Jordi Font: “Viola del Violer”

Maria Aurèlia Capmany i Jaume Vidal Alcover van empescar-se, a partir de 1968, una interessant modalitat de cabaret d’agitació cultural i política, que va donar lloc a espectacles diversos, dirigits per Josep Anton Codina, a la Cova del Drac de Barcelona. En un d’aquests espectacles, hi figurava la cançó “Viola del violer”, de contingut feminista (on es repassen les expressions bàsiques del masclisme), cantada per Carme Sansa. La lletra era de Maria Aurèlia Capmany i la música d’Antoni Parera Fons. Malgrat el seu encert literari i musical, la cançó acabaria per caure en l’oblit de manera inexplicable.

Passats molts anys, durant la preparació de l’exposició “Ciutadana Maria Aurèlia”, al Palau de la Virreina, vam demanar a Carme Sansa que cantés “Viola del violer” per a una filmació destinada a l’exposició, cosa que va produir-se a Gest Músic, la casa dels “trincos”. Desfeta l’exposició, la filmació va anar a parar fatalment a un magatzem.

Ara, amb el permís de tots els implicats, la recuperem, la pengem a You Tube  i l’oferim al feminisme català, que hi retrobarà el verb vigorós i burleta de Maria Aurèlia –o, si ho preferiu, de “la Capmany”–, autora de “La dona a Catalunya” i de la novel·la “Feliçment, jo soc una dona”, pionera del feminisme català de postguerra, impulsora de la “segona onada” feminista (Simone de Beauvoir, Betty Friedan, Maria Lafitte) a Catalunya.

Trobareu “Viola del violer” a la següent adreça (You Tube):

Viola del violer

Ai viola, violeta,
viola del violer.
Violeta violada,
violada no en seré.

Homenet, que presumeixes
de ser en tot sempre el primer
i l’oficina regeixes
com el gall el galliner.
Amb arts d’estira i afluixa
i amb posat manifasser,
has fet teu el dret de cuixa
i qui es queixa va al carrer.
Amb mirades d’esquitllentes
i carícies al clatell,
saps treure ungles lluentes
i demostres que ets gat vell

Ai viola…

Capatàs, que cobres doble
que l’obrera de més sou
i et passeges a pas doble
amb posat d’amagar l’ou.
Amb ull viu, tries, remenes
en l’harem que t’han donat
i, amb el poder, fas estrenes
de fingit enamorat.
Trafiqueges amb l’angoixa
que t’engegarà al carrer
si no fas la gata moixa
i t’avens al seu voler.

Ai viola…

Capità, amo, profeta,
que, del sexe, en fas la llei
i que portes la bragueta
com el ceptre porta el rei,
que violes sense escàndol,
que el costum et protegeix.
Barrut, amb cara de bàmbol,
que la dona sedueix,
ja et dic jo que se t’acaba
aquest dret patriarcal,
perquè ja no ens cau la baba
ni ens agrada el teu regal

Ai viola…

Algunes frases DE Maria Aurèlia Capmany
-“És altament instructiu pensar que la feble dona no ha trobat mai cap obstacle per llaurar els camps ni per baixar a les mines. La casta dona ha trobat fresat el camí de la prostitució. L’egoista femella ha estat exaltada en els altars com a santa. Però és difícil, enormement difícil, obtenir la direcció d’un banc, un seient a l’Acadèmia, una dignitat a l’Església, una càtedra a la Universitat.”

–“Des que vas omplir les grans naus de teixits i de filats, vas demostrar, amb una impertinència exemplar, que un home és exactament igual que una dona.”

-“Avui, en el moment en què les dones s’alliberen, encara que molt lentament, de tantes inhibicions i de tantes pressions alienes, es troben que han d’emprendre de nou la lluita contra l’intent de reduir-les a feminitat. Un intent tan ben orquestrat pels dogmes i les lleis, els costums i els mitjans de comunicació de masses. Cada vegada més, la dona haurà d’alliberar-se de la caricatura d’ella mateixa que li ofereixen.”

-“Les dones són tan capaces d’exercir, posem per cas, càrrecs polítics de comandament com és absolutament fàcil per a un home cosir-se un botó o plaxar-se la camisa.”

-“És una fal·làcia criminal sostenir teories ‘protectores’ sobre la feminitat i entendridors panegírics sobre la funció maternal de la dona, i servir-se d’aquesta tesi per explotar-la com a treballadora.”

Algunes frases SOBRE Maria Aurèlia Capmany

Eulàlia Lladó: “Recordo el teu caminar segur i majestuós, impressionant. Les mitges plenes de tomàquets com a mi m’hauria agradat portar els mitjons. L’abric negre, folgat, sempre al teu servei i no tu al seu, no semblava empresonar-te el gest. Em vas ser posada com exemple del que no s’ha de fer. Sense saber-ho, has estat prehistòria de més d’una revolta. La teva imatge i la teva mirada sense por, en un món que la prohibia, el teu caminar segur, ens va començar a ensenyar el camí que havíem de gosar trepitjar i ens va fer sospitar que potser no calia renunciar a res.”

Mireia Bofill: “Aquella dona, capaç de viure sola, de dir veritats, de saber el que volia i el que no volia,  oferia certament una imatge poderosa, que donava forces a les qui començaven a orientar la seva vida i a les dones més grans que volien canviar-la.”

Montserrat Roig: “Maria Aurèlia s’ha construït a si mateixa com a ésser independent i ens ha donat les claus perquè nosaltres, nascudes en temps d’inquisició, poguem també construir-nos com a persones.”

Montserrat Palau: “Amb ‘La dona a Catalunya’ i ‘Feliçment, jo soc una dona’, Maria Aurèlia Capmany esdevenia la pionera del feminisme de postguerra. També va ser segurament la primera a oferir un model de dona diferent.”