Marcel Gauchet, historiador i filòsof, i Christian Paul, president del Laboratoire des idées del Partit socialista francès, parlen sobre la història del socialisme francès, la identitat del partit, la seva relació amb la globalització i l’elaboració d’un projecte alternatiu per a una societat de futur.
Els mals resultats del PS són, segons certs comentaristes, la prova del seu afebliment en el paisatge polític francès, i l’anunci de la seva pròxima mort. Què en penseu?
Christian Paul : Els socialistes francesos han encaixat uns mals resultats successius en el pla nacional i europeu. El nostre partit ha perdut vitalitat progressivament. S’ha instal·lat un interrogant sobre la seva identitat. És en aquest terreny que cal reaccionar amb vigor. El PS segueix essent, es vulgui o no, el primer partit de l’esquerra francesa, i ha de respondre a la seva missió. Amb la crisi, la crítica social, la reacció enfront de la injustícia són més necessàries que mai. És per això que el socialisme és encara una realitat, una força viva i tenaç. La batalla de les idees té doncs tot el seu paper per a inventar la continuació.
Marcel Gauchet : Hem assistit a un psicodrama després de les eleccions europees, en les que el mal resultat ha estat interpretat per analistes precipitats com l’anunci de la seva pròxima desaparició. És simplement ignorar una dada bàsica de la realitat política de les nostres societats: no hi ha democràcia sense un gran partit l’alternança. El PS ocupa aquesta posició a França. Ni els Verds ni l’NPA (Nou Partit Anticapitalista) poden avui ocupar-la. Malgrat això, aquest fet significa que hi ha una enorme pressió per a que el Partit socialista es renovi, i això és molt positiu.
Com explicar la posició incomfortable del Partit socialista malgrat la crisi ?
M.G. : El perill de la situació del PS és la renovació sense diagnòstic. Està en la condició d’un home o una dona polítics el fet de rendir comptes a l’escena pública: el seu règim natural és la pressa. Es volen mesures, i a continuació unes perspectives. És gran la temptació de dir a la gent que tracta de discernir el sentit històric de la situació: “sí, molt bé, però on són les conclusions?“. Però un gir històric demana temps. Més enllà de la mala situació electoral, tenim de fer front a una mena de límit històric en el que un projecte apareix gastat. La socialdemocràcia paga “el preu del seu èxit”. Ha sigut la força decisiva que ha modelat el paisatge social europeu d’ençà de 1945. La seva força era que els seus principis inspiraven fins i tot les polítiques dels governs de dreta. A França es percep malament aquesta situació, perquè l’esquerra troba el seu gran moment polítics amb Mitterrand a finals del segle XX. A contracicle, doncs, del que passa a Europa i al món, amb el gran canvi del pèndul a favor de la dreta neoliberal. Avui estem en una correlació de forces completament invertida ideològicament: la socialdemocràcia pateix l’hegemonia ideològica de la dreta neoliberal.
C.P. : Dues experiències històriques expliquen la situació en la que som. Primer, l’exercici del poder després d’un llarg període d’oposició ha posat davant la prova dels fets el projecte històric de l’esquerra i ha trobat nombroses dificultats. La transformació de la sociologia del Partit socialista, amb un espai cada vegada més gran acordat al pensament tecnocràtic, gestionari, en relació a la reflexió crítica sobre la societat i la innovació política, també ha jugat un paper. El segon element essencialque cal comprendre és l’entrada en una nova globalització,un canvi de model que transforma profundament la manera com la socialdemocràcia europea pot pensar i organitzar les proteccions col·lectives. Els fonaments de l’Estat social són presos com a ostatges per la posada en concurrència dels sistemes econòmics d’altres països. Aquest canvi major ha commogut els referents, l’eficàcia política i l’adhesió dels ciutadans a un sistema atacat per totes bandes, que ja no assegura el progrés i la protecció.
Com superar la posició dominant dels neoliberals?
