Jordi Font: Pedres de toc

Davant de l’enrenou independentista, uns visitants bretons em deien: “Pero` ¿no e´s Espanya, avui, un dels Estats me´s descentralitzats d’Europa? I Catalunya, ¿no te´ un autogovern amb unes capacitats sense precedents en la seva histo`ria contempora`nia?” Vaig tractar d’explicar-los els mals auguris al voltant de l’Estatut; tambe´ les condicions diverses que ens calen i que encara no es donen, i sobretot la necessitat que l’Estat espanyol respongui a la pluralitat nacional que conte´… Van agrair les explicacions, pero` no va deixar de sorprendre’ls l’excés de dramatisme observat, que els semblava me´s propi d’e`poques passades, quan no teni´em res que no fos la preso´ o l’exili.
VAIG PENSAR QUE, tot i les meves so`lides raons, no deixaven de tenir una mica de rao´. I que l’exce´s emocional d’alguns sectors autoreferencials tendeix a provocar perplexitat en els que s’ho miren amb una mica de dista`ncia, siguin visitants o siguin ciutadans de Catalunya sense tanta vibracio´ patrio`tica. E´s evident que ens cal un esforc¸ per objectivar el debat pu´blic i media`tic, per fer-lo baixar de les branques de l’ideologisme, per rescatar-lo de l’extrapolacio´ circumstancial, per establir quins so´n els reptes fonamentals i els indicadors que assenyalin en quin grau anem ben encaminats o no, per evitar la desmesura que atipa i produeix indifere`ncia.
PROPOSO, A CONTINUACIO´, alguns para`metres claus, algunes pedres de toc amb les quals, a parer meu, els catalanistes hauri´em de contrastar la marxa de les coses i justificar el manteniment de la velocitat de creuer o la necessitat i el grau d’un canvi de rumb o un altre:
1. La cohesio´ social, la integracio´ de la pluralitat, han estat sempre i segueixen sent la clau de volta de la nacio´ catalana: “Som i serem un sol poble“. La nacio´ catalana no l’ha feta cap Estat, l’ha feta la societat. Per aixo` sabem com ningu´ que la nacio´ e´s, abans que res, el consens renovat de la ciutadania. Sense un consens social prou ampli i transversal no hi ha nacio´. Preservar-lo, construir-lo, ampliar-lo e´s el deure primer de tot patriota.
2. El pacte Catalunya-Espanya avui vigent, amb tota la legitimitat, e´s l’Estatut del 2006. Ningu´ no pot faltar a aquest pacte. Ningu´ no pot disminuir-lo.
3. El pacte del financ¸ament de Catalunya, en el marc del nou Estatut, ha de ser preservat a tots els efectes, perque` comporta la superacio´ d’un plantejament injust, que discriminava els ciutadans de Catalunya, i perque` e´s vital per al desenvolupament del nostre pai´s.
4. L’Estat ha de substituir plenament el model de desenvolupament radial per un model police`ntric, basat en els eixos territorials que, pel seu potencial econo`mic i demogra`fic, tenen me´s possibilitats d’incide`ncia global. Aixo`, amb la participacio´ deciso`ria de la Generalitat en les grans infraestructures i amb l’acord entre l’Estat espanyol i l’Estat france`s, ha de permetre l’articulacio´ de l’eix mediterrani i, amb ell, de la potent euroregio´ Pirineus-Mediterra`nia.
5. La realitat econo`mica de l’eix mediterrani ha de comportar una nova dina`mica conjunta que faciliti la progressiva col·laboracio´ de tots els governs implicats en la preservacio´ i el ple desenvolupament del catala`-valencia`.

6. Progressio´ de l’Estat espanyol cap a un Estat plurinacional, pluricultural i plurilingu¨i´stic, que esdevingui l’Estat que necessiten la nacio´, la cultura i la llengua catalanes. Transformacio´, per comenc¸ar, del Senat en cambra territorial.

7. Maduracio´ d’un encaix europeu complementari per a les regions amb autogovern propi, entre les quals Catalunya.
8. Nou paradigma per a la llengua catalana: de llengua nacional en proce´s de llatinitzacio´ a llengua viva en un context plurilingu¨e, amb l’accent posat en l’u´s social i en la generacio´ de llenguatges.
9. Aposta per l’excel·le`ncia litera`ria i arti´stica, una de les claus de la prese`ncia catalana al mo´n, a partir de poli´tiques culturals que no es redueixin a poli´tiques lingu¨i´stiques, amb estrate`gies pu´blic-privat d’incide`ncia productiva en el pla global.
PENSO QUE, ME´S O MENYS, aquest e´s el temari que hauria d’abordar el debat del catalanisme. I amb el qual hauria de contrastar el que passa, aixi´ com les consequ¨e`ncies de les grans paraules salvadores o les petites argu´cies ta`ctiques. Aixi´ m’ho sembla.

Publicat al diari AVUI, diumenge, 14 de febrer del 2010