Es podrà sostenir que hi ha qüestions més urgents que la reforma territorial del nostre Estat: l’atur, la pobresa infantil, la desigualtat creixent, la corrupció, etcètera. Tampoc es tracta de l’única reforma de la Constitució que hem d’abordar. No obstant això, és força evident l’esgotament del model territorial que vam aprovar el 1978. La crisi catalana és la seva manifestació més aguda i greu, però no és l’única. El descontentament, per diferents motius, és general i, en qualsevol cas, és un problema d’Espanya i com a tal ho hem d’encarar.
A més, l’immobilisme del Govern i l’independentisme dels nacionalistes ens pot portar al desastre. Han transcorregut 36 anys des de 1978 i és hora de posar al dia el nostre sistema democràtic amb aquesta i altres reformes.No es tractaria d’un procés constituent ni de buscar un arranjament al tema català. Necessitem una reforma seriosa i consensuada de l’actual Constitució, en la qual també la majoria dels catalans es trobessin potenciats.
-En la meva opinió, l’estructura federal és la culminació natural i lògica de l’Estat de les autonomies. És el model que millor garanteix un destí comú, basat en la solidaritat i la lleialtat, per mitjà de la cooperació i el respecte a les diferents particularitats de la nostra societat. El recent referèndum escocès i totes les enquestes pròpies demostren que la majoria de la ciutadania no està ni per l’immobilisme ni per la ruptura, sinó per una tercera via que a Espanya es diu federalisme.
-Es sosté que l’Estat de les autonomies és, a la pràctica, una federació. No és la meva opinió. No hi ha un reconeixement acabat de les plurals identitats; el repartiment de les competències és confús, no està clar “qui fa què”, el que condueix a múltiples conflictes; no tenim un sistema constitucional de repartiment del poder precís i sòlid; l’actual Senat és inoperant, mentre que una Cambra de les Comunitats polítiques tindria capacitat legislativa plena en certes matèries i seria instrument de participació en els assumptes europeus. El finançament no està pràcticament expressada en la Constitució: es deixa a l’atzar dels compromisos electorals i és motiu d’insatisfacció general.
-S’objecta que una Espanya federal no acontentaria als independentistes i, llavors, per què canviar? No s’ha de fer la reforma per donar avantatges a ningú o per calmar descontents particulars. El nacionalista encastellat mai s’acontentarà, però sí que podem ampliar molt la base de suport dels que volen una solució raonable a un problema real i avui no veuen una proposta alternativa que doni resposta a les seves aspiracions. En aquest sentit, caldria abordar dos processos de decisió. La reforma de la Constitució seria votada pel conjunt dels ciutadans i la subsegüent reforma dels Estatuts ratificada en cadascuna de les comunitats.
-El President del Govern ha sol·licitat que es detalli la reforma, ja que sosté que no hi ha consens en aquest moment. És menester conèixer que el consens és un punt d’arribada i no un punt de partida. En el passat, vam arribar acords en temes més difícils. Les propostes de cada un han de ser l’objecte del diàleg, la negociació, la transacció i el pacte. I el resultat dependrà de moltes coses, les principals seran la relació de forces i la força de les raons. No partim de zero. Es tracta de desenvolupar, completar, ordenar i transformar l’actual sistema territorial en un de naturalesa federal.
– L’Estat federal no és cap artifici o ocurrència, sinó que la seva concepció està imbricada en la nostra tradició democràtica. Avui la situació està madura per a una estructura federal, que no obeeix a cap principi ideològic, d’esquerra o de dreta, es tracta d’un instrument útil d’organització i distribució del poder que garanteixi la unitat en la diversitat de la nostra convivència futura.
Estic convençut que seguir caminant junts no només és el més convenient sinó també el més solidari i, en conseqüència, el més democràtic. Perquè entre la immensa majoria dels ciutadans hi ha un sentiment d’estima mútua, de pertinença comú i perquè aquesta democràcia que tenim -necesitada de renovació- és el resultat d’una lluita en comú, d’haver estat perseguits junts, d’haver-la conquerit agermanats; i ningú hauria d’aconseguir dividir-nos.
Així que en algun moment, més aviat que tard, haurien de seure les forces polítiques a practicar les cinc fases de la saviesa política: dialogar entre elles, debatre amb els ciutadans, negociar, transar, pactar i sotmetre al conjunt de la ciutadania una reforma de la Constitució que doni un nou impuls i obri un nou temps en l’esdevenir d’Espanya. Entre aquestes reformes, la solució federal ha de trobar el seu seient.