M.G : Redefinint el socialsme. A l’origen, és una idea revolucionària de transformació radical de la societat. Dues branques s’escindiran en el segle XX: la branca reformista i la radical “comunista-leninista”, que durant molt de temps va tenir una hegemonia ideològica. Tot i essent reformistes i acceptant el quadre polític de la democràcia, els socialistes volien una transformació total de la societat. Es tractava d’arribar a una altra societat. Aquesta aspiració no és ja vàlida. El socialisme democràtic d’avui es presenta com una manera específica d’interpretar el marc capitalista en el que vivim. Això canvia moltes coses: jallò que volen els socialistes no és una altra societat, és una versió particular, original, de la societat.
C.P. : Confirmar l’ideal dels socialistes, els seus valors, per tal de formular millor les respostes d’avui, afirmar el nostre paper i el nostre projecte de societat. Aquesta tasca ens permetrà anar vers l’alternança i formar la gran coalició indispensable. No cimentarem les aliances exclusivament sobre la crítica del sarkozysme. Cal també i sobretot un projecte que agregui i motivi. Però en realitat la crisi ha signat l’esfondrament ideològic de la dreta neoliberal, que l’oportunisme de Sarkozy dissimula malament. Per això és urgent dissenyar un nou model! Cal reconstruir-ho tot. El xoc climàtic, però també les perspectives demogràfiques ens inciten a imaginar noves solidaritats, dins de la nostra societat i amb la resta del món. a revolució digital canvia el treball, les finances, l’accés a la cultura i la democràcia… com la revolució industrial en el segle XIX. Les regulacions més urgents tenen retard!
Sobre quines bases redefinir el projecte socialista?
C.P. : Avui, viure en economia de mercat no ens dispensa ni un segon de dirigir una mirada crítica al capitalisme i els seus excessos. Retrobem així el fil conductor de la nostra història, endegant una “ofensiva de civilització”. Això vol dir posar en marxa de regles i instruments polítics per assolir una transformació de la societat que permeti millorar en profunditat la vida de la gent, en una societat decent oposada a la societat del menyspreu. En aquest desenvolupament de serveis públics personalitzats, l’escola i la salut són els dos terrenys de progrés més esperats pels ciutadans, junt amb l’acció econòmica. No es tracta simplement de reformes a emprendre, sinó de trobar el bon equilibri entre les aspiracions de cadascú i l’espai col·lectiu. Allò que ens distingeix de la dreta és que el més sovint aquesta realitza contra-reformes que no són un veritable progrés. Perquè hi ha també una transformació de la societat a càrrec de la dreta, quan aquesta es transvesteix en “partit de les reformes”: la desreglamentació del treball n’és l’exemple més clar. Els socialistes han de resistir enfront d’aquestes contra-reformes, però sobretot han de repensar, al voltant del principi de justícia social, les modalitats de l’acció política de demà, la mateixa naturalesa de la intervenció pública. L’Estat s’ha construït com un reparador de les desigualtats, un bomber davant la crisi. Hem d’inventar un Estat previsor, d’anticipació i prevenció.
M.G. : Avui és molt difícil oposar-se d’una manera audible a Sarkozy. La dreta aconsegueix anestesiar el discurs d’oposició de l’esquerra. Cal arribar a desmuntar aquesta estratègia de comunicació i d’acció nova. És una qüestió de mitjans. Les explicacions que donem han de poder ser escoltades. En aquesta situació, la qüestió prioirtària per a l’esquerra francesa em sembla que és la de l’Estat. Cal interrogar-nos sobre aquest instument privilegiat del benestar col·lectiu. Perquè un partit polític modern no és aquell que dona respostes a tot; és sobretot aquell que anima el debat polític i fa viure la naixença de les idees.
C.P. : Dir que el paper d’un partit és el d’animar el debat polític em sembla just. Es tracta de reinventar la democràcia, de sortir de mica en mica de la impotència i la desconfiança que senten molts ciutadans. És el sentit de la tasca que realitzem, per tal d’elaborar i enriquir el nostre projecte polític en contacta directe amb els ciutadans, dins de la societat.
Amb Fanny Costes.
El debat Christian Paul -Marcel Gauchet en PDF (176 Ko) (en francès).
