Un president de Govern ha de tenir les idees molt clares sobre la definició del bon govern, sobretot si, com Artur Mas, la seva trajectòria política és sòlida, la seva preparació per a la presidència és llarga i la seva victòria està anunciada amb molta anterioritat. En un moment de canvi polític, la configuració del nou Executiu de Catalunya hauria de ser políticament molt pedagògica i no estar negativament condicionada pel vaivé de la campanya electoral. No obstant això, s’han comès errors sobre els valors, l’estructura, les persones i l’anomenat sottogoverno.
Mas s’equivoca en considerar que la presència de consellers independents (o, millor dit, no afiliats) és un valor del nou Govern, ja que això significa anar a remolc d’una opinió pública que té mala imatge de la política. Tampoc hauria encobrir que el nou Govern és, en tota regla, un Govern de coalició, i la crítica al tripartit no hauria d’haver comportat un menyspreu genèric als Governs de coalició, ja que és la forma de governar més freqüent en els països més democràtics.
En el disseny de l’estructura governamental el president Mas tampoc ha estat capaç d’unir la racionalitat política i la racionalitat administrativa. La promesa política de suprimir tres departaments ha dificultat la lògica administrativa d’una divisió sectorial coherent en nom d’una eficaç i eficient prestació de serveis públics. Suprimir el Departament de Medi Ambient quan les polítiques mediambientals són molt transversals i tenen uns efectes evidents per al benestar de les persones és un error polític que ratifica que quan CiU va crear aquest departament el 1991 ho va fer únicament per fer callar les protestes sobre la gestió de residus. No crear un Departament d’Universitats després de comprometre a això, fer que depengui d’Economia i que a més el terme universitats desaparegui fins i tot de la nomenclatura departamental no té cap lògica política ni administrativa (només personal). Crear una vicepresidència del Govern després de mostrar-durament contrari a ella fa poc temps significa reconèixer la seva utilitat en els Governs de coalició i la força d’Unió en la negociació sobre la distribució del poder.
Nomenar consellers a tres persones independents sense experiència política és un greu error. L’activitat d’un conseller és essencialment política, es desenvolupa en un àmbit eminentment polític i té unes repercussions polítiques de primer ordre. I si hi afegim una conjuntura de profunda crisi polièdrica, el paper de la política hauria de tenir major reconeixement. Sobre les persones també podem assenyalar, per diferents raons, les conseqüències negatives de dos nomenaments. Designar Ferran Mascarell, d’un perfil polític excel·lent, és una provocació al fair play polític i fins i tot es pot interpretar com una incitació al transfuguisme (encara que segurament estem més davant d’un exercici d’escapisme polític). Reconèixer, en plena crisi econòmica, que el nou titular d’Economia és el segon suplent en les preferències de Mas per a ocupar el càrrec (encara que el perfil de Mas-Colell potser sigui el més idoni dels tres) demostra una debilitat persuasiva i poca habilitat en la política de comunicació.
Pel que fa als primers nomenaments del sottogoverno, els criteris purament polítics sembla que estan compensant l’aparent independència d’alguns consellers, però s’està cometent un altre error que contradiu l’abecé del bon funcionament dels Governs de coalició. Així, reconèixer i aplicar com a criteri habitual de distribució d’alts càrrecs departamentals que en conselleries liderades per Convergència hagi persones vinculades a Unió i viceversa significa convertir la lottizzazione entre CDC i UDC en un foment de la marginalitat i l’espionatge polític intradepartamentals. Finalment, l’encertada retallada anunciada de gairebé una quarta part dels alts càrrecs no es pot convertir en un exercici de malabarisme aritmètic ni en una nova submissió de les racionalitats política i administrativa a simples promeses electorals.
I tot just és el començament….. la gent comença a sentir-se deçabuda i a preguntar-se si no s’haurà equivocat creient tot el què Mas i CiU havient dit i promés durant la campanya electoral. Alguns altres, començen a comparar l’abans amb l’ara i s’adonen del què es pot haver perdut (progrés, estat del benestar..) Enfí, el panorama és una mica gris i confús, però sempre ens queda allò que “el temps tot ho acaba de posar en el seu lloc”, pot ser ara es començarà a valorar de veritat la bona feina feta pels Governs de la Generalitat en els darrers 10 anys.