Raimon Obiols: L’apunt del dia/206 (Escrutant Viquipèdia, 1)

Escrutant Viquipèdia, 1 

25 d’agost de 2023

Fa un any es va fer públic a Madrid un manifest que es titulava «Contra l’absència de neutralitat i l’evident biaix polític a les publicacions de Wikipedia». El va impulsar l’economista Daniel Lacalle i el van signar un centenar de politics i intel.lectuals. No va tenir gaire ressò. Em sembla que en aquells moments els responsables de Wikipedia devient estar més preocupats pel canibalisme creixent i a enorme escala que les plataformes comercials  de xats d’IA començaven a efectuar dels seus continguts, que no pas per crítiques com les contingudes en aquell text. Però aquell manifest, els viquipedistes l’haurien de rellegir, de tant en tant, amb objectivitat (és a dir, fent abstracció dels signants).

Viquipèdia m’agrada molt, per diverses raons. La primera és que, malgrat la seva dimensió gegantina,  no és una màquina de fer diners sinó una organització sense ànim de lucre. En aquest sentit continúa representant la utopia germinal d’Internet, quan ens semblava que la Xarxa obria inèdites possibilitats d’emancipació i democràcia. 

La segona raó és que ha aguantat molt bé la competició, durant dues dècades, amb les corporacions multimil·lionàries que dominen a Internet: es manté com l’única plataforma no comercial entre els 10 llocs web més visitats del món. En tercer lloc, Viquipèdia manté un respectable nivell general de qualitat i fiabilitat: els estudis que s’han fet, comparant-la amb altres grans enciclopèdies, com la Britànica, la deixen en bon lloc. 

Hi ha, last but no least, el seu mètode participatiu d’elaboració. S’autodefineix així: «La Viquipèdia és una enciclopèdia lliure mantinguda per la Fundació Wikimedia, una organització sense ànim de lucre. Els més de 48 milions d’articles (dels quals 6.397.461 en anglès i 733.273 en català) han estat escrits col·laborativament per usuaris d’arreu del món, i la majoria dels seus articles poden ser editats per qualsevol persona que pugui accedir a la web». 

És a dir que, en principi, tothom pot escriure-hi i editar-hi (per bé que les coses, a la pràctica, se subjecten a regles que no son molt simples). De manera  que als que es queixen per alguns dels seus continguts (com faré a continuació), la resposta immediata és: do-it-yourself, corregeixi-ho vostè mateix. Si no ho faig és potser perquè vaig passar masses anys de la meva joventut escrivint articles, per quatre quartos, a les enciclopèdies Salvat i a la Gran Enciclopèdia Catalana. 

Nogensmenys, la qüestió que plantejava el manifest de Lacalle subsisteix, i d’ací la meva recomanació als viquipedistes de rellegir-lo. Existeix, o no, un «evident biaix polític» a Viquipèdia?  Es pot corregir? Des del meu punt de vista, pel que fa a la història i el present de la política catalana, la resposta a la primera pregunta és rotundament afirmativa i, pel que fa a la segona, es converteix en un prec al viquipedisme català: prescindiu dels pessics de monja, de les petites maldats, del victimisme i del vindicativisme.

Consulto la Viquipèdia molt sovint, i  en principi me’n refio bastant. Si deixès d’existir, la trobaria a faltar cruelment.  És justament per això que a vegades, tinc una reacció de malhumor quan constato que malgrat els seus mecanismes d’equilibri, moderació i arbitratge, salten als ulls casos evidents de biaix polític, ideològic i identitari  en els articles referits a la política catalana i, de retruc, a l’espanyola. 

Són òbvies diferències de tractament, quantitatives i qualitatives. El biaix quantitatiu de la Viquipèdia en català és visible, per exemple, en el fet que l’article dedicat a la CUP triplica en extensió el del partit que va guanyar, per molt, les eleccions del passat 23J a Catalunya. O en el fet que  les biografies dels expresidents de la Generalitat, mantenen una estricta jerarquització matemàtica, en funció del seu suposat grau de nacionalisme:  «Carles Puigdemont i Casamajó», 7.980 paraules; «Jordi Pujol i Soley», 5.680; «Artur Mas i Gavarró»,  5.427; «Joaquim Torra i Pla», 3.392 ;  «Pasqual Maragall i Mira», 2.425;  «José Montilla Aguilera», 1.933.  

També qualitativament aquestes biografies mostren un evident biaix qualitatiu (encomiàstic fins a la cursileria en alguns casos, foteta o denigrant en altres):  

Carles Puigdemont: «Quan era petit somniava a ser astronauta. Entre les seves aficions destaquen la música i la lectura, i, tanmateix, és un gran apassionat de la cuina, i el seu dolç predilecte és el xuixo de Girona. Paul Gauguin és un dels pintors que més l’apassiona, i el seu disc preferit és la banda sonora de Jesus Christ Superstar. Va tenir un iPhone abans que Apple en comencés a vendre a Europa» // Jordi Pujol: «influït pel personalisme francès d’Emmanuel Mounier, l’espiritualisme d’Enric Prat de la Riba i el misticisme de Raimon Galí i Herrera, connectant nacionalisme i cristianisme (Charles Péguy) i donant importància a la responsabilitat i l’ètica (Antoine de Saint-Exupéry), per tal d’elaborar un nacionalisme humanista, ètic i espiritual».  // Artur Mas: «En alguns dels seus discursos li agrada citar al president nord-americà John F. Kennedy amb la frase «el futur no és un regal, sinó una conquesta». Fins i tot, en alguna ocasió, se l’ha anomenat «el Kennedy català».  // Pasqual Maragall: «També fou conegut per les «maragallades», declaracions i actuacions més enllà del que es considerava políticament correcte».   // José Montilla: «Després de la seva etapa com a senador al grup parlamentari socialista,  amb una intervenció parlamentària escassa, es convertí en conseller d’Enagás tot i la evident manca de formació acadèmica en el sector, esdevenint un clar exemple del fenomen habitual entre la clase política espanyola anomenat portes giratories». 

Etcètera. Podríem seguir ad libitum. Són biaixos que  permeten actualitzar la vella frase «Puix parla català, Déu li’n do glòria» amb un «Ja que és nacionalista,  Viqipèdia li doni glòria». 

M’agradaria que Viquipèdia  madurés, que respectés més els seus principis, que fos més autènticament fidel als seus objectius primigenis. La seva finalitat, deia el seu cofundador Jimmy Wales, era crear “un món en què cada persona del planeta tingui accés gratuït a la suma de tot el coneixement humà“, i afegia la seva voluntat d’impedir  que« Internet faci mal».