EspanyaPortada

Grup Pròleg: Un indult legal, útil i necessari

El Govern decidirà pròximament sobre l’indult dels polítics catalans condemnats per la seva actuació durant el Procés. Obligat per llei a prendre una decisió, el Govern ha estat objecte ja de crítiques i desqualificacions d’alt voltatge que intenten amedrentar-lo preventivament. Per la nostra part, esperem una decisió favorable a l’indult i reconeixem la valentia d’una decisió difícil que provocarà costos immediats al Govern PSOE-UP. Però des d’una perspectiva d’horitzó més dilatat, sorgeixen raons de molt pes per donar suport al indult. Són raons compartides a Catalunya per una àmplia majoria dels seus ciutadans i que podrien ser-ho també pels que en altres parts d’Espanya volen donar una sortida eficaç i estable a la greu crisi territorial que el nostre sistema polític pateix des de fa temps i no volen explotar-la en benefici d’interessos de partit o de grup.

Entenem que l’indult és necessari no només per acabar amb una privació de drets que ja va més enllà del que és raonable, sinó també per deixar enrere una etapa política nefasta, recuperant el terreny del diàleg i millorant la convivència, en el terreny polític i en el social. Existeixen, al menys, tres arguments en suport dels indults que presenten una considerable solidesa política i juridicoconstitucional. En primer lloc, l’indult és una mesura pròpia del poder executiu que no suposa, com temen alguns, una desqualificació de la sentència perquè no entra en la forma en què es va aplicar la legalitat, sinó que fa servir criteris d’utilitat pública valorant si les penes imposades són necessàries i oportunes. En aquest moment, no només és clarament apreciable la inutilitat de mantenir als presos privats de llibertat, sinó també el perjudici que representa per normalitzar la situació política a Catalunya i millorar la comunicació amb la política espanyola.

En segon lloc, entestar-se en el compliment d’unes penes desproporcionades que se situen en el nivell del delicte d’homicidi i que provoquen estranyesa en mitjans polítics i jurídics europeus, només pot basar-se en la creença equivocada que la duresa del càstig és un remei eficaç per doblegar el nacionalisme català o per compensar el dany produït social i institucionalment. I aquesta és una creença d’escàs fonament que només contempla el passat i renúncia a millorar les condicions de construcció de el futur.

Finalment, creiem necessari abandonar conceptes com “perdó” i “penediment” de clares ressonàncies morals, impròpies d’un dret democràtic i de la concepció actual de l’indult. La Llei d’Indult només esmenta el penediment com a possible contingut de l’informe no vinculant de tribunal sentenciador, però en cap cas és requisit legal per concedir-lo. Políticament, els qui ho exigeixen pretenen en realitat obtenir la renúncia a unes idees que són legítimes i que no han estat objecte de condemna com demostra el fet que les comparteixi l’actual Govern de Catalunya. Insistir en aquesta renúncia com a requisit per a l’indult podria abonar la teoria que la condemna es deu a les idees i no als fets.

L’informe del Tribunal Suprem reafirma, com és natural, els arguments jurídics de la seva sentència. Però recorda el mateix temps que en els motius de l’indult s’han de valorar especialment la necessitat de la pena. Assenyala a més que el Govern no és una segona instància destinada a exercir la crítica jurídica, la qual cosa equival a reconèixer les diferents competències d’una i altra institució. A l’afirmar-ho i potser sense pretendre-ho, el mateix Tribunal rebutja implícitament la idea que l’indult sigui una esmena a la seva sentència, com afirma algun sector de l’opinió pública en contradicció amb les exigències elementals de la divisió de poders.

El Grup Pròleg es va constituir fa ja més de tres anys amb una declaració a favor de la posada en llibertat dels dirigents polítics empresonats, fins i tot sense compartir les seves posicions polítiques ni les seves actuacions. És una declaració que hem reiterat en més d’una ocasió. És coherent, per tant, que donguem suport ara a una de les fórmules que permetrien la seva posada en llibertat i convidem a altres a fer-ho, perquè és útil i necessari en termes personals, polítics i socials i és, a més, adequat a la legalitat de la qual forma part la Llei d’Indult.

Esperem que la decisió de Govern de l’Estat es produeixi el més aviat possible i en sentit favorable. Si així passa, desitjaríem igualment que tant el nou Govern de la Generalitat, com els partits i grups que s’oposen al Govern de l’Estat entenguessin que mantenir la retòrica estèril de la confrontació impedeix explorar una sortida dialogada a la greu crisi política que patim. Treballar constructivament per aquesta sortida dialogada és el que demanen a la política una majoria dels nostres conciutadans. A Catalunya i a Espanya.

  • El GRUP PRÒLEG es va constituir al febrer de 2018, amb l’afany de recuperar espais de diàleg democràtic a Catalunya i amb els altres pobles d’Espanya. L’integren persones procedents de les esquerres catalanes no independentistes. Els seus membres actuals són Jordi Amat, Marc Andreu, Marga Arboix, Oriol Bartomeus, Laia Bonet, Joan Botella, Victòria Camps, Joan Coscubiela, Jordi Font, Mercedes García-Aran, Oriol Nel·lo, Raimon Obiols, Lluís Rabell, Joan Subirats, Marina Subirats i Josep M. Vallès.

elDiario.es, 29 de maig de 2021

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code:

Entrades relacionades

Back to top button