Lluís Bassets: Consciències tranquil·les

Tinc la consciència tranquil·la. Això se sent una i altra vegada de boca de sospitosos, imputats, jutjats i potser fins i tot de condemnats. Estem en una època de tranquil·litat de les consciències. A la superfície tot s’agita, però les consciències estan conformes i serenes, satisfetes del comportament dels seus propietaris.

Els tribunals diran el que vulguin. No parlem ja de la premsa. Ni tan sols deixarem marge per les evidències, aquesta prova que s’exhibeix sota la llum del sol ia la vista de tots. L’única cosa important és la tranquil·litat de consciència. La democràcia ha arribat fins aquí: l’única llei moral que segueixo és la que jo invento i improvitzo per la meva consciència. El totalitarisme està ja a mà de tots i cada un d’aquests subjectes individualistes que només atenen una consciència còmoda i adaptable, la seva, única sobirana i senyora.

Hem conegut èpoques i generacions senceres habitades per la intranquil·litat i l’agitació, pel complex de culpa, per la mala consciència en definitiva. El seu temps ja ha passat. Poc han de fer en aquest món nou on no hi ha més eficaç que les adaptades bones consciències d’abans o la fórmula encara més útil de les consciències absents d’enguany. Llavors hi havia duplicitat i hipocresia, avui mer cinisme i desvergonyiment.Qui busqui explicacions per la corrupció pot trobar a l’estesa i impudorosa apel·lació a la consciència per part dels que es veuen implicats. El jutge últim i més gran que és la pròpia consciència no em condemna, ens diuen, per tant, de res valen les condemnes que puguin pronunciar altres jutges i menys encara els jutges sense títols que són els periodistes que pregunten i inquireixen.

Per això cada vegada que algú ens digui que té la consciència tranquil·la hem d’entendre com a reconeixement d’una culpa que confessa que no es deixarà atrapar, que evitarà fins i tot acollir-se a l’última salvació moral del culpable mitjançant algun penediment i reparació. Les nombroses consciències tranquil·les del nostre temps són les carpes felices que xipollegen a la bassa podrida de la corrupció com a sistema.

Bloc de Lluís Bassets a El País