ara de primàries.
Sobre la nostra proposta per a les primàries ciutadanes, vegeu la pàgina webwww.araprimaries.cat.
Article firmat per 13 militants del PSC: Laia Bonet, Oriol Bartomeus, Toni Comín, Albert Aixalà, Jordina Freixanet, Carles Rivera, David Elvira, Jaume Bellmunt, Cristina González, Marta Junqué, Helena Royes, Eduard Sanjosé i Marcel Gabarró.
Article publicat a El Periódico, el 6 d’Agost de 2012
